Resultats de la cerca
Es mostren 68264 resultats
esfagne
Botànica
Gènere de molses, de l’ordre de les esfagnals, que viuen en torberes, aiguamolls i indrets molt humits, d’aigües àcides, on formen gespes esponjoses, de color verd clar, rosat o vermellós, integrades per plantetes de creixement apical indefinit, que es moren per la part inferior i originen la torba
.
N'hi ha als Pirineus i a les regions humides d’una gran part del món
disminuïda
Música
Dit d’una de les formes dels intervals musicals, excepte el de segona, en la qual l’interval té un semitò cromàtic menys que el mateix interval en la forma menor (en els intervals de tercera, sexta i sèptima) o en la forma justa (en els de quarta, quinta i octava).
corona
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or valenciana anomenada també escut
, creada per Carles V l’any 1544, a imitació dels escuts o corones castellanes, amb el tipus castellà de la creu de Jerusalem a l’anvers, i, al revers, el tradicional escut del Regne de València coronat; tenia una valor de vint sous.
compàs mixt
Tecnologia
Compàs una de les cames del qual és com les del compàs de puntes i l’altra com les del compàs de gruixos; és emprat per a traçar línies de referència paral·leles a la vora de la peça o arcs de circumferència, com els que són fets en el centrament.
clavell d’agost
Clavell d’agost
Vinayaraj (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, oriünda de Mèxic, de 60 a 90 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes amb els folíols serrats i flors de color groc o ataronjat i d’olor penetrant, agrupades en capítols globulars el peduncle dels quals és inflat vers la part alta.
Els clavells d’agost són molt decoratius i tenen molta anomenada en jardineria Floreixen del juliol al setembre
clariana
Indústria tèxtil
Defecte que algunes vegades presenten els teixits quan en certs espais tenen menys densitat de passades que la normal, produït per un mal funcionament del collador, per haver-se trencat la trama o quan, després d’haver desfet un tros de teixit, el teixidor engega el teler sense cercar la passada.
flanqueig
Militar
Tècnica per a garantir la seguretat de les tropes en marxa consistent a situar un petit nucli de tropa sobre cadascun dels accessos a la zona de la marxa de la unitat (flanqueig fix) o a fer marxar petits nuclis de tropa paral·lelament a la marxa de la unitat (flanqueig mòbil).
entorn
Matemàtiques
En un espai topològic E, part de E que conté un obert de E que al seu torn conté un punt x o una part A de E; en el primer cas, hom parla d’entorn d’un punt, i, en el segon, d’entorn d’una part de E
.
dragó
Ictiologia
Gènere de peixos osteïctis actinopterigis de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, distribuïts en unes 7 espècies caracteritzades per presentar el cos sense escates, els ulls grossos, junts i situats sobre el cap, els llavis gruixuts, la mandíbula superior protràctil i el preopercle amb 3 o 4 punxes.
Són de petites dimensions, puix que sols poden fer de 15 a 30 cm Viuen en els fons litorals de les mars càlides i atemperades, des d’uns quants metres fins a centenars de metres de profunditat No tenen interès econòmic
superhumeral
Cristianisme
Nom donat a diversos ornaments sagrats que hom es posa sobre les espatlles, com és ara el pal·li, l’amit, l’estola, el racional i, sobretot, l’humeral i el vel que porten els ministres del bàcul i la mitra o el que duia el sotsdiaca per sostenir la patena.
La Vulgata traduí amb aquest terme l'efod del summe sacerdot hebreu