Resultats de la cerca

D’origen aristocràtic i enginyer, collaborà amb els japonesos i els francesos Vencé a les eleccions del 1951 amb el seu partit progressista i el 1954 demanà d’independitzar-se de França Guanyà les eleccions del 1955 i fou un altre cop cap de govern Adoptà una política neutralista entre els pro-nord-americans i els comunistes nacionalistes El 1958 formà un primer govern de coalició, que caigué a causa de la pressió dels clans dretans El 1960 tornà a ocupar el lloc de primer ministre, però fou enderrocat per un altre cop d’estat dretà després d’unes llargues negociacions presidí un nou govern…

Montclar forma un enclavament del terme d’Agramunt dins la comarca de la Noguera La primera noticia històrica del seu castell ós del 1194, any en què Gombau de Ribelles sollicità la confirmació reial de la donació a Ponç de Cabrera del dret reservat en la donació que féu Ponç Ramon de Cervera dels castells d’Artesa, Montsonís, la Foradada i Montclar Al segle XIV el castell era dels Ponts i al segle XVI consta que era dels Guimerà Segurament aquesta família construí l’actual castell el 1635, una espaiosa mansió senyorial El 1686 passà als Despujol, marquesos de Palmerola des del 1767, els…

El santuari de la Mare de Déu de Camp-real és situat al nord de Massoteres, al voltant del qual hi ha el petit nucli de Camp-real El lloc és esmentat en la documentació des de l’any 1040, i formava part del terme del castell de Talteüll En les escriptures que es conserven, el topònim de l’indret s’escriu amb la grafia Cambregal , i més escadusserament Cambregual En un document tardà datat el 1605, guardat a Solsona, hi ha l’acta del consell del poble de Massoteres, que solia reunir-se a Camp-real en aquella ocasió els caps de casa es reuniren dins la…

El lloc de la Granadella és conegut des de l’any 1181, en què Guillem de Cervera va cedir a Pere Mascarell el castell de la Granadella, tal com ho va fer amb Ferrer de Castellnou anys abans La primera referència de l’església es troba en el testament del mestre Radulf de l’any 1187, el qual deixà 10 sous per a l’obra de l’església de la Granadella i 5 més i unes sandàlies de culte per al seu capellà La parròquia de Santa Maria de la Granadella rebé una visita pastoral l’any 1361 L’església actual del poble de la Granadella, d’estil barroc, no es troba al mateix solar de l’antic temple L’…

Actualment Vinfaro, Minfaro o Munfaro és el nom d’una partida del terme d’Alfés Aquesta partida es troba al marge dret de la vall del riu de Set, en el seu últim tram abans d’abocar les seves aigües a l’horta Malgrat pertànyer al Segrià, s’inscriu en un paisatge pla i estepari, on esporàdicament s’eleven alguns tossals Sobre un d’aquests tossals s’alcen les ruïnes del que fou el castell de Vinfaro La primera menció documental del lloc i el castell és de l’any 1148 A l’inici del segle XVII, Vinfaro només devia tenir dos focs, que es van mantenir fins a la guerra de Successió…

La vila d’Alcoletge és situada sobre un tossal al marge esquerre del riu Segre, al nord-est del pla de Lleida L’origen d’aquest topònim, cal cercar-lo en el diminutiu de la paraula àrab qala equivalent a “castellet” Alcoletge va ser un dels castells musulmans que l’alcaid de Lleida ibn Hilgl donà en penyora al comte de Barcelona Ramon Berenguer III l’any 1120 Aquest fet motivà que Alfons el Bataller , rei d’Aragó, ataqués Lleida i ocupés altres llocs, entre els quals Alcoletge La primera menció de l’església d’Alcoletge data de l’any 1168, en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis Formava…

La invasió de les ciutats jòniques de l’Àsia Menor per part dels perses obligà els seus a refugiar-se a Abdera, ciutat on visqué un temps Entre els anys 537 i 520 sojornà a la cort de Polícrates de Samos i, a la caiguda d’aquest, inicià una vida errant que es resolgué en establir-se, cap al 518, a la cort pisistràtida d’Atenes Hom no conserva notícies d’ell a partir de la caiguda d’Hiparc 514, però la tradició afirma que morí a 85 anys en algun lloc de l’Àtica Amb la seva poesia, de la qual resten 170 fragments molt breus i que es veié condicionada a l’acceptació del règim polític de les…

Estudià filosofia a Roma i a Alemanya En tornar a Itàlia collaborà estretament amb Giovanni Papini, amb qui fundà i dirigí L’Anima  1911 A partir del 1914 collaborà al Corriere della sera Milità en el partit nacional liberal i s’oposà a Giovanni Giolitti Preconitzà l’entrada d’Itàlia a la Primera Guerra Mundial En el Pacte de Roma 1918 defensà la causa dels eslaus contra la monarquia austrohongaresa Diputat 1919-24, sotssecretari de finances 1920 i ministre de colònies 1922 Després de l’assassinat de Giacomo Matteotti 1924 fou un dels principals protagonistes de la retirada del…

D’origen indi, estudià, gràcies a una beca, a l’institut de Toluca, on se sentí atret per la ideologia liberal Així, fou partidari de Benito Juárez, participà en la guerra de la Reforma 1858-60 i lluità contra la intervenció francesa al seu país Exposà les seves idees polítiques a “El Correo de México”, del qual fou un dels fundadors el 1867, i dirigí, des del 1869, la revista literària “El renacimiento” Els darrers anys ocupà els càrrecs de cònsol a Barcelona i a París Malgrat haver publicat un volum de poesies Rimas, 1880, és sobretot conegut per la prosa narrativa, amb la…

Es dedicà a la restauració i la normalització de la llengua occitana moderna, sobre la base deixada per Mistral, Perbosc i Estieu Fou secretari general de la Societat d’Estudis Occitans, creada a Tolosa el 1930, i seguí de prop els mètodes de l’Institut d’Estudis Catalans El 1935 l’Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat li publicà a Barcelona la Gramatica Occitana , dedicada exclusivament als parlars llenguadocians, la qual fou la base per a la depuració de la resta dels dialectes occitans Així iniciava el camí cap a la creació d’una llengua literària comuna, assolida…