Resultats de la cerca
Es mostren 68262 resultats
passi foral
Dret
Història del dret
Institució que existia a Euskadi, en virtut de la qual les Juntes Generals examinaven les disposicions del Govern Central dirigides als jutges per tal de veure si contenien alguna resolució contrària als furs o a les lleis del país, i en aquest cas resolien amb la fórmula: ‘‘se obedece, pero no se cumple’’.
parell d’estabilitat
Transports
Parell de forces que en una embarcació apartada de la seva posició d’equilibri és constituït pel pes de l’embarcació aplicat al centre de gravetat i per l’empenyiment d’Arquimedes (o força ascensional) aplicat al centre de carena i que tendeix a retornar-la a l’esmentada posició d’equilibri.
pont del diable
Construcció i obres públiques
Nom donat als Països Catalans a alguns ponts monumentals d’origen romà, com el pont del Diable-, a Martorell, o l’aqüeducte de Tarragona (pont de les Ferreres), la construcció dels quals s’atribueix al diable, que els hauria edificats en canvi de l’ànima de la persona encarregada de construïr-los.
politja
Tecnologia
Roda de superfície lateral en forma de canal, solidària amb un arbre, l’eix del qual és el geomètric de la roda, que permet de transmetre un moviment a un arbre (o de rebre un moviment d’un altre arbre) mitjançant corretges, eventualment variant-ne la velocitat, com en alguns acoblaments mòbils flexibles.
Algunes politges permenten de tesar les branques fluixes d’una corretja, sense intervenir en el moviment, en ésser muntades damunt un suport articulat i proveïdes d’un ressort, d’un contrapès, etc, adequadament disposat, que augmenta l’adherència de la corretja a les politges Eventualment poden ésser emprades politges amb l’única finalitat d’evitar el fregament d’un cable, d’una corda, etc, per terra, per una paret, etc, i guiar-lo
plegadora
Disseny i arts gràfiques
Mecanisme que, disposat al final de les rotatives, talla i plega la banda contínua de paper imprès, invertint i superposant, eventualment, els trossos de banda de paper tallats longitudinalment, efectuant el tallament transversal i fent generalment un o dos doblecs, de manera que els exemplars ja enllestits són dipositats damunt una banda transportadora.
pistola metralladora
Militar
Pistola de dimensions superiors a les normals, susceptible d’ésser allargada amb una culata sobreposada; va proveïda d’un carregador de petaca de més capacitat de projectils que el de les pistoles i és susceptible d’ésser disparada a trets o ràfegues, a causa del seu mecanisme, molt semblant al de les metralladores.
La pistola metralladora, que aparegué pels volts de 1918, té un abast eficaç entre 50 i 150 m i sol emprar munició de calibre 9 mm parabellum El paper d’aquesta mena d’arma s’ha vist reduït pel modern desenvolupament dels fusells automàtics, de molt més abast, més potència de foc i major precisió
pèsol d’olor
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, una mica pubescent, de tiges alades de 50 a 200 cm de llargària; de fulles compostes de dos folíols, terminades en circell i amb estípules mig sagitades; de flors purpúries, grosses, oloroses, agrupades en raïms pauciflors o àdhuc uniflors, i de fruits en llegum.
Endèmica de la Itàlia meridional i de Sicília, és conreada com a ornamental
anell d’acumulació
Física
En un accelerador de partícules, cambra de forma anular a la qual s’ha practicat el buit i en la qual s’apleguen inicialment les partícules mitjançant camps magnètics, amb l’objectiu d’injectar-les posteriorment en una altra part de l’accelerador, on se les fa col·lidir o produir radiació de sincrotró.
estudi de mercat
Comunicació
Investigació que té com a objectiu la recerca, recollida i anàlisi d’informació relativa a un mercat, i que se centra en aspectes com la definició de mercat, l’anàlisi de l’oferta i la demanda, els preus, els canals de distribució, l’anàlisi de la competència o les necessitats dels consumidors.
gerdera
Gerdera
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Planta llenyosa, de la família de les rosàcies, de tiges de 100 a 150 cm de llargària, proveïdes d’agullons fins, de fulles compostes de tres o cinc folíols, de flors blanques en ramells pauciflors i de fruits vermells, carnosos i de sabor agradable, emprats en la preparació de melmelada i de xarop.