Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
kuba
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble negre de l’Àfrica equatorial, de raça congolesa i llengua bantú, que habita al Congo, entre els rius Sankuru i Kasai.
Al s XVII els kubes constituïren un important reialme, del qual resten notables obres d’art figures retrat dels seus reis i copes per a beure en forma de cap de dona
isal·loterma
Meteorologia
Dit de la corba que uneix els punts de la superfície terrestre on la variació de la temperatura en un interval de temps donat ha estat la mateixa.
homògraf | homògrafa
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot que, respecte a un altre, és parcialment homònim, és a dir, té la mateixa grafia però no el mateix so: seu, substantiu, i seu, possessiu.
hidrogenoide
Física
Dit de l’àtom que, com el d’hidrogen, només té un electró orbitant el nucli, i l’espectre del qual pot ésser interpretat, doncs, de manera similar.
heteroic | heteroica
Botànica
Dit de les espècies d’uredinals les diverses generacions de les quals parasiten plantes diferents, com el blat i el coralet, en el cas del rovell del blat.
hemiepífit
Botànica
Dit de la planta que germina i creix epifíticament en un arbre fins que les seves arrels epigees arriben a terra i esdevé aleshores totalment liana o arbre.
També existeix el cas invers, de lianes que perden el contacte amb el sòl i es transformen en epífits Són hemiepífits els arbres estranguladors, que finalment ofeguen l’hostatger inicial Els hemiepífits són propis de les selves intertropicals
oligocarbòfil | oligocarbòfila
Ecologia
Botànica
Dit del vegetal heteròtrof que, per a satisfer les seves necessitats biològiques, només necessita disposar de petites quantitats de productes orgànics de carboni del substrat en què creix.
obertenc | obertenca
Història
Dit dels descendents del comte Obert I, després (951) marquès, pel fet de governar, en nom de l’emperador, un territori que rebé el nom de marca Obertenca.
Els seus nets Ugo i Alberto Azzo I foren els progenitors dels Este, els Malaspina i els Pallavicini
nicenoconstantinopolità | nicenoconstantinopolitana
Cristianisme
Dit del símbol de la fe divulgat a partir del Concili de Calcedònia (451), més extens i més difós que el nicè, i de la doctrina que conté.
morra
Jocs
Joc popular en què dos jugadors allarguen algun dit de la mà (o cap), alhora que pronuncien simultàniament el nombre total presumible de dits allargats per ambdós jugadors.
Guanya el qui encerta a dir el nombre igual a la suma