Resultats de la cerca
Es mostren 18349 resultats
Los Villares
Poblat ibèric del terme municipal de Caudete de las Fuentes (Plana d’Utiel).
Construït damunt d’un turó de poca altitud, però amb un considerable valor estratègic per la seva situació en una cruïlla de camins, fou ocupat des del s VII aC al s I aC És encara poc explorat, però es coneix l’existència d’una muralla de dimensions considerables, i l’estructura interna mostra una organització urbanística avançada S'hi han trobat indicis d’una producció vinícola important S'identifica amb la ciutat ibèrica de Kelin, coneguda per l’epigrafia numismàtica
Bermejo
Riu
Riu de l’Amèrica del Sud, afluent per la dreta del Paraguai (1 780 km).
Format per dos rius, el Bermejo i el Río Grande de Tarija, que neixen en territori bolivià i s’uneixen al nord de la ciutat argentina d’Orán, durant 90 km fa de frontera entre Bolívia i l’ Argentina Després d’Orán forma dos braços l’antic llit, anomenat Río del Valle, corre uns 20 km al sud del nou, anomenat Teuco, i a Fortín Lavalle tornen a ajuntar-se A partir de Presidencia Roca és navegable per vaixells de poc calat
Vitebsk

Vista de Vitebsk
© Belarus.by
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Bielorússia.
Port fluvial al Dvina Occidental, és la tercera ciutat de Bielorússia Té indústria lleugera, metallúrgica, de la fusta i construccions mecàniques Hi ha institut tecnològic de la indústria lleugera, pedagògic, de veterinària i de medicina Té també un important museu etnològic Fou un punt molt important en la ruta comercial de la mar Bàltica a Constantinoble Molt destruïda durant la Segona Guerra Mundial, conserva l’església de l’Anunciació, del s XII, i el palau del governador i l’ajuntament del s XVIII
Alpicat
Partida
Partida del terme municipal de Lleida, al límit amb el de Vilanova d’Alpicat.
Antic vinyet fins al final del s XIX, actualment les seves terres són dedicades a oliverar i, especialment, als conreus d’horta Hi passa la carretera de Lleida a Montsó, al costat de la qual es troben les basses d’Alpicat , construïdes entre el 1901 i el 1932 per depurar l’aigua del canal de Pinyana que hi arriba a través de la séquia del Cap, destinada al proveïment d’aigua potable a la ciutat hi ha també unes piscines públiques
l’Albufereta d’Alacant
Estany dessecat, vora la mar, dins el terme municipal d’Alacant.
En un dels tossals que el dominen —el tossal de Manises— fou bastit un poblat ibèric Entre aquest tossal i la platja estava situada una necròpoli ibèrica dita necròpoli de l’Albufereta d’Alacant , identificada erròniament amb Lucentum , corresponent a la primera fase s IV-III aC de la ciutat que hi hagué al tossal de Manises els materials són guardats al Museu Provincial d’Alacant Al llarg de la platja s’ha format modernament un centre turístic l’Albufereta
governació d’Alacant
Antiga demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alacant Des del començament fou regida per corregidors militars L’any 1722 fou prevista l’annexió de la governació de Xixona, però, de fet, el 1762 la governació d’Alacant comprenia només l’antic terme de la ciutat l’actual comarca de l’Alacantí i el lloc de Montfort, al Vinalopó Mitjà, però no Xixona ni la Torre de les Maçanes Aquesta demarcació fou suprimida definitivament l’any 1833, amb la divisió provincial
la Florida

Vista del polígon industrial de la Florida a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), a 2 km del centre urbà, aigua avall de la riera de Caldes.
Sorgit els anys trenta com a ciutat jardí, el seu creixement posterior fou impulsat pel procés d’industrialització del Vallès dels anys cinquanta i seixanta La construcció s’hi dugué a terme d’una forma anàrquica i no anà acompanyada de les mínimes obres d’urbanització, mancances que hom començà a resoldre a partir de la instauració dels ajuntaments democràtics Hi ha una escola municipal i el baixador de Santa Perpètua de Mogoda del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses
Cúcuta
Ciutat
Capital del departament Norte de Santander, Colòmbia.
Situada vora el riu Pamplonita, als contraforts septentrionals de la Cordillera Oriental dels Andes L’augment demogràfic fou molt fort, puix que l’any 1919 tenia 20 364 h La ciutat, edificada de nou després del terratrèmol del 1875, és en una regió agrícola de plantacions i ramadera constitueix un centre comercial, entre Colòmbia i Veneçuela, i un nucli industrial indústries tèxtils, alimentàries, del tabac i del sabó Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad Francisco de Paula Santander, fundada el 1962
el Parc Central del Poblenou
Equipament de Barcelona dissenyat per l’arquitecte Jean Nouvel.
El parc, inaugurat l’any 2008, ocupa una superfície de 55600 m 2 dins del barri del Poblenou, entre l’avinguda Diagonal i els carrers Bac de Roda i Marroc Travessat transversalment i longitudinalment per diversos carrers, en el seu interior hi ha l’antiga fàbrica Oliva Artés rehabilitada com a equipament El recinte, tancat per un mur de forma sinuosa i recobert per plantes trepadores, es configura com un espai de tranquilitat en contrast amb el brogit de la ciutat
Leicester
Ciutat
Capital del comtat de Leicestershire, Anglaterra, al S de Nottingham.
Situada a la regió dels Midlands, a la vora del riu Soar i del canal Grand Union, és un nucli industrial tèxtil gènere de punt, i també té indústria metallúrgica de transformació, fàbriques de sabates i indústria alimentària i química Hi ha universitat Antiga ciutat romana, tingué importància sota l’heptarquia anglosaxona Hom conserva l’església de Saint Nicholas, actual catedral, d’estil romànic i gòtic primitiu, les restes del castell que construí Simó de Monfort i les de l’abadia