Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
ullastre de frare
Ullastre de frare
Xemenendura (cc-by-3.0)
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d’alt, de fulles estretament o amplament linears, blanquinoses al revers, de capítols solitaris i llargament pedunculats, amb les flors grogues i poc aparents, i amb les bràctees externes reflexes, i de fruits en aqueni amb vil·là.
Es fa en prats d’albellatge i en roquissars, a la regió mediterrània
transparència
Cinematografia
Procediment tècnic que permet de rodar als estudis cinematogràfics escenes d’exteriors, i consisteix a situar els actors davant una pantalla especial, sobre la qual hom projecta l’escenari real en el qual hom situa l’acció (un paisatge o una escena rodats prèviament) i entre aquella i la càmera.
Aquest procediment fou emprat per primera vegada en el rodatge del film King-Kong 1933 i ha estat molt emprat, especialment per a les grans produccions amb efectes òptics especials, però ha estat progressivament abandonat per les exigències del cinema veritat
tinter
Tecnologia
Peça de fusta rectangular, amb dos clots petits a una de les seves cares, l’un amb aigua i l’altre amb mangra o altre tint, i una espongeta, que serveix per a fer i per a tenir el tint amb què els fusters i mestres d’aixa unten la llinyola.
marinar
Gastronomia
Posar en remull (una menja, generalment carn de caça o de bou), en un líquid que conté bàsicament un àcid (vinagre, vi blanc sec, suc de llimona, etc) i, opcionalment, espècies, herbes, oli i, a voltes, verdures, per tal de fer-la més tendra, suau i gustosa abans de cuinar-la.
llanterna d’Aristòtil
Anatomia animal
Aparell mastegador dels equinoïdeus, format per unes quantes dents (4 o 5), situades al voltant de l’orifici bucal i accionades per un conjunt complex de peces òssies i lligaments musculars; és situat a l’interior de la cavitat interna de l’animal i adopta la forma d’una llanterna.
Fou descrit per primera vegada per Aristòtil
roda de paletes
Transports
Roda proveïda d’una sèrie de braços radials a l’extrem de cadascun dels quals va muntada una peça plana, anomenada pala o paleta, que, disposada al costat del buc d’una embarcació i eventualment a la popa, amb l’eix de rotació perpendicular al seu pla longitudinal, la propulsa.
La idea de substituir els rems i les veles amb rodes de paletes és molt antiga Sembla que vaixells de guerra propulsats per rodes de paletes accionades per bous foren emprats per Marc Aureli a la batalla d’Àccium, el 31 aC, i que al s VI existiren, a la Xina, embarcacions de guerra propulsades per rodes de paletes accionades per homes Existeixen gravats del 1472 de vaixells propulsats per aquest sistema, però fou Leonardo da Vinci qui pels volts del 1500 en féu esquemes mecànics, en un dels quals dos pedals accionaven dues rodes, cadascuna proveïda de dues paletes Les rodes de…
rave rusticà
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, de 60 a 120 cm d’alçària, amb la soca i l’arrel engruixides i carnoses, amb fulles basals molt grosses, oblongues i crenades, i amb fulles caulinars lanceolades creuades o pinnatífides, amb flors blanques, en raïm, i amb fruits en silícula.
Procedeix d’Ucraïna i és conreada per les arrels, consumides com a condiment i com a remei, amb propietats antiescorbútiques, aperitives, diürètiques, antiraquítiques i antiescrofuloses
particular
Lògica
En la filosofia hegeliana, dit del concepte o del moment dialèctic que es troba entre l’individual i l’universal per tal com és afirmat en la seva realitat per la negació de l’altre, negació que no és inclosa en l’individual i que és superada en l’universal.
paleta
paleta
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Eina que consisteix en un tros de palastre o de planxa d’acer de forma aproximadament triangular, que és proveïda d’una espiga colzada metàl·lica a la qual és fixat un mànec, i emprada pels paletes per a pastar a la gaveta, per a aplicar morter a l’obra, etc.
porós | porosa
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques que tenen una porositat que les fa permeables, amb el benentès que cal prendre aquests dos conceptes en sentit convencional, per la qual cosa hom considera que es compleix això quan la roca deixa passar l’aigua o el petroli, en una proporció apreciable, industrialment i tècnicament.