Resultats de la cerca
Es mostren 330792 resultats
golf de Mannar
Golf marí
Golf de l’oceà Índic, situat a l’extrem sud de la península del Dècan, entre aquesta i l’illa de Sri Lanka.
Al N el golf es comunica amb el de Bengala, per l’estret de Palk La profunditat no supera els 2 000 m És una zona de pesca d’ostres perlíferes
llibre de Malaquies
Llibre profètic de l’Antic Testament, de la primera meitat del segle V aC.
L’autor dialoga amb el seu auditori, el reprèn i anuncia la vinguda de l’àngel al temple per purificar-lo El nom de Malaquies, que vol dir ‘àngel missatger de Jahvè’, ha estat pres d’aquest anunci
Correo de Gerona
Periodisme
Periòdic bisetmanal publicat a Girona, en castellà, des del 5 de febrer fins al 3 d’agost de 1795, amb un total de 52 números.
En plena guerra Gran —Girona era aleshores el quarter general de l’exèrcit—, un dels números setmanals fou aviat dedicat exclusivament a la instrucció militar i a les incidències de la guerra El seu director i editor, un illustrat liberal antiafrancesat que signava amb la sigla JFO, hi publicà unes interessants Memorias de Cataluña , des de la creació del món fins a la invasió islàmica, amb especial atenció a la descripció i la prova de la catalanitat dels comtats de Rosselló i Cerdanya adduïa Francesc Comte com a…
sèrie de Pfund
Física
Conjunt de ratlles infraroges que apareixen en l’espectre atòmic de l’hidrogen quan l’electró de l’àtom excitat cau a l’òrbita de nombre quàntic principal n=5.
La longitud d’ona λde cadascuna d’aquestes ratlles, segons la teoria atòmica de Bohr àtom de Bohr , és donada, en Å, per l’equació λ = 22794X N 2 / N 2 -25, essent N un nombre enter més gran que 5
Vensilló de Llitera
Municipi
Municipi de la Llitera, que pertany administrativament a la província d’Osca (Aragó) i limita amb els termes municipals d’Esplucs i Tamarit de Llitera, ambdós de la Llitera, Bellver de Cinca (Baix Cinca) i Gimenells i el Pla de la Fonts (Segrià).
Fou fundat per l’Instituto Nacional de Colonización, a la dècada del 1940, com a nucli de colonització agrícola en un sector despoblat del municipi d’Esplucs, del qual se segregà el 20 de juny de 1989
aeroport de Perpinyà
Aeronàutica
Camp d’aviació situat al NE de la ciutat, a la dreta del torrent de la Llavanera, vora el límit amb la comuna de Ribesaltes.
La seva activitat comercial no prengué volada fins els anys 1952-56, que s’inicià a la Costa Brava el boom turístic de postguerra La situació geogràfica a l’angle més assolellat de “l’hexàgon” explica la seva vocació turística i virulència de les crisis Fins el 1963 la Llavanera fou escala predilecta per als vols entre París i Algèria, considerada francesa i inclosa en els vols dits nacionals Des dels anys cinquanta fou, abans que l’aeroport francès de trànsit cap a Algèria, l’aeroport europeu de la Costa Brava, en competència amb el de Barcelona, massa polivalent Des del 1968, en ple…
ull de gall
Fitopatologia
Malaltia de la planta de cafè produïda pel fong basidiomicet Mycena citricolor (Stilbum flavidum).
També pot atacar els cítrics, el mango i les musàcies Sobre les fulles de la planta afectada apareixen taques arrodonides de 0,5 a 1 cm de diàmetre, primer verdes i després blanques voltades d’orles blanques concèntriques Produeix defoliació
ducat de Parcent
Història
Títol concedit el 1914 a Fernando de la Cerda y Carvajal, novè comte de Parcent.
Ha passat als Granzow El comtat de Parcent havia estat atorgat el 1649 al noble milanès Constantino Cernesio e Odescalchi, cosí germà del papa Innocenci XI, establert a València, on morí solter el 1664 La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V el 1709 al seu besnebot i tercer comte, Josep Manuel Cernesio-Odescalchi i de Perellós, cavaller de Montesa, senyor de Benigembla, Mira-rosa, Almàssera, Beniferri, Setla, Vernissa i del castell de Pop El 1779 passà, per mort de la seva filla i quarta comtessa, Josepa…
Pere de Benviure
Història
Secretari reial, al servei de Joan I de Catalunya-Aragó ja des del 1380.
En morir el rei 1396 dificultà la presa legal del poder per la reina Maria, muller de Martí I, en negar-se a lliurar-li el testament de què era dipositari, i fou encartat però sembla que no empresonat en el procés obert per ella contra els antics collaboradors de Joan I absolts el 1398 el 1397 figurava novament com a secretari reial Posseí la baronia d’Anglesola pel seu matrimoni amb Constança, filla de Berenguer d’Anglesola Fou armat cavaller el 1399 Fou un bon prosista les seves lletres són d’un gran valor literari influït per l’humanisme
província de Lleida
Província
Demarcació administrativa de Catalunya, la capital de la qual és Lleida.
És dividida en sis partits judicials i 229 municipis 1981 La província té per base la divisió bonapartista del 1810 i la del 1814, proposada per les corts de Cadis, que fou vigent durant el Trienni Liberal 1821-23 La província restà fixada a mitjan 1836