Resultats de la cerca

Debutà el 1910 a Vercelli amb La Traviata i la temporada 1915-16 es presentà a la Scala de Milà, on interpretà El príncep Ígor i Manon El 1917 estrenà La rondine G Puccini a Montecarlo, i del 1919 al 1941 actuà amb èxit als Estats Units, especialment a l’Òpera de Chicago i al Metropolitan de Nova York Es destacà en diversos teatres d’Itàlia, on fou un dels intèrprets de referència d’òpera francesa, especialment de compositors com L Delibes, J Massenet, etc Ocasionalment exercí la tasca de compositor, i entre les seves obres cal citar l’opereta La principessa Liana 1929 i…

Estudià cant amb C Lehmann i posteriorment amplià la seva formació amb C Richardson, tot alternant aquesta activitat amb els estudis de dret i una feina de locutor de ràdio El 1984 guanyà el Premi Kaminsky de Berlín i després es traslladà a Munic El 1993 inicià la seva carrera docent a l’Escola Superior de Cant de la seva ciutat natal i dos anys més tard debutà al Festival de Salzburg Ha desenvolupat una intensa tasca com a professor Protagonista de diversos enregistraments d’òpera, ha destacat en el repertori liederístic i s’ha centrat especialment en el lied romàntic alemany El…

Estudià a la seva ciutat natal amb Konrad Wallerstein, i posteriorment fou deixeble de Fernando Carpi a Milà Debutà el 1935 a Brno com a Amonasro Aïda i entre el 1936 i el 1939 cantà a l’Òpera de Bratislava Durant la Segona Guerra Mundial es traslladà a Anglaterra, on romangué com a membre de diverses companyies líriques El 1946 ingressà en l’English Opera Group i cinc anys després debutà al Covent Garden de Londres S’especialitzà en papers wagnerians, alguns dels quals pogué cantar a Bayreuth entre el 1960 i el 1963 Participà en l’estrena de diverses òperes de compositors del segle XX com…

Estudià al Conservatori de París amb AF Marmontel piano, J Massenet composició i C Franck orgue, a qui succeí com a organista de l’església de Sainte-Clotilde Compongué amb habilitat i ofici una música al mateix temps acadèmica i molt atenta a la turbulent escena de la música lleugera parisenca music-hall , cançó, cabaret S’endinsà en quasi tots els gèneres música per a orquestra Fantaisie basque , 1927, ballet Impressions de music-hall ballet à l’américaine , 1927, òpera La princesse lointaine , 1895 On ne badine pas avec l’amour , 1910, música de cambra, per a piano, cançons, oratoris…

Fundador de diferents agrupacions corals, a partir del 1922 es feu càrrec de l’Orfeó Manresà A la capital del Bages desenvolupà una important tasca musical amb la creació dels Amics del Cant Gregorià de Manresa i de l’Escola Municipal de Música de Manresa, el 1932 Creador bàsicament d’una obra coral, realitzà algunes obres de cambra com el Septet per a instruments de vent i corda del 1920 Entre les seves peces corals destaquen La Passió, drama sacre per a cor i orquestra de corda , la Missa in honorem Beatae Mariae Virginis i Les campanes de Talló amb text de Soler i Escofet…

Estudià amb JAP Schulz i el 1805 fou nomenat organista de la catedral de Copenhaguen A partir del 1819 treballà com a compositor de la cort, tot combinant aquesta tasca i la de professor a la universitat de la mateixa ciutat Escriví set simfonies estilísticament emparentades amb les obres de J Haydn, més d’una vintena de cantates religioses, música per a teclat i sis singspiele estrenats al Kongelige Teater, d’entre els quals destaca Sovedrikken 'Somnífers', 1809 Publicà diversos reculls de lieder que, seguint les empremtes del seu mestre, el convertiren en un dels grans…

Després de graduar-se a l’Escola de Belles Arts de Tòquio, exercí com a crític musical i de teatre Del 1925 al 1934 fou l’encarregat de programes musicals de l’emissora NHK Viatjà per tot el país recollint la música popular, de la qual efectuà enregistraments i transcripcions Com a resultat d’aquesta important tasca publicà, el 1944, l' Antologia del Folklore Japonès L’any 1949 ingressà com a professor a la Universitat Nacional de Belles Arts i Música de Tòquio, càrrec que exercí fins el 1957 Rebé diversos premis i distincions per la seva obra, un d’ells del Ministeri d’Educació…

A vuit anys ingressà al Conservatori de Nova York, on fou deixeble d’A Dvorák Entre els anys 1899 i 1909 tocà a l’orquestra del Metropolitan, i el 1911 formà la seva pròpia banda, esdevinguda cèlebre a partir del 1918 i considerada modèlica pel rigor i la professionalitat dels músics integrants Recuperà molta música per a banda que havia estat arraconada o que havia caigut en l’oblit Dirigí l’estrena a Amèrica de la Grande symphonie funèbre et triomphale , opus 15, de Berlioz 1947 Compongué un centenar de peces per a banda i fundà l’American Bandmaster’s Association El seu fill Richard Franko…

Nascut en una família de músics, després de completar els estudis fou nomenat organista a Lüneburg 1781, càrrec que abandonà per una ocupació com a organista i docent a la Royal German Chapel of St James Londres, tasca des de la qual realitzà una aportació bàsica en la tradició musical anglesa Autor d’un gran nombre de mètodes didàctics, que illustrà amb composicions escrites a propòsit, presentà una rigorosa teoria musical en què es mostrà un entusiasta defensor de l’obra de Johann Sebastian Bach, com quedà reflectit en diverses obres An Essay on Musical Harmony 1796, An Essay…

Rebé una acurada educació i fou ordenat de sacerdot cap al 1688 A Bogotà fou mestre de cor del convent de Santa Inés, i des del 1703 fins a la seva mort, de la catedral Aquest càrrec li permeté dur a terme una gran tasca com a mestre dels nens cantors i com a compositor de misses, salms i lamentacions Moltes de les seves obres litúrgiques estan escrites en estil policoral, i mostren una sòlida tècnica i una gran riquesa harmònica, especialment en les composicions a vuit veus El seu catàleg és molt extens i alguns dels seus salms ofereixen un tractament antifonal dels cors, que…