Resultats de la cerca
Es mostren 1030 resultats
polvoritzador
Disseny i arts gràfiques
Dispositiu que en algunes màquines d’imprimir polvoritza un líquid o un sòlid, com pólvores de talc, mitjançant aire comprimit, damunt els fulls impresos, per tal d’assecar-ne la tinta més ràpidament.
aconitina
Farmàcia
Química
Alcaloide sòlid i cristal·lí, extret de les arrels i fulles de l’acònit ( Aconitum napellus
), que es fon a 204°C; és soluble en dissolvents orgànics i poc en aigua, i resulta feblement bàsic.
Té propietats sedants, però és poc emprat en farmacologia per la seva elevada toxicitat
fragmentació
Pràctica quirúrgica utilitzada especialment en cirurgia endoscòpica consistent a fraccionar un òrgan o un teixit sòlid amb la finalitat de poder-lo extreure a través d’una petita incisió o per una via natural.
motlle
Tecnologia
Peça amb una cavitat en la qual hom introdueix una substància en forma de pols, de pasta o líquida per tal que, en passar a l’estat sòlid, agafi la forma de la cavitat.
Els motlles emprats per a la colada de metalls són generalment de sorra o metàllics Els motlles de sorra són preparats a l’interior d’un marc metàllic o caixa caixa d’emmotllar , i en el cas de peces senzilles, directament damunt el sòl Hom emmotlla en la massa de sorra el model que reprodueix la peça que vol obtenir seguidament hom retira el model, i resta constituïda la cavitat que ha de rebre el metall fos en l’operació de colada Si la peça a obtenir té alguna cavitat, aquesta cal que sigui prèviament reproduïda dins el motlle en positiu, o sigui, formant un cos anomenat…
fluorur de beril·li
Química
Sòlid higroscòpic que se sublima a 800°C, molt soluble en aigua, obtingut per descomposició tèrmica (900-950°C) de fluoroberil·lat d’amoni i emprat per a la producció de beril·li metàl·lic per reducció amb magnesi.
Hom l’empra també en la preparació d’aliatges de berilli i en la fabricació de vidre
agent penetrant
Química
Qualsevol compost emprat per a augmentar la velocitat i la facilitat amb què un bany o un líquid mullen un material, mitjançant la reducció de la tensió interficial entre el sòlid i el líquid.
Els agents penetrants són molt emprats en la indústria tèxtil, del paper i d’adoberia Els més utilitzats són els sabons, els detergents i els agents tensioactius, entre els quals cal destacar els alquilsulfonats de cadena llarga
decantar
Química
Separar un líquid del sòlid que porta suspès o bé separar dos líquids immiscibles de diferent densitat, deixant el sistema en repòs i fent sobreeixir el líquid menys dens per les vores del recipient.
bòrax
Mineralogia i petrografia
Sòlid de llustre vitri que es presenta en forma de mineral monoclínic holoèdric, i que forma cristalls prismàtics, curts i gruixuts, incolors o de color gris o groc, de fractura concoidal i lluïssor grassa.
Es troba a la natura com a fruit de la cristallització de solucions aquoses, en llacs de regions volcàniques o en fonts termominerals Es fon al bufador formant una perla incolora dissolvent dels òxids metàllics En contacte amb l’aigua s’hidrolitza i dóna reacció alcalina i deixa lliure àcid bòric, d’ací les seves propietats antisèptiques És emprat com a primera matèria per a obtenir tots els composts de bor, en els vidratges i la fabricació d’esmalts i en soldadura, car en dissoldre la capa superficial d’òxid metàllic permet la unió de les dues superfícies metàlliques en el treball de…
floculació
Química
Tractament a què hom sotmet els sòlids disgregats dispersos en el si d’un fluid per tal de formar agregats de partícules que facin possible la separació del sòlid per sedimentació o per filtració.
Hom l’empra solament quan les partícules sòlides són molt petites aproximadament d’1 μm o de menys
electrònica
Electrònica i informàtica
Part de la física que estudia els fenòmens i els dispositius basats en el moviment i el control del trànsit de partícules carregades en un gas, en el buit o en materials sòlids, com són els semiconductors i aïllants, sota la influència de forces elèctriques i magnètiques.
Els principis fonamentals d’electrònica són l’emissió termoiònica, l’efecte fotoelèctric i les propietats dels semiconductors i dels cristalls El desenvolupament de l’electrònica com a ciència és recent, i gràcies a les seves aplicacions tècniques ha impellit considerablement el de la indústria Crookes obtingué els primers electrons lliures amb el seu tub, i l’any 1886, Hertz, aplicant la teoria de Maxwell, descobrí la manera de produir ones electromagnètiques, bé que fins a la fi del s XIX no tingueren aplicació pràctica El primer a descobrir i a aconseguir la transmissió d’ones a gran…