Resultats de la cerca

El 1994 començà a estudiar a l’Escola Superior de Cinema i Arts Visuals de Catalunya ESCAC, on es graduà amb el curt Las cabras de Freud 1999 Més endavant dirigí anuncis publicitaris i videoclips musicals per a cantants o grups com Pastora Soler, El Langui o Manos de Topo El seu segon curtmetratge, Los perros de Pavlov 2003, participà en nombrosos festivals i aconseguí diversos guardons Dirigí la sèrie d’animació Arròs covat 2009, produïda per Escándalo Films i Televisió de Catalunya Debutà en el llargmetratge amb Eva 2011, ambiciosa producció de ciència-ficció que inaugurà el…

Hereva del ready made de M Duchamp, de l' assemblage i els combine painting de Rauschenberg, els seus precedents més pròxims són els happenings dels anys seixanta i els muntatges del pop-art C Oldenburg, A Warhol o del Nou Realisme Arman Es caracteritza per una determinada manera de collocar els objectes en l’espai, tot superant els límits tradicionals del marc o la peanya i implicant l’espectador en l’aprehensió d’aquest espai Acostuma a integrar diversos mitjans tradicionals pintura, escultura, música amb d’altres de més nous vídeo, televisió, fotomuntatges, etc, i preveu sovint el canvi de…

Inicià la trajectòria professional al diari Avui , on s’incorporà l’any 1979, en el qual treballà fins a mitjan dècada dels anys noranta i posteriorment hi seguí collaborant, al mateix temps que ho feia per a altres mitjans, entre els quals cal citar Televisió de Catalunya , Televisión Española i El Periódico Fou un dels introductors del periodisme digital a Catalunya, i des de l’any 1997, collaborà com a docent a la Universitat Oberta de Catalunya  en la formació de professionals en aquest camp i en el disseny de continguts miltimèdia Collaborador de La Vanguardia des del 2007…

Estudià a l’Academy of Radio Arts de Toronto, i posteriorment es traslladà a Nova York, on inicià una carrera a la televisió, que mantindria al llarg de la seva trajectòria professional com a actor secundari en nombroses sèries d’èxit Bonanza , The Virginian , The Streets of San Francisco , etc A mitjan anys cinquanta es traslladà a Hollywood, on actuà en papers de seductor i de dolent Vers la fi dels anys setanta descobrí uns dots per a la comicitat que el convertiren en un actor molt popular i que explotà a fons, sobretot a partir de Airplane 1980 i la sèrie televisiva Police…

Treballà dins del sector tèxtil fins que l’any 1962 entrà a treballar a Ràdio Olot com a collaborador Posteriorment en fou redactor en cap i donà un fort impuls a les retransmissions en català Nomenat director de l’emissora al final del franquisme, sota la seva direcció esdevingué la primera a emetre tota la programació en català Collaborà també activament en la fundació de Ràdio 4 1976, primer com a corresponsal de la Garrotxa, i poc després passà a fer-se càrrec de la major part de la programació dels caps de setmana Hi presentà espais molt populars com ara  Bon dia Catalunya , La nit dels…

S'inicià en el teatre a l’Aula de Teatre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, abans d’acabar els estudis d’interpretació debutà professionalment amb Romeo i Julieta de WShakespeare 1983 Participà en La ronda d’ASchnitzler 1986, Espectres d’HIbsen 1988, Dancing 1989 i Rock'N'Roll de TStoppard 2008, entre d’altres Tot i així, la seva carrera interpretativa es vincula estretament amb la de tres directors d’escena amb els quals ha treballat repetidament Mario Gas —amb La senyoreta Florentina i el seu amor Homer , de MRodoreda…

Un dels artistes més mediàtics de començaments del segle XXI Començà a tocar el piano a tres anys i a cinc oferí el seu primer recital Després de guanyar diferents premis i donar proves suficients del seu precoç talent al seu país natal i al Japó, fou descobert pel món el 1999 quan, amb només 17 anys, sustituí en el darrer moment André Watts en la interpretació del Concert per a piano número 1 , de Čajkovskij, amb la Simfònica de Chicago al Festival de Ravinia El jove artista fou qualificat per la premsa com “el més excitant talent del teclat descobert els darrers anys” Ha tocat amb les…

Graduat el 1986 a l’Escola de Cinematografia de l’IDHEC a París, s’inicià com a director de fotografia i ajudant de direcció El 1990 realitzà per a la televisió un documental sobre la guerra del Líban i, després de dos curtmetratges 1994, 1995 i el telefilm Les Sanguinaires 1997 El 1999 debutà al cinema amb Ressources humaines , que el 2001 rebé un premi César a la millor opera prima Seguiren L’emploi du temps 2001, premiat al Festival de Venècia, Vers le sud 2005,  Entre les murs 2008, Palma d’Or del Festival de Canes 2008 i Cesar a la millor adaptació 2009,  Foxfire 2012, …

Sorgit dels circuits contraculturals de la dècada del 1960, creà el grup musical The Monkees com a rèplica nord-americana de The Beatles el grup guanyà un premi Emmy per la sèrie de televisió que protagonitzà Debutà al cinema amb el musical psiquedèlic Head 1968 Un dels guionistes d’aquesta pellícula fou el seu amic Jack Nicholson, actor a qui dirigí en la seva següent obra, Five Easy Pieces 1970, donant inici a una llarga collaboració The King of Marvin Gardens 1974, The Postman Always Rings Twice 1981, Man Trouble 1992 i Blood & Wine 1996 Treballà el gènere policíac, amb…

Fou redactor des del primer número i collaborador del setmanari Catalunya Cristiana , i també escriví en diverses revistes, com ara Verdad y Vida , Teologia Actual , Acollida i Esperança i Foc Nou Com a guionista treballà durant nou anys en el programa radiofònic Paraula i Pensament , de Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona, i fou productor i presentador de quatre documentals sobre Terra Santa per a Televisió Espanyola Publicà més de 30 llibres, amb un estil personal bellíssim Traduí del llatí al català per primera vegada les anomenades Fonts franciscanes en cinc volums, elogiat…