Resultats de la cerca

Competí a la JAC Vic i després a la UE Vic Tot i proclamar-se campió català de 110 m tanques i salt de llargada 1942, s’especialitzà en salt amb perxa Entre el 1942 i el 1951 pujà en vuit ocasions al podi del campionat d’Espanya amb tres títols consecutius 1947, 1948, 1949, quatre subcampionats 1942, 1945, 1946, 1950 i un bronze 1951 i fou primer en el rànquing espanyol de l’especialitat el 1945 i el 1949 Guanyà també dos campionats de Catalunya 1947, 1949, on feu també un segon 1946 i un tercer lloc 1948

Membre del Club Natació Montjuïc, fou campió d’Espanya 1972 i guanyà dues Lligues 1976, 1977 Durant el període 1970-75 fou seixanta-tres vegades internacional amb la selecció d’Espanya, i participà en dos Campionats d’Europa 1970, 1974, els Jocs Mediterranis 1971, medalla de bronze, un Campionat del Món 1973 i els Jocs Olímpics de Munic 1972 Esdevingué entrenador, i el 1979 fou nomenat director de l’escola de waterpolo de Madrid Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1976 i dues d’extraordinàries al mèrit esportiu de la federació espanyola 1970, 1971

Ocupà la posició de collocador i es formà a les categories inferiors de l’Unicaja Almería, fent posteriorment el salt al primer equip, que competia a la Superlliga Assolí dos subcampionats de Lliga 2002, 2003, una Copa del Rei 2002 i una Supercopa 2003 El 2004 fitxà pel CAI Universidad Zaragoza, on jugà una temporada Passà al CE Volley Lleida, amb el qual jugà a la Lliga FEV i, després de l’ascens 2004, a la Superlliga Es convertí en el capità de l’equip Posteriorment, passà al 3àmfores Balàfia Volei Disputà partits amistosos amb la selecció catalana

S’inicià al Reial Club Nàutic de Tarragona RCNT Començà a competí des del 1988 en la modalitat d’embarcacions semirígides en la categoria PR-550 cc Sempre ha tingut com a copilot Nicolás Martín, tots dos integrats en l’equip Fórmula Tarragona del RCNT Fou campió del món 1993 i d’Europa 2004, subcampió mundial 2008 i continental 1995, cinc cops campió d’Espanya 1993, 1996, 2000, 2003, 2005 i diverses vegades campió de Catalunya Guanyà el Campionat Internacional de Resistència R-550 2006 Rebé la medalla d’or al mèrit motonàutic de les federacions catalana i espanyola

S’inicià en les installacions de Montjuïc, a Barcelona Fou campiona d’Espanya infantil 1980 i júnior 1981, 1982, 1983 En categoria absoluta, aconseguí cinc títols d’Espanya en pista coberta 1983-86, 1989 i uns altres cinc a l’aire lliure 1985-88, 1990 Competí en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, en dos Mundials 1983, 1985, en tres campionats europeus a l’aire lliure 1982, 1986, 1990 i en un campionat europeu en pista coberta 1983 Es retirà el 1992 Rebé la insígnia d’or i brillants de la Federació Espanyola de Tir amb Arc

Membre del Club Natació Sabadell, fou vuit vegades campió de Catalunya dues dels 200 m d’aquest estil 1964, 1967 i sis dels relleus 4 × 100 m estils 1963-68 En l’àmbit estatal fou quatre vegades campió d’Espanya a l’estiu, dos cops en 200 m papallona 1964, 1966 i un cop en relleus 4 × 100 m estils 1966, i a l’hivern, un cop en 200 m papallona 1966 Amb la selecció espanyola tingué catorze actuacions i disputà els Campionats d’Europa 1966 Té la medalla de bronze de serveis distingits de la federació espanyola 1967

A vuit anys arribà a Barcelona i feu la seva carrera esportiva com a pilot de la fàbrica Pegaso Entrà a treballar a l’empresa estatal ENASA com a provador de vehicles, entre els quals hi havia els Pegaso El 1948 debutà en una cursa automobilística, la Pujada a la Rabassada, que guanyà al cap de dos anys Al volant dels Pegaso Bisiluro establí els rècords estatal i internacional d’un quilòmetre i una milla, tant en l’especialitat de sortida parada com de llançada Participà en la cursa de Le Mans 1953 i en la panamericana

S’inicià el 1954 Internacional des del 1959, dirigí més d’un centenar de partits de diferents competicions, tant de clubs –Copa d’Europa– com de seleccions –Jocs Mediterranis, Campionats d’Europa i del Món i Jocs Olímpics– Es retirà després de trenta anys en actiu, però continuà lligat a l’arbitratge per mitjà del Collegi Català d’Àrbitres, el qual presidí Al principi dels anys noranta s’incorporà a l’ACB, de la qual fou el director arbitral en dos períodes diferents 1995-98 i a partir del 2004 El 2001 fou nomenat històric del bàsquet català

Competí amb el GEiEG i destacà en les proves combinades Es proclamà campiona de Catalunya de salt d’alçada 1988, 1991 i 200 m 1989 i establí els rècords catalans d’aquesta darrera prova 1989, amb l’equip del seu club, i d’heptatló 1992 En pista coberta, fou campiona d’Espanya de pentatló 1987, 1988, 1992 i salt d’alçada 1988, i establí dos rècords estatals 1987, 1988 i tres de catalans 1987, 1988, 1991 de la prova combinada Formà part de la selecció espanyola en tres ocasions Fou escollida millor atleta catalana l’any 1988 Es retirà el 1994

Format al Club Playas de Castellón, posteriorment s’incorporà a les files del Futbol Club Barcelona S’especialitzà en proves combinades i guanyà dos Campionats d’Espanya de decatló 2006, 2010, i tres d’heptatló en pista coberta 2006, 2010, 2011 L’any 2006 baté el rècord català de decatló amb 7845 punts Fou 26 vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en el Campionat del Món 2007, 2009, en el Campionat d’Europa en pista coberta 2009 i en el Campionat d’Europa 2010 Guanyà la medalla de plata en els Campionats Iberoamericans 2010