Resultats de la cerca

Clàssic del Romanticisme alemany, molts dels seus poemes de Buch der Lieder 'Cançoner', 1827, Neue Gedichte 'Noves poesies', 1844, Romanzero 1851 i d’altres reculls donaren lletra a molts lieder de compositors coetanis Brahms, Schubert, Mendelssohn, Schumann, etc La prosa i el teatre de Heine també interessaren a Wagner, el qual es basà en la narració Memoiren des Herren von Schnabelewopski 'Memòries del senyor Schnabelewopski', 1834 per a l’argument de L’holandès errant , i en la balada Die Götter im Exil 'Els déus a l’exili' per al del Tannhäuser El ballet Giselle -d’Adolphe…

A Viena treballà a la Neue Freie Presse fins el 1907, any que es traslladà a Berlín Allí, el 1912, fundà el teatre Komödienhaus La seva producció literària és molt abundant i comprèn, entre d’altres, més de seixanta obres escèniques drames, llibrets per a òperes i operetes La més coneguda d’aquestes produccions teatrals és l’òpera Tiefland , adaptació de Terra Baixa , d’Àngel Guimerà Lothar partí d’una traducció italiana que, a instàncies del director de l’Òpera de Dresden Ernst von Schuch, modificà considerablement, i la música fou encomanada a Eugen d’Albert L’obra, estrenada…

Estudià al Conservatori d’Amsterdam, i des dels disset anys exercí de violinista a l’Orquestra del Concertgebouw Nomenat director musical d’Oberhausen, el 1932 decidí dedicar-se exclusivament a la direcció d’orquestra, activitat en la qual s’havia iniciat alguns anys abans Del 1934 al 1940 dirigí la Filharmònica de Dresden, i en 1942-44 fou director general de música d’Aquisgrà en substitució de H von Karajan Entre el 1949 i el 1955 actuà com a convidat al capdavant de diverses orquestres mentre ensenyava direcció a l’Acadèmia Chigiana de Siena, activitats que compaginà amb la…

Estudià a l’Escola Superior de Música de Weimar, on fou deixeble de H Abendroth 1951-56 Posteriorment amplià la seva formació amb H Scherchen, A Jansons i H von Karajan En 1957-62 dirigí el Teatre Nacional de Weimar i ensenyà direcció al conservatori de la mateixa ciutat Més tard dirigí les orquestres del Teatre Hans Otto de Potsdam 1962-66, la Simfònica de Berlín 1966-73, la Filharmònica de Dresden 1972-77 i novament la Simfònica de Berlín 1977-83 Després d’haver estat nomenat director assistent de l’Orquestra Simfònica de la BBC Northern 1980, fou director de l’Orquestra…

Estudià piano amb el seu pare, i després prosseguí la seva formació a Dresden, on amplià els estudis de piano i n’inicià els de composició Posteriorment es traslladà a Frankfurt, on treballà amb F Draeseke i H von Bülow El 1885 fou nomenat director de la New York Symphony Society, càrrec que ocupà fins el 1894, any en què fundà la Damrosch Opera Company, una companyia lírica alemanya que presentà diverses òperes en una gira pels Estats Units de cinc anys de durada Estrenà diverses obres de Gustav Mahler i Anton Bruckner als EUA, i entre el 1924 i el 1947 fou assessor musical de l…

Estudià al Conservatori de Lisboa, i posteriorment amplià la seva formació a Alemanya amb F Liszt i H von Bülow En vida fou molt cèlebre com a virtuós del piano, i fou destinatari d’obres importants per a aquest instrument, com les transcripcions de F Busoni de composicions originals de JS Bach Entre el 1919 i el 1938 fou director del Conservatori de Lisboa, i en la seva activitat com a concertista tocà en recitals sol i amb orquestra, i també fent música de cambra amb compositors tan eminents com E Ysaÿe i P Sarasate Les seves obres segueixen la tradició romàntica germànica i en…

S'exilià a França el 1933, i s’installà als EUA el 1941 Escriptor de tendència realista, amb una tècnica virtuosa, escriví novelles sobre temes històrics Jud Süss , ‘El jueu Süss’, 1926, i la trilogia Josephus , de la qual forma part Der jüdische Krieg, 'La guerra jueva’, 1932 i sobre problemes polítics de l’època del feixisme Erfolg , ‘Èxit’, 1930 Die Geschwister Oppenheim , ‘Els germans Oppenheim’, 1934 Exil , ‘Exili’, 1939 Simone , 1944, publicada en anglès Els darrers anys de la seva vida escriví una biografia novellada de Goya Goya oder der Weg der Erkenntnis , ‘Goya o el camí del…

Poc temps després fou anomenat codeshidrasa I , quan Otto Heinrich Warburg isolà un altre coenzim molt afí codeshidrasa II , el fosfat del dinucleòtid adenina-dicotinamida NADPcodeshidrogenasa

Fou erigit en comtat imperial per Frederic III, el 1464, a favor del baró Ulrich Cirksena von Gretsyl, que prengué el nom d’Ulric I mort el 1466 S'engrandí i assolí el moment culminant amb el fill i successor d’aquest, el comte Edzard I el Gran mort el 1528 El 1654 fou erigit en principat en la persona del quadrinet del darrer, el comte Enno Lluís I mort el 1660 En morir 1744 el príncep Carles Edzard I, darrer dels Cirksena, fou incorporat, com a província, al regne de Prússia El 1806 passà a ésser departament del regne d’Holanda, i el 1810, de França El 1813 tornà a Prússia,…

Amb la cerimònia de lliurament de premis es clausura el Festival de Cinema de Sitges, que ha tingut lloc entre els dies 7 i 16 d’octubre En aquesta 49a edició, la comèdia negra Swiss Army Man , dels nord-americans Dan Kwan i Daniel Scheinert, obté el premi a la millor pellícula El seu protagonista, l’actor britànic Daniel Radcliffe, s’enduu el premi al millor actor principal El premi especial del jurat és per a The Autopsy of Jane Doe , d’André Øvredal, el premi a la millor direcció és per a Yeon Sang-ho, per Train to Busan, i el premi a la millor actriu principal el rep Sennia Nanua, per…