Resultats de la cerca
Es mostren 16513 resultats
Jeffrey Eugenides
Literatura
Novel·lista nord-americà d’origen grec.
Se'l considera un dels escriptors joves nord-americans amb més projecció internacional gràcies a la repercusió de Middlesex 2002, monumental novella guanyadora del premi Pulitzer Ha publicat un gran nombre de contes en antologies i revistes com The New Yorker És editor del recull My Mistress’s Sparrow is Dead Great Love Stories from Chekhov to Munro 2008 La seva obra explora el fet diferencial als EUA, on creixé La seva primera novella The Virgin Suicides 1993 va ser duta al cinema amb gran èxit per Sofia Coppola l’any 1999
Igor Ansoff
Economia
Economista i matemàtic nord-americà d’origen rus.
Establert als EUA durant la guerra civil que seguí la Revolució Russa, fou professor del Carnegie Institute of Technology, i després fundà la Graduate School of Management de la Universitat Vanderbilt Nashville, de la qual fou el primer degà Són conegudes les seves aportacions en el camp de la gestió estratègica i de la planificació corporativa, de les quals va ser pioner Entre els seus llibres més destacats es troben Corporate Strategy 1965, From Strategic Planning to Strategic Management 1976 i Behaviour of US Manufacturing Firms 1946-65 1971
engegador
Tecnologia
Aparell emprat per a engegar un motor d’explosió.
Els principals tipus són el manual , amb manovella, el d' inèrcia , que aprofita l’energia d’un volant que gira a alta velocitat, i el motor d’engegada demarrer , que habitualment és un motor elèctric En alguns motors de petita cilindrada l’engegador consisteix en una politja fixada al cigonyal, en la qual va enrotllada una corda que hom estira A vegades hom empra els engegadors d’aire comprimit , on la injecció d’aire a pressió en els cilindres produeix l’efecte de l’explosió del combustible i inicia, així, el moviment del motor
squatter
Història
A Austràlia, pastor d’ovelles que al començament del segle XIX ocupava terres públiques per pasturar-hi el bestiar.
El creixement de la indústria llanera va convertir els squatters en un grup poderós, i el govern acabà cedint-los les terres Però, a mitjan segle, una immigració nova i més nombrosa forçà el govern a replantejar el problema de la propietat de les terres públiques, que foren posades a la venda Els squatters hagueren de comprar les terres que ja controlaven, i, bé que pogueren conservar les millors, els calgué abandonar les que no pogueren o no volgueren comprar Llurs descendents formen actualment una mena d’aristocràcia conservadora
serrandell
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels bòtids, de 10 a 20 cm de llargada, amb els ulls sobre el costat esquerre i molt propers (la distància entre ells és menor que llur diàmetre).
Són de color grisenc amb taques més fosques i el costat dret més blanquinós, amb escates de tipus ctenoide al costat pigmentat i cicloide a l’altre L’aleta dorsal va des del nas fins al peduncle caudal, la cua és arrodonida i l’aleta anal és semblant a la dorsal i allunyada de les abdominals És un peix marí, sedentari dels fons sorrencs i llotosos de llocs poc profunds, carnívor i comestible És molt comú en certes parts del litoral dels Països Catalans, on hom el pesca sobretot a l’hivern
timpà

1, porció flonja de la membrana del timpà; 2, escotatura timpànica; 3, espina timpànica menor; 4, ante mastoïdal; 5, superfície de secció del coll del martell; 6, mànec del martell; 7, porció tensa de la membrana del timpà; 8, limbe de la membrana del timpà 9, trompa d’Esutàqui
© fototeca.cat
Anatomia animal
Membrana de l’orella dels cordats.
Els peixos no en tenen, i en els amfibis anurs la membrana del timpà s’obre a l’exterior i en molts és molt desenvolupada, bé que falta en altres No tenen timpà els urodels ni els àpodes En els crocodilians i saures de vida epigea, el timpà és ben desenvolupat, però els saures subterranis i les serps no en tenen, el tenen molt reduït o va recobert per pell En les tortugues, pot ésser aparent o bé ésser recobert per la pell En els ocells i mamífers, s’obre al conducte auditiu extern
calona
Biologia
Nom genèric d’un grup de glicoproteïnes de secreció interna dels mamífers adults, que en contacte amb les cèl·lules els inhibeixen la mitosi.
Segons Bullough, que fou qui les descobrí i anomenà, fan la funció de minvar la cadència de les divisions cellulars en el moment oportú, per tal que els teixits en creixement no depassin la grandària òptima L’existència d’aquest mecanisme contribueix a la comprensió de la manera com es desenvolupen els processos cancerosos quan aquests mecanismes no funcionen Les calones són específiques per als teixits però no per als animals Presenten una acció sinèrgica amb l’adrenalina i els corticoesteroides El seu pes molecular va de 2000 a 50000 daltons
arquivolta
Arquivolta romànica de l’església de Santa Maria de Covet (Pallars Jussà, segle XII)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Motllura o conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen un arc seguint-ne la curvatura.
Tingué un gran desenvolupament en els estils romànic i gòtic La grandària de l’obertura, a la part de fora, es va reduint progressivament mitjançant les arquivoltes i els brancals esbiaixats fins a arribar a la reduïda obertura d’accés Elements d’una arc, entre els quals s’observa l’ arquivolta La profusió d’arquivoltes permetia de tenir un espai on presentar les nombroses escenes allegòriques necessàries per a satisfer la intenció narrativa pròpia de l’art medieval Hom disposava aquestes escenes generalment en sentit radial en el romànic i longitudinal en el gòtic
antropofàgia
Etnologia
Habitud de menjar carn humana.
En certes societats humanes primitives l’antropofàgia té o ha tingut per finalitat adquirir algunes de les qualitats —intelligència, vista, rapidesa, força, etc— de l’individu sacrificat Generalment, l’objecte de l’antropofàgia és l’apropiació de la vitalitat específica del mort, i com a conseqüència es converteix en canibalisme Per tant, hom no pot considerar l’antropofàgia determinada solament per la necessitat de menjar carn L’antropofàgia va sovint acompanyada d’algun ritu, i, en moltes ocasions, manté correspondències mítiques que constitueixen la seva justificació històrica…
Companyia Empar Rosselló
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada el 1979 a Barcelona per la ballarina i coreògrafa Empar Rosselló.
Ha fet els muntatges següents Solstici , Sol de dansa amb so , Madonna , Antra 1979, Montserrat, dotze meditacions sobre l’acte de viure 1983, Collage molècula 1984, Figures 1985, Més cèntric impossible 1986, Tu ets jo i jo sóc tu 1987, Es pot arribar tard 1990, Amor, amor, amor 1991, No et fiïs de les aparences , tu també pots guanyar 1992, Coloratures per a cinta magnètica 1993, Vien's on se'n va 1993-94, Traviata 1994, La era de la ensalada —pensaments ocults— 1995 i El somni de la nit de Sant Joan 1996