Resultats de la cerca
Es mostren 68266 resultats
kírie
Música
Cristianisme
Cant inicial de la missa, entre l’introit i el glòria, on són repetides, una o dues vegades, les invocacions Kyrie eléison, Christe eléison, Kyrie eléison ('Senyor, tingueu pietat; Crist, tingueu pietat'), sia com a invocacions soles, sia com a resposta litànica a les pregàries de l’acte penitencial.
Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren…
idiòcia
Patologia humana
Estat de dèficit d’intel·ligència, congènit o adquirit precoçment, en el qual l’individu posseeix un quocient intel·lectual que oscil·la entre 0 i 20 i una edat mental que no sobrepassa els tres anys, i no pot comunicar-se per la paraula ni comprendre les expressions dels altres.
horta
Agronomia
Terra de regadiu regular amb aigües derivades de riu dedicada al conreu d’hortalisses (en el qual cas, si l’horta és petita, es pot anomenar hort), als arbres fruiters (en el qual cas hom l’anomena verger), a les plantes industrials (en general tèxtils) o a farratge.
guixa
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de tiges enfiladisses i alades, de 30 a 50 cm de llargària, de fulles amb circell i amb dos folíols estretament lanceolats, de flors solitàries de color blanc, rosat o blavós, i de llegums oblongs amb llavors comprimides i verdoses.
És conreada per a aliment del bestiar i també es fa subspontàniament
escola napolitana
Música
Nom que hom dóna al grup de compositors del segle XVIII nascuts o actius al regne de Nàpols, gairebé exclusivament dedicats a l’òpera i a l’oratori i caracteritzats pel fet d’haver creat un estil que acabà essent general en l’òpera italiana d’aquell segle.
Hom en considera iniciadors Francesco Provenzale i Alessandro Scarlatti aquest introduí diverses convencions, com l’obertura en tres temps, l’ària da capo , etc, que configuraren l' opera seria Un segon corrent dins l’escola napolitana és l’òpera bufa, nascuda de l'intermezzo les seves característiques pervisqueren fins ben entrat el s XIX Gairebé tots els autors de l’escola conrearen tots dos gèneres Es destacaren especialment, després d’AScarlatti, NPorpora, FFeo, LLeo, NLogroscino, GBPergolesi, NJommelli, TTraetta, PGuglielmi, NPiccini, ASacchini, GTritto i, sobretot, Giovanni Paisiello i…
nabinera
Nabinera
Ghislain118 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Mata de la família de les ericàcies, de 20 a 50 cm d’alt, de rizoma reptant, de branques cantelludes, de fulles caduques, ovades, agudes, serrulades i verdes brillants, de flors d’un verd pàl·lid rosat, solitàries o geminades, i de fruits bacciformes, rodons, de color negre blavós, mengívols.
Creix en matolls i boscs de l’alta muntanya
Llibre del Cànon de medicina
Pàgines del Llibre del Cànon de medicina
Medicina
Obra mèdica en cinc llibres escrita en àrab per Avicenna, considerada durant la baixa edat mitjana i el Renaixement l’obra clàssica de la medicina (la traducció al llatí de Gherardo da Cremona, del segle XII, fou impresa, enterament o parcialment, 36 vegades als segles XV i XVI).
El primer llibre, al-kullīyāt , conté la part general definicions, fisiologia, nosologia, etiologia i simptomatologia el segon s’ocupa dels medicaments el tercer és una patologia específica el quart estudia les malalties que afecten tot l’organisme, les fractures i luxacions i la cosmètica el cinquè és una farmacopea Una traducció catalana trescentista d’una part dels llibres primer l’examen i diagnòstic de les orines i quart la doctrina de les febres es conserva en un manuscrit de la Bibliothèque Nationale, de París
coaglutinació
Patologia humana
Fenomen en què el sèrum de la sang de pacients afectats d’una determinada malaltia infecciosa és capaç d’aglutinar, a més dels microorganismes responsables d’aquesta malaltia, altres gèrmens diferents; aquest fenomen és degut a l’existència d’antígens comuns a microorganismes de diferents gèneres o espècies.
perrotina
Indústria tèxtil
Màquina, ja en desús, inventada per l’enginyer francès Louis Jérôme Perrot (1798-1878), per tal de mecanitzar l’estampació a mà o a bac, formada per un prisma central al voltant del qual passaven intermitentment la tela acompanyadora, els bruts i la tela que hom volia estampar.
Els motlles plans en relleu eren aplicats a pressió contra les cares del prisma i era estampat el teixit Hi havia un sistema de pasteres i corrons que aplicaven el color d’estampació al motlle Estampava com a màxim quatre colors i les dimensions dels motlles eren molt limitades
duramen
Botànica
Cor o part més interna del tronc d’un arbre constituïda pel xilema vell, el qual és format per cèl·lules mortes incapaces de conduir aigua i soluts i que s’ha anat impregnant d’olis, resines, tanins, gomes i unes altres substàncies que li proporcionen duresa i coloració fosca.