Resultats de la cerca
Es mostren 330792 resultats
Circuit de Llevant
Automobilisme
Circuit de velocitat situat a les carreteres que unien Mataró, Vilassar de Mar i Argentona.
Sembla que inicià l’activitat l’any 1909, amb la tercera i darrera edició de la Copa Catalunya, i tenia un recorregut de 14,9 km Es feu servir per als Campionats espanyols d’ amateurs , Copa del Rei del 1911 i 1912, i la I Copa d’Espanya, darrera cursa que utilitzà aquest traçat, feta també el 1912 El mateix any hi morí un pilot de proves de l’empresa automobilística Hispano Suïssa A partir del 1913, s’utilitzà només per a proves de motociclisme i de vehicles menys potents, fins a la darrera competició, celebrada el 1925
marquesat de Pescara
Història
Títol concedit al regne de Nàpols a Bernardo Gaspare d’Aquino, comte de Loreto.
Passà als Ávalos per mort del seu fill i segon marquès i el matrimoni de la seva filla Antonella d’Aquino 1452 amb Íñigo d’Ávalos, comte de Monteodorisio Fou confirmat el 1532 a llur fill Alfonso d’Ávalos e Aquino, gran camarlenc del regne i germà del primer marquès del Vasto La grandesa d’Espanya fou reconeguda el 1760 a Diego d’Ávalos Passà als Sanchiz, marquesos de Valderas
Melgar de Fernamental
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, drenat pel Pisuerga.
Hi destaca l’agricultura de regadiu bleda-rave sucrera, hortalisses i farratge
marquesat de Montnegre
Història
Títol concedit el 1706 pel rei arxiduc Carles a Francesc de Berardo i de Santjust, conegut també com a Francesc de Berardo i d’Espuny.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1714, i el succeí la seva filla petita, Serafina de Berardo i de Morera, muller de l’austriacista Francisco de Rivera, comte de Villanueva de las Torres, que en fou la darrera titular
Manrique de Lara
Llinatge de la noblesa castellana que es constituí com una branca de la família dels Lara.
El fundador fou Rodrigo Pérez Manrique , senyor d’Amusco i merino major en el regnat d’Alfons VIII de Castella, net del comte Manrique de Lara A diferència d’altres famílies de la “noblesa vella” de Castella, els Manrique resistiren la crisi del segle XIV i es convertiren en un dels llinatges més sòlids a l’època dels Trastàmara, i fins i tot originaren noves i poderoses branques amb prestigi, que duraren fins a l’edat moderna La Tierra de Campos fou el nucli de llurs dominis Amusco, Paredes de Nava,…
vall de Llosars
Una de les capçaleres de la vall Hiverna (Ribagorça), a la qual aflueix per la dreta.
S'origina de la fosa de la glacera de Llosars , al vessant meridional de l’Aneto L’erosió remuntant de la conca de recepció de l' estany de Llosars 2493 m alt ha obert pregons esvorancs en el massís granític, prolongat al SE per la cresta de Llosars , entre la bretxa alta de Llosars i la bretxa de Llosars El barranc de Llosars , però, té un pendent suau, que esdevé gairebé nul a la pleta de Llosars 2250 m alt, entre la qual i la Vallhiverna hi ha un lloc per al campament de Llosars El principal immissari a l’estany procedeix de l' estany petit de Llosars
Jerónimo de Carrión
Música
Compositor i mestre de capella castellà.
Inicià la seva formació musical com a escolà de cant de la catedral de Segòvia, i després del canvi de la veu romangué a la capella de música, en la qual actuà com a cantor El 1687 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Mondoñedo Galícia, i tres anys després obtingué el mateix càrrec a la d’Ourense, però tan sols hi sojornà durant deu mesos, ja que passà a ocupar la plaça de mestre a la catedral de Segòvia, on romangué fins a la seva mort Compositor…
lingüística de corpus
Lingüística i sociolingüística
Branca de la linguística que es basa en l’estudi dels fenòmens lingüístics a partir de grans col·leccions de textos en format màquina, anomenats corpora.
Presenta un gran nombre d’interseccions atès que permet, per exemple, dur a terme un estudi descriptiu de la sintaxi de la llengua o de l’ús del lèxic, per exemple La lingüística de corpus ha avançat molt en les últimes dècades gràcies a les possibilitats de tractament del llenguatge natural oferta pels ordinadors, que han permès obtenir de manera ràpida i fàcil una gran quantitat de dades susceptibles d’anàlisi lingüística
Jaspert de Castellnou
Història
Darrer vescomte de Castellnou (1284-1321).
El 1285 abraçà la causa de Pere I de Catalunya-Aragó contra Felip III de França i Jaume II de Mallorca, actitud que li valgué la confiscació dels seus béns fins a la pau del 1298 Del 1300 al 1303 fou portaveus del procurador de València Hagué de sostenir, més tard, una guerra ruïnosa contra Pere de Fenollet, vescomte d’Illa, al qual devia, en morir, el 1321, una suma de 8 000 lliures, i el rei Sanç de Mallorca ordenà la venda de diversos castells seus Deixà l’…
coneixement de fe
Cristianisme
Coneixement que, en virtut de la revelació i en l’àmbit de la fe, el creient té respecte a Déu i al misteri de salvació.
A diferència dels reformats, la teologia catòlica, bo i mantenint el caràcter revelador de les veritats de fe, insisteix en la necessitat d’una raonabilitat comprensió objectiva i, fins a un cert punt, racional per part de l’home del contingut de la revelació I fins i tot hom parla d’un coneixement natural sobre l’existència de Déu i sobre les propietats i els atributs de l’essència divina, especificats tradicionalment per la teodicea o teologia natural Actualment, però, catòlics i protestants han deixat de…