Resultats de la cerca
Es mostren 68264 resultats
vehicle dual
Transports
Vehicle automòbil amb motor de combustió interna que utilitza simultàniament un combustible fòssil (gasoil) i un combustible gasós (gas natural comprimit o gas natural liquat), emmagatzemats en dipòsits diferents, però barrejats per a la combustió en un mateix carburador, d’acord amb una proporció que varia segons les condicions del desplaçament.
gel en galetes
Hidrologia
Geomorfologia
Conjunt de fragments de gel de forma aproximadament circular, d’entre 30 cm i 3 m de diàmetre i 10 cm de gruix, amb les vores aixecades pel xoc constant d’aquests fragments entre ells, que es formen en aigües marines o continentals agitades a partir de gel granulat agregat.
tactus
Música
En la música dels segles XV i XVI, terme equivalent a l’actual pulsació1, tant en el sentit d’unitat de temps com en el de gest propi del director o, més en general, del músic per a marcar aquesta unitat -el mateix terme tactus, literalment ’tacte', ja ho suggereix-.
A diferència, però, de la pulsació actual -unitat de temps relativa, estretament lligada al tempo i al caràcter de cada peça-, el tactus era una unitat de temps relativament fixa, d’entre 1/60 i 1/70 minuts Alguns estudiosos i teòrics han volgut veure en aquesta equivalència una certa relació entre tactus i ritme cardíac Fos com fos, aquesta relativa fixació del tactus implicà l’existència, durant el Renaixement, d’una mena de tempo ’usual', uniforme i constant en tota la música, amb possibles però molt lleugeres desviacions En la partitura, la nota que normalment representava el tactus era…
solo
Música
Terme que, escrit en un determinat punt de la partitura orquestral en una de les parts de les seccions de vent, corda o veu, indica que a partir d’aquest punt el passatge que segueix l’ha de tocar un sol intèrpret en lloc de tots els que formen la part.
cercle de Mohr
Tecnologia
Mètode gràfic que permet de calcular, en un punt determinat, l’esforç normal (de tracció o de compressió) i l’esforç tallant que actuen sobre un element de superfície d’inclinació arbitrària, si hom coneix l’esforç normal i l’esforç tallant que actuen sobre dos elements de superfície ortogonals.
En particular, serveix per a determinar els esforços principals , és a dir, els valors màxim i mínim de l’esforç normal, i les direccions de les superfícies que els suporten, a les quals correspon un valor nul de l’esforç tallant Les superfícies en què el valor de l’esforç tallant és màxim formen un angle de 45° amb les anteriors els valors numèrics d’aquests esforços tallants màxims són calculats també gràficament mitjançant el cercel de Mohr
principi de Thomsen-Berthelot
Física
Principi segons el qual si una reacció química entre dues o més substàncies pot ésser possible per més d’un procés diferent, quan no hi ha aportació d’energia exterior al sistema format per les substàncies que reaccionen, sempre té lloc el procés que implica l’evolució de calor màxima.
Aquest principi, anomenat també del treball màxim , només és vàlid a temperatures pròximes a l’ambiental i per a reaccions exotèrmiques
Rusiñol, Casas i el modernisme a la parisenca
Santiago Rusiñol © Fototecacat / D Campos Quan Rusiñol i Casas eren uns cadells en el camp de la pintura, durant els primers anys vuitanta del segle XIX, els artistes i els afeccionats a les Belles Arts de Barcelona discutien sobre la capitalitat mundial de l’art uns deien que Roma, d’altres que París Santiago Rusiñol 1861-1931 en la seva primera joventut mirava cap a Roma com a centre de l’art i sobretot del seu aprenentatge, ja que que era alumne de Tomàs Moragas 1837-1906, un íntim amic i seguidor de Fortuny els fortunyistes eren romans per principis en canvi Ramon Casas 1866-1932 va optar…
vasos comunicants
Física
Sistema format per dos recipients o més units entre ells per sota del nivell de fluid (líquid o gas) que contenen, en el qual es compleix l’equació fonamental de la hidroestàtica, segons la qual, en estat d’equilibri, si el fluid no és homogeni, totes les branques del sistema, comptades per damunt del punt d’unió, contenen el mateix pes de fluid; si aquest és homogeni, en estat d’equilibri, com a cas particular, tots els punts d’un mateix pla horitzontal són sotmesos a la mateixa pressió i, per tant, tots els situats en la superfície lliure són en el mateix pla horitzontal.
Eswatini
Sector de les muntanyes de Lebombo
© Bob Rayner
Estat
Estat del SE d’Àfrica, que constitueix un petit enclavament entre la República de Sud-àfrica i Moçambic; la capital administrativa és Mbabane i Lobamba (és la capital tradicional i legislativa del país.
La geografia Geogràficament es divideix d’W a E en una regió de més de 1000 m d’altitud Highveld , de clima subtropical moderat i d’alta pluviositat de 1000 a 1400 mm, amb bosc de fulla perenne una altra amb una altitud mitjana de 700 m Milddleveld , zona subtropical de sabana seca, de 17°C de temperatura mitjana i d’una pluviositat de 1000 mm i una altra d’una altitud de 300 m Lowveld , de clima sec i càlid i amb precipitacions d’uns 600 mm a l’est hi ha les altures de Lebombo, amb un clima com el del Middleveld Els rius principals són el Great Usutu i el Komati, que corren d’W a E L’…
Sils
Sils
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la depressió selvatana, en un territori pla que donà lloc a la formació de l’antic estany de Sils, dessecat a mitjan segle XIX, de caràcter endorreic.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Vilobí d’Onyar, a l’W amb els de Santa Coloma de Farners i Riudarenes, al S amb els de Maçanet de la Selva i Vidreres i a l’E amb el de Caldes de Malavella Fins a mitjan segle XIX hi hagué l’estany de Sils, de caràcter endorreic, format pels escórrecs de les aigües pluvials procedents dels sectors més alts de Vallcanera, Caldes de Malavella i els vessants interiors de la Serralada Litoral Els límits de la llacuna, dessecada definitivament el 1845, resten encara assenyalats per fites que van des de prop de l’Hostal de la Granota fins al…