Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
pubillatge
Folklore
Festa instaurada l’any 1960 per l’Obra del Ballet Popular que consisteix a atorgar anyalment a una localitat el títol de Ciutat Pubilla de la Sardana, com a reconeixement als seus mèrits vigents o a la seva projecció futura per al foment i la difusió de la sardana.
La primera ciutat pubilla fou Girona La festa adquirí ràpidament un fort impuls i hom creà al seu entorn una sèrie d’actes preceptius, ja iniciats a Girona, amb el missatge al món sardanista i la concessió de la medalla al mèrit sardanista El 1961, en la proclamació de Lleida, hom implantà també el nomenament de la Pubilla Universal de la Sardana a una jove vilatana —acompanyada de les seves dames d’honor— distinció que ostenta amb les arres del pubillatge, símbol que es bescanvien cada any les pubilles entrant i sortint El 1963, amb el nomenament de Manresa, els pubillatges prengueren un…
vista
Dret processal
Acte judicial, solemne i públic, culminatori del procediment, en el qual el jutge o tribunal que entén d’un afer pendent de sentència escolta la relació del secretari i els informes de les parts en defensa de llurs pretensions, juntament amb les proves pericials i testificals i l’interessat.
xicoira gran
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 70 cm d’alçada, glabra, de fulles pinnatipartides, d’un verd grisenc, de capítols blaus o liles, reunits en panícula corimbosa, i de fruits en aqueni proveït d’un llarg bec i d’un vil·là de pèls.
Habita en pasturatges, en una gran part d’Europa, sobretot en terres d’ambient no mediterrani
grilló
Peça de ferro en forma d’arc aproximadament semicircular que es clou passant un pern pels forats que hi ha un a cada extrem de l’arc, i serveix per a subjectar una cadena al coll o a la cama d’un home, per a penjar una campana, etc.
kírie
Música
Cristianisme
Cant inicial de la missa, entre l’introit i el glòria, on són repetides, una o dues vegades, les invocacions Kyrie eléison, Christe eléison, Kyrie eléison ('Senyor, tingueu pietat; Crist, tingueu pietat'), sia com a invocacions soles, sia com a resposta litànica a les pregàries de l’acte penitencial.
Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops, l’íncipit…
idiòcia
Patologia humana
Estat de dèficit d’intel·ligència, congènit o adquirit precoçment, en el qual l’individu posseeix un quocient intel·lectual que oscil·la entre 0 i 20 i una edat mental que no sobrepassa els tres anys, i no pot comunicar-se per la paraula ni comprendre les expressions dels altres.
horta
Agronomia
Terra de regadiu regular amb aigües derivades de riu dedicada al conreu d’hortalisses (en el qual cas, si l’horta és petita, es pot anomenar hort), als arbres fruiters (en el qual cas hom l’anomena verger), a les plantes industrials (en general tèxtils) o a farratge.
guixa
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de tiges enfiladisses i alades, de 30 a 50 cm de llargària, de fulles amb circell i amb dos folíols estretament lanceolats, de flors solitàries de color blanc, rosat o blavós, i de llegums oblongs amb llavors comprimides i verdoses.
És conreada per a aliment del bestiar i també es fa subspontàniament
escola napolitana
Música
Nom que hom dóna al grup de compositors del segle XVIII nascuts o actius al regne de Nàpols, gairebé exclusivament dedicats a l’òpera i a l’oratori i caracteritzats pel fet d’haver creat un estil que acabà essent general en l’òpera italiana d’aquell segle.
Hom en considera iniciadors Francesco Provenzale i Alessandro Scarlatti aquest introduí diverses convencions, com l’obertura en tres temps, l’ària da capo , etc, que configuraren l' opera seria Un segon corrent dins l’escola napolitana és l’òpera bufa, nascuda de l'intermezzo les seves característiques pervisqueren fins ben entrat el s XIX Gairebé tots els autors de l’escola conrearen tots dos gèneres Es destacaren especialment, després d’AScarlatti, NPorpora, FFeo, LLeo, NLogroscino, GBPergolesi, NJommelli, TTraetta, PGuglielmi, NPiccini, ASacchini, GTritto i, sobretot, Giovanni Paisiello i…
nabinera
Nabinera
Ghislain118 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Mata de la família de les ericàcies, de 20 a 50 cm d’alt, de rizoma reptant, de branques cantelludes, de fulles caduques, ovades, agudes, serrulades i verdes brillants, de flors d’un verd pàl·lid rosat, solitàries o geminades, i de fruits bacciformes, rodons, de color negre blavós, mengívols.
Creix en matolls i boscs de l’alta muntanya