Resultats de la cerca

Un dels primers deixebles de l’Academia de San Fernando de Madrid Gravà una sèrie de vistes de Madrid i d’altres ciutats castellanes sobre dibuixos de DVillanueva, illustracions per a Elementos de toda arquitectura civil de Rieger, retrats i altres obres

Fou professor a la Universitat de Harvard Féu investigacions espectroscòpiques dels raigs ultraviolats i descobrí la sèrie de ratlles que duu el seu nom També investigà les propietats de propagació i la interferència de les ones lluminoses de longitud d’ona molt petita

Treballà àrduament per la renovació de la llengua retoromànica, en la qual escriví diversos reculls de poemes Il vegl cha lamêr ‘El vell tinter’, 1929, Versiuns veglias e nouvas 1940 També publicà una sèrie d’antologies i féu l’arreplega de cançons populars

Formen una sèrie monogràfica, parallela a les Memòries de la Secció Historicoarqueològica i als Arxius de la Secció de Ciències Els primers volums editats contenen obres d’Albert Pérez i Baró, Agustí Altisent, Enric Jardí, Encarna Roca i Lluís Recolons i Arquer

Conreà el teatre, com el drama Agnete 1893, però sobretot excellí en la novella de caràcter naturalista, com la sèrie Hellemyrsfolket ‘La gent d’Hellemyr’, integrada per Sjur Gabriel 1887, To venner ‘Dos amics’, 1888, SGMyre 1890 i Afkom ‘Els descendents’, 1898

Fou predicador de gran prestigi i ensenyà filosofia i teologia A més de sermons, discursos i obres de pietat en castellà i en llatí, és autor d’una sèrie d’obres per a ensenyar de traduir d’aquesta darrera llengua a l’altra

Conjugà el germanisme d’un Dürer amb l’estil italià sèrie dels Dansaires de bodes , retrats de Luter, Melanchthon, etc pel petit format dels seus gravats fets al coure, és inclòs dins el grup anomenat “mestres petits” Fou també bon pintor i orfebre

El 1748 es casà amb lady Stafford Escriví una sèrie de contes lleugers, gènere de moda aleshores és autor de Lettres de la Marquise de au comte de 1734 , Les Égarements du coeur et de l’esprit 1736 i Le Sopha 1745

És una llarga sèrie de turons desgastats d’una longitud d’uns 1000 km i uns 250 km d’amplada que correspon al flanc sud d’un anticlinal, el qual ocupa tot el nord de la península Té una altitud màxima de 1 500 m

És constituït bàsicament per una sèrie de quatre capes p i n alternades i amb quatre elèctrodes externs El triac es comporta com un circuit format per dos tiristors connectats en parallel i oposats, i pot conduir així les dues alternances del corrent altern