Resultats de la cerca
Es mostren 68266 resultats
amiotonia congènita
Patologia humana
Síndrome caracteritzada per un grup de trastorns que es donen en nens que presenten les extremitats flàccides i fluixes, amb retard per a aprendre a asseure’s i a caminar a la primera infantesa; però que més endavant milloren espontàniament i assoleixen una recuperació total o força bona.
Se'n desconeixen les causes Hom l’anomena també malaltia d’Oppenheimer i darrerament, hipotonia congènita benigna
agregat | agregada
Dret internacional
Membre d’una missió diplomàtica que té una competència especial i s’encarrega d’ajudar el cap de missió en els afers relatius a la seva competència, com l’agregat militar, l’agregat naval, l’agregat aeri, l’agregat comercial, l’agregat cultural o l’agregat de premsa.
aforament per comptador
Construcció i obres públiques
Aforament directe aplicat quan cal mesurar el cabal d’un líquid o d’un gas en una canonada de dimensions no gaire grans i que permeti d’intercalar-hi un comptador, és a dir, un aparell que totalitzi la quantitat de fluid que ha passat durant el temps considerat.
acusació falsa
Dret penal
Delicte que consisteix a imputar dolosament a alguna persona la comissió de fets que, si fossin certs, constituirien un delicte o una falta no privats, realitzada la imputació davant un funcionari que, per raó del seu càrrec, està obligat a promoure la investigació i càstig dels fets imputats.
espectre
Física
Representació gràfica de les intensitats (amplitud, intensitat de radiació, nombre de partícules, etc.) dels components elementals (ones monocromàtiques, partícules, etc.) que formen una entitat complexa en funció d’una magnitud periòdica (freqüència, període, longitud d’ona, nombre d’ona, etc.) o no periòdica (massa, velocitat, moment lineal, energia, etc.).
agent literari | literària
Literatura
Representant d’un escriptor (o de diversos escriptors) en nom del qual actua en tot allò que es refereix a la contractació de les seves obres pels editors i, en general, a l’explotació de la seva producció literària, en canvi d’una comissió sobre els drets d’autor.
Sovint l' agent literari esdevé representant d’editorials estrangeres Aquesta professió sorgí al món anglosaxó
Escola Apologètica Catalana
Nom amb què és conegut el grup de pensadors que a la primera meitat del segle XIX intentaren de posar al dia i defensaren la filosofia catòlica tradicional seguint les directrius dels apologistes francesos del moment (Bonald, Ozanam, Lacordaire o Dupanloup), amb alguns dels quals mantingueren relacions personals.
El seu capdavanter fou Joaquim Roca i Cornet, que publicà la primera revista apologètica de l’Estat espanyol, La Religión 1837-41, continuada per La Civilización 1841-43, on collaboraren Josep Ferrer i Subirana i Jaume Balmes, el qual, no obstant els seus punts de contacte amb l’escola, mantingué sempre una clara independència respecte a aquesta Altres representants foren Manuel de Cabanyes, Josep M Quadrado, que, juntament amb Tomàs Aguiló, publicà a Palma Mallorca La Fe 1844, i Joaquim Rubió i Ors El tradicionalisme filosòfic inicial del moviment fou superat gràcies a la influència de Balmes
card tucà
Card tucà
Georg Slickers (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les compostes, de tija dreta, estriada, pubescent, de 50 a 110 cm d’alçària, de fulles sinuades o pinnatífides, una mica espinoses, les superiors amplexicaules, i de capítols amb les flors d’un blau clar, envoltades per 16 bràctees piloses i glanduloses.
Creix dins la vegetació ruderal als Pirineus
defenedor de la mercaderia
Història
Cadascun dels dos o tres caps de les corporacions de mercaders de les antigues ciutats i viles mercantils catalanes que, de manera solidària, tenien la missió de defensar els privilegis i les prerrogatives de la corporació i de recaptar les rendes i els drets (especialment el dret del pariatge).
Prenien part en les reunions del consell de la mercaderia respectiu, el qual, tanmateix, era presidit pels cònsols de mar Eren elegits per insaculació entre els mercaders matriculats
imatge posterior
Física
En un sistema òptic, donat un cos en l’interior del sistema o en l’espai objecte, imatge d’aquest cos donada per la part del sistema òptic situada després d’ell quan hom considera que la llum travessa el sistema en el sentit en què ho fa normalment.