Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
clavell d’agost

Clavell d’agost
Vinayaraj (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, oriünda de Mèxic, de 60 a 90 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes amb els folíols serrats i flors de color groc o ataronjat i d’olor penetrant, agrupades en capítols globulars el peduncle dels quals és inflat vers la part alta.
Els clavells d’agost són molt decoratius i tenen molta anomenada en jardineria Floreixen del juliol al setembre
clariana
Indústria tèxtil
Defecte que algunes vegades presenten els teixits quan en certs espais tenen menys densitat de passades que la normal, produït per un mal funcionament del collador, per haver-se trencat la trama o quan, després d’haver desfet un tros de teixit, el teixidor engega el teler sense cercar la passada.
flanqueig
Militar
Tècnica per a garantir la seguretat de les tropes en marxa consistent a situar un petit nucli de tropa sobre cadascun dels accessos a la zona de la marxa de la unitat (flanqueig fix) o a fer marxar petits nuclis de tropa paral·lelament a la marxa de la unitat (flanqueig mòbil).
entorn
Matemàtiques
En un espai topològic E, part de E que conté un obert de E que al seu torn conté un punt x o una part A de E; en el primer cas, hom parla d’entorn d’un punt, i, en el segon, d’entorn d’una part de E
.
dragó
Ictiologia
Gènere de peixos osteïctis actinopterigis de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, distribuïts en unes 7 espècies caracteritzades per presentar el cos sense escates, els ulls grossos, junts i situats sobre el cap, els llavis gruixuts, la mandíbula superior protràctil i el preopercle amb 3 o 4 punxes.
Són de petites dimensions, puix que sols poden fer de 15 a 30 cm Viuen en els fons litorals de les mars càlides i atemperades, des d’uns quants metres fins a centenars de metres de profunditat No tenen interès econòmic
superhumeral
Cristianisme
Nom donat a diversos ornaments sagrats que hom es posa sobre les espatlles, com és ara el pal·li, l’amit, l’estola, el racional i, sobretot, l’humeral i el vel que porten els ministres del bàcul i la mitra o el que duia el sotsdiaca per sostenir la patena.
La Vulgata traduí amb aquest terme l'efod del summe sacerdot hebreu
rosset
Tecnologia
Instrument de fuster que consisteix en una post petita travessada per una o dues barres cairejades, proveïdes d’una punta de ferro, que serveix per a senyalar, en una peça de fusta, una línia paral·lela a una de les seves vores, per la qual hom l’ha de serrar, planejar, etc.
roal
Numismàtica i sigil·lografia
Del primer quart del segle XI al començament del XII, dit de la moneda valenciana d’or, de llei o aliatge molt baix (uns 7 quirats), i especialment les atribuïdes a ‘Abd-al-‘Azīz al-Manṣūr (1021-60), encunyades principalment com a fraccions del dinar, que tingueren molta difusió per Catalunya.
riola
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 15 a 100 cm d’alçària, de tiges alades, de fulles radicals lirades o pinnatífides, i fulles caulinars lanceolades i decurrents, de capítols amb flors grogues i amb bràctees fortament espinoses, i de fruits en aqueni ciliat a l’àpex.
Es fa en terrenys incultes i en vores de camins, a la regió mediterrània
ràl·lids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, de 13 a 52 cm, que tenen el dit posterior molt curt i més alt que els altres, el coll i la cua curts, els tarsos alts, els dits llargs, el bec estret i curt o poc llarg, i són d’aspecte compacte.
No són sociables, almenys a l’època de cria, i habiten a prop de l’aigua, en aiguamolls, llacs i prats humits Nien a terra, preferentment en canyars, i els polls són nidífugs Comprèn 132 espècies, que pertanyen principalment als gèneres Fulica, Porzana, Rallus, Porphyrio i Gallinula , i que habiten arreu del món, llevat dels pols