Resultats de la cerca
Es mostren 26373 resultats
Joan de Figueres i Carpi
Historiografia catalana
Erudit i religiós trinitari calçat.
Viatjà per Europa i s’interessà sobretot per la història del seu orde Visità arxius de França i d’Anglaterra i altres llocs i, al servei del papat, desenvolupà diverses missions a Europa Fou ministre general del seu orde a Anglaterra, Escòcia i Irlanda Fruit de l’interès per la història del seu orde són un Compendio histórico de la orden de la Santíssima Trinidad 1642 i el Chronicon ordinis Sanctissimae Trinitatis 1645, que, en opinió del també trinitari Rodríguez Biblioteca valentina , 1747, no són del tot fiables També deixà alguns manuscrits i uns Anales de la orden de la Santíssima…
Cristòfol Sanç
Historiografia catalana
Historiador.
Vinculat al sector de l’oligarquia local d’Elx, més propera al marquès d’Elx, amb qui la vila mantenia un vell plet, compongué i signà, l’any 1621, un manuscrit titulat Recopilación en que se da cuenta de las cosas ansí antiguas como modernas de la ínclita villa de Elche, sacadas de diversos autores y de entendidas personas fidedignas ,que fou publicat l’any 1954 amb el títol Excelencias de la villa de Elche S’hi exposen dades de gran interès per a la història local, des de l’antiguitat fins a l’època de l’autor, tot i que el to general de l’obra és el característic de la…
Paul Chambers
Música
Contrabaixista nord-americà de jazz.
Es crià a Detroit i, encara adolescent, tocà amb Kenny Burrell Un cop a Nova York, el 1955, Miles Davis l’incorporà al seu conjunt, on romangué fins el 1962 i participà en tots els enregistraments del trompetista Parallelament, gravà alguns discos en nom propi, com ara Bass on Top 1957, però sobretot participà en una llarga llista d’enregistraments acompanyant els millors músics del període Després de deixar Davis, tocà uns quants anys en el trio de Wynton Kelly, tot i que la seva activitat anà minvant per motius de salut Fou un dels contrabaixistes més importants de la seva generació Tocava…
Sants Sagrera i Anglada
Música
Violoncel·lista.
Començà els estudis a l’acadèmia de música fundada a Girona per Tomàs Mollera i els continuà amb Josep Soler, Gaspar Cassadó i Joan Massià a Barcelona Fou membre de l’Orquestra Pau Casals i de diverses formacions de cambra com el Quintet Català, que fundà, quan encara residia a Girona, amb Miquel Oliva, Josep M Dalmau, Rafael Serra i Josep Serra També formà part del Quintet Laietà, del qual fou promotor l’any 1927, i del Trio Ateneu, amb Manuel Borguñó i Rafael Serra Fou, així mateix, un dels fundadors del Quartet de Corda de Barcelona, amb el qual feu nombroses gires per tot el territori de…
Thomas Quasthoff
Música
Baríton alemany.
Estudià cant amb C Lehmann i posteriorment amplià la seva formació amb C Richardson, tot alternant aquesta activitat amb els estudis de dret i una feina de locutor de ràdio El 1984 guanyà el Premi Kaminsky de Berlín i després es traslladà a Munic El 1993 inicià la seva carrera docent a l’Escola Superior de Cant de la seva ciutat natal i dos anys més tard debutà al Festival de Salzburg Ha desenvolupat una intensa tasca com a professor Protagonista de diversos enregistraments d’òpera, ha destacat en el repertori liederístic i s’ha centrat especialment en el lied romàntic alemany El 1997 cantà…
Isidor George Henschel
Música
Compositor, director i baríton alemany naturalitzat britànic.
El 1862 debutà com a pianista a Berlín i quatre anys més tard ho feu com a baix a Hirschberg Posteriorment es formà com a baríton al Conservatori de Leipzig 1867-70, on interpretà el paper de Hans Sachs d' Els mestres cantaires en una versió de concert El 1875 cantà la Passió segons sant Mateu sota la direcció de J Brahms i dos anys més tard marxà a Anglaterra, on es naturalitzà Fou director a Boston 1881-84, ciutat que visità regularment al llarg de trenta anys Es retirà de l’escena el 1914, tot i que continuà la seva activitat com a compositor Escriví tres òperes Friedrich der schöne , The…
Giorgio Ronconi
Música
Baríton italià.
Fill del tenor Domenico Ronconi, inicià la seva activitat a Pavia el 1831 amb La straniera , de V Bellini Poc temps després es convertí en un important intèrpret de les òperes de G Donizetti, moltes de les quals estrenà Il furioso all’isola di San Domingo 1833, Torquato Tasso Roma, 1833, Il campanello Nàpols, 1836, Pia di Tolomei Venècia, 1837, Maria Padilla Milà, 1841, etc A partir de l’any 1842, amb l’estrena de Nabucco a Milà, excellí com a intèrpret verdià Ernani , I due Foscari , Rigoletto Famós especialment per les seves qualitats dramàtiques, desenvolupà la seva carrera per tot…
subjecte
Música
Segment melòdic que serveix de base per a una fuga o, més en general, per a una composició.
Aquest terme, que s’utilitza des del segle XVI soggetto cavato , és actualment restringit al cas de la fuga i a altres formes imitatives, com per exemple el ricercare , tot i que en els contextos anglosaxons pot esmentar a més els temes d’una forma sonata En el context de la fuga, el terme subjecte, que també pot ser anomenat dux o tema, pot referir-se al tema principal de la fuga en general o només a la primera aparició del tema i a les successives repeticions que mantinguin la mateixa posició escalar i relació intervàllica que aquesta En aquest segon sentit, es reserva el terme subjecte…
popurri
Música
Composició formada per un seguit de melodies o motius melòdics extrets d’altres obres.
Molts cops, els diversos fragments es lliguen entre ells mitjançant breus passatges modulants El seu nom prové de l’expressió francesa pot-pourri , la qual tradueix al seu torn la castellana olla podrida escudella Tot i que la primera obra a què s’aplicà el terme pertany al segle XVII Pot poury burlesque , París, 1649, fou cap al segle XIX que el popurri esdevingué una forma popular, amb transcripcions o elaboracions per a piano o conjunt instrumental amb piano de motius procedents majoritàriament de l’òpera La Marche et réminiscences pour mon dernier voyage , de G Rossini, és un exemple de…
nota de pas
Música
Nom que rep la nota (o notes) estranya que enllaça dues notes reals per moviment conjunt (ex.1 i 2).
Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises La nota de pas, que pot ser diatònica ex 1 o cromàtica ex 3 i enllaçar dues notes reals d’un mateix acord ex 1 o de diferents ex 2, és un dels ornaments melòdics més utilitzats i el que permet que la línia melòdica de les veus pugui efectuar recorreguts per grau conjunt en una mateixa direcció La nota de pas acostuma a situar-se en un temps mètricament dèbil i a tenir un valor relativament breu quan apareix situada en un temps mètricament fort es pot parlar de nota de pas accentuada, tot i que, si l’atac coincideix…