Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
diputació permanent
Política
Dret polític
Òrgan col·legiat de cada una de les cambres legislatives de les corts generals que té com a missió assumir les facultats que corresponen a les cambres quan aquestes han estat dissoltes o n’ha expirat el mandat i vetllar pels poders de les cambres quan aquestes no estan reunides.
singlot
Patologia humana
Contracció espasmòdica del diafragma, que determina una brusca sotragada del tòrax i de l’abdomen, la qual es va repetint a intervals més o menys regulars, i que va acompanyada d’un soroll característic, produït per la constricció de la glotis i la vibració de les cordes vocals.
setins
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia biennal, de la família de les crucíferes, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles ovades i desigualment dentades, de flors purpúries o rarament blanques, arranjades en raïms, i de fruits en silícula, grossos i amplament el·líptics, els septes dels quals, persistents, són blancs i brillants.
Prové del SE d’Europa i és plantada com a ornamental
septicèmia
Patologia humana
Nom genèric d’un grup d’infeccions generalitzades greus, que són degudes a l’existència d’un focus infecciós dins el cos, del qual, constantment o periòdicament, passen gèrmens patògens a la sang circulant i hi originen focus infecciosos metastàtics, amb fenòmens clínics objectius i subjectius de malaltia.
El procés morbós deriva d’una malaltia infecciosa primitiva cutània, òtica, pneumònica, urinària, etc que és anomenada porta d’entrada , a partir de la qual els gèrmens arriben a l’òrgan anomenat focus de sèpsia , en el qual es multipliquen i passen a la circulació, i així originen focus de sèpsia metastàtics
reempenyorament
Dret civil català
Facultat que la llei atorga al venedor a carta de gràcia de poder alienar la facultat de redimir o de ‘‘lluir i quitar’’ que s’havia reservat en la venda a carta de gràcia, per tal de no desprendre’s del tot de la possibilitat de recobrar la cosa.
quasicristall
Física
Cos la distribució dels àtoms o molècules del qual no formen ni una xarxa cristal·lina (ja que no hi ha un reticle elemental que es repeteixi regularment) ni un vidre (ja que els àtoms no estan totalment desordenats), sinó que formen una distribució espacial ordenada encara que no periòdica.
La seva simetria és pentagonal, que és prohibida en la cristallografia clàssica Les figures de Penrose en foren el precursor teòric, però l’obtenció física d’un quasicristall no s’esdevingué fins el 1974 Les característiques mecàniques d’aquests materials en especial, llur gran resistència els fan objecte d’un gran interès
puntona
Agronomia
Eina de pagès en què el ferro té l’ull molt a prop d’un extrem constituït per una simple cabota, per un rastell, per un tall, etc, i a l’altre extrem una punta que serveix per a obrir la terra quan és molt dura o molt seca.
translocació
Biologia
Aberració cromosòmica que consisteix en un canvi en l’estructura cromosòmica que resulta de la transferència d’un fragment de cromosoma, el qual, escindit del seu lloc d’origen, se situa en una altra posició, bé en sentit invertit en el mateix cromosoma o bé en un altre.
En el cas que dos cromosomes bescanviïn un segment que originalment els corresponia, hom parla de translocació recíproca , i en la meiosi dóna unes imatges característiques, ja que cada segment s’uneix al que li és homòleg, i això fa que s’observin cromosomes aparellats formant anells, llaços, vuits, etc Les translocacions heterocigòtiques redueixen la freqüència d’entrecreuament dels cromosomes en què es troben, a causa de les dificultats que presenten en l’aparellament meiòtic
arbitratge canònic
Dret canònic
Mitjà de solució pacífica de les controvèrsies entre persones físiques o persones físiques i institucions sotmeses al dret canònic, el qual remet per a la seva normativa a la llei emanada de la Conferència Episcopal i si no n’hi ha a la llei civil del lloc del conveni.
calat
Transports
Altura de l’obra viva d’un vaixell, mesurada en peus o en decímetres i indicada a banda i banda de proa i popa, i eventualment al punt mitjà de la línia de flotació, a cada costat, per una escala, generalment escrita en el sistema de numeració romà.