Resultats de la cerca
Es mostren 15976 resultats
Lluís Rigat Regi
Esquí
Esquiador i directiu.
Membre del Centre Excursionista de Catalunya, disputà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya en la modalitat d’esquí alpí També participà en els Campionats de Catalunya de salts d’esquí 1934 i guanyà les proves d’aquesta especialitat del Trofeu Josep Maria Blanc 1942 Participà en la fundació de l’Ski Club Camprodon 1934 i el Club Esquí Supermolina 1948 El seu fill Felip fou seleccionat per als Jocs Olímpics d’Hivern de Squaw Valley 1960, però una lesió impedí que hi participés
Batalha
Localitat
Localitat de la província de Leiria, Portugal, famosa pel monestir dominicà dedicat a Santa Maria da Vitória, començat el 1388, en commemoració de la batalla d’ Aljubarrota
.
Hi són remarcables les addicions d’estil manuelí fetes a la fi del s XV i a principi del s XVI
salutació angèlica
Bíblia
Mots de salutació que l’evangeli posa en boca de Gabriel al moment de l’Anunciació a Maria i que constitueixen la primera part de l’avemaria
.
missionera
Cristianisme
Membre de l’Institut Apostòlic Verbum Dei, de caràcter femení, fundat a Mallorca el 1963 per Jaume Bonet i Bonet i Maria de la Portilla i Costa.
El fi de la congregació és l’evangelització, i per portar-la a terme els membres estudien ciències eclesiàstiques i sociològiques i procuren de tenir els títols corresponents La casa central és a Palma Mallorca, i n'hi ha una a Barcelona, cinc a la resta de l’Estat espanyol i dues al Perú
Joan Martí i Cantó
Periodisme
Cristianisme
Eclesiàstic. Col·laborà en els diaris El Áncora, El País i La España, i fundà les publicacions Ecos del Amor de María (1867) i Los Santos Ángeles (1873).
És autor de nombrosos llibres de religió i de pietat i d’una Historia de la imagen y santuario de Nuestra Señora de Montserrat 1877
escolàpia
Educació
Cristianisme
Membre de l’institut religiós de les filles de Maria dedicat a la formació i l’educació de noies, fundat a Arenys de Mar per Paula Montal.
La primera escola fou oberta a Figueres el 1829 Entrà en contacte amb els escolapis Jacint Feliu i Agustí Casanovas, que orientaren la seva obra cosa que explica el nom usual d’escolàpia El 1860 fou reconegut com a institut religiós, i les constitucions foren aprovades el 1887 El govern les reconegué com a corporació docent el 1865 De Catalunya es difongueren per Espanya i des del 1863 començaren a expandir-se per Amèrica Des del 1950 s’establiren també al Japó, les Filipines, el Senegal, Guinea Equatorial, Guinea-Bissau, Itàlia i Polònia El 1996 eren presents a Cuba, Brasil,…
orde de Montesa
Militar
Orde militar (Santa Maria de Montesa) creat el 1317 per Jaume II a conseqüència de la supressió de l’orde del Temple, ordenada pel concili de Viena.
Confiscats i assignats els seus béns a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, a excepció dels que posseïen als regnes de Portugal, Castella, Aragó i Mallorca, que restaren a disposició de la Seu Apostòlica, Jaume II de Catalunya-Aragó projectà la creació d’un nou orde que continués la tasca dels templers Les primeres temptatives, portades a terme el 1316 davant Climent V, foren infructuoses, fins que l’ambaixador Vidal de Vilanova obtingué de Joan XXII 6 de juny de 1317 la butlla de creació d’un convent a Montesa sota la regla de Calatrava, de la qual depenia el visitador, supeditat…
Conservatori de Música de Madrid
Música
Institució fundada a Madrid l’any 1830 amb el nom de Real Conservatorio de Música y Declamación de María Cristina, destinat a l’ensenyament de la música.
El seu primer director fou l’italià Francesco Piermarini, nomenat directament per la reina, fet molt criticat pel món musical espanyol, que proposava un director del país, com R Carnicer o M Rodríguez de Ledesma Es nomenaren també professors honorífics, com G Rossini, i els adictos de honor , una mena de protectors la major part dels quals eren membres de la cort o l’aristocràcia Entre els professors que inauguraren el centre destaquen P Albéniz, BS Saldoni i R Carnicer El 1852, el conservatori es traslladà al Teatro Real, on romangué fins el 1925 D’aquesta època destaquen els directors V de…
comtat de Vilallonga
Història
Títol concedit el 1901 al diputat a les corts i senador Marià de Vilallonga i d’Ibarra (Bilbao 1864 — 1913), fill del figuerenc Josep Vilallonga i Gipuló.
Continua en la mateixa família
Sant Martí de Merlès
Poble
Poble del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), una de les dues antigues parròquies que es repartien el terme de l’antic castell de Merlès (Berguedà).
Es troben l’una prop de l’altra, a cada banda de la riera d’Adest o de Merlès, que marcava la divisòria tradicional entre el bisbat de Vic i el d’Urgell, després de Solsona Sant Martí, existent ja el 988, era la parroquial dels masos situats a l’esquerra de la riera i que pertanyien a la diòcesi de Vic En la seva demarcació 14 masos el 1686 es trobava el castell de Merlès Tingué com a sufragània Sant Pau de Pinós L’edifici, d’origen romànic, fou ampliat i modificat al s XVII