Resultats de la cerca
Es mostren 3569 resultats
Fonollosa

Fonollosa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la perifèria occidental de la comarca.
Situació i presentació Limita al S amb Aguilar de Segarra i Rajadell, al N i al NW amb Sant Mateu de Bages i a l’E amb Sant Joan de Vilatorrada El territori és afaiçonat pels altiplans estructurals de Fonollosa 527 m i de Fals 480 m, a banda i banda de la riera de Fonollosa —dita també de Fals—, afluent per la dreta del Cardener i nodrida pels torrents de la Vall, del Màrtir, de Cererols i de Perejutge La serra de Castelltallat i els seus replans del vessant de migdia constitueixen el sector septentrional del terme, d’on davallen diversos torrents, no pas continus, que aboquen…
el Pont de Vilomara i Rocafort
el Pont de Vilomara, cap del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a l’esquerra del Llobregat (límit occidental del terme), a l’entrada del congost de Vilomara.
Situació i presentació És situat a llevant del municipi de Manresa, a l’esquerra del Llobregat, des de la vora del riu costa amunt fins a la llarga carena que fa d’espona a l’estreta vall de la riera de Mura Aquests dos corrents fluvials, els únics que drenen el territori, són també els límits que el separen de municipis veïns Al N limita amb Sant Fruitós de Bages i Talamanca, a l’E i al S amb Mura i a l’W amb Manresa La línia divisòria entre els termes de Manresa i el Pont de Vilomara passa exactament pel mig de l’històric pont La riera de Mura —i també un breu tram de la de Santa Creu—…
l’Agulla

Vista del parc de l’Agulla de Manresa (Bages)
© Genís Sáez - Parc de la Séquia
Indret del terme de Manresa, situat al NE de la ciutat.
Hi ha la bifurcació de la séquia de Manresa en dos canals que porten aigua a les zones d’horta de Viladordis i el Poal En aquest sector, en la dècada dels seixanta es decidí de construir un llac artificial per garantir el proveïment d’aigua a Manresa quan s’havien de fer reparacions o neteja de la séquia, i l’any 1966 s’iniciaren les obres amb la construcció d’una presa de 240 metres de llargada El llac de l’Agulla , que té una superfície de 64000 m 2 , una fondària màxima de 4 metres i una capacitat de 200000 m 3 , fou omplert per primera vegada el 1974 Al voltant del llac 16000 m 2 de…
Lluís Espinal i Camps
Cinematografia
Crític, historiador i cineasta.
Vida Ingressà a la Companyia de Jesús el 1949 Estudià Periodisme i Mitjans Audiovisuals a Bèrgam Itàlia i cinema pel seu compte a Barcelona, on fou un actiu cineclubista Durant el període 1966-68 realitzà 25 curts documentals per al programa "Cuestión urgente" TVE El 1968 es traslladà com a docent a Bolívia, on exercí la crítica cinematogràfica al diari "Presencia" durant onze anys Per a l’Empresa Nacional de Televisión 1970-71 dirigí la sèrie Los grandes momentos de la Historia del Cine 18 capítols l’espai "Actualidad cinematográfica" i un episodi d’ Atalaya També fou el…
Julià Franch Iglesia
Ciclisme
Ciclista de carretera, BTT i ciclocròs.
S’inicià l’any 1970 a la Penya Ciclista Bonavista i el 1973 guanyà el primer Campionat d’Espanya de ciclocròs en categoria juvenil En categoria sènior, aconseguí la quarta posició al Campionat d’Espanya, i es proclamà campió de Catalunya, de Barcelona i de la Challenge Banca Catalana En categoria amateur competí amb el Club Ciclista Farners i l’Esport Ciclista Barcelona També practicà BTT en la modalitat de descens Participà en campionats internacionals en categoria màster
David Checa Carrera

David Checa Carrera
Yamaha
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Especialitzat en proves de resistència, també destacà en altres modalitats de motociclisme L’any 1996 s’inicià en la competició de curses del Mundial de superbike i supersport El 1998 fou quart classificat en el Campionat d’Europa de supersport i l’any 2000 s’incorporà, durant tres temporades, al Mundial de motociclisme en la categoria de 250 cc El 2003 començà a participar en proves de resistència S’ha proclamat vencedor de les 24 Hores d’Oschersleben 2003, 2015, 2016, 2017, les 24 Hores de Le Mans 2005, 2017, el Bol d’Or 2007, les 12 Hores de Portimão 2016 i les 8 Hores d’Eslovàquia 2017, i…
Carles Checa i Carrera

Carles Checa i Carrera
© CARLOSCHECA.COM
Motociclisme
Motociclista.
El 1993, invitat per l’organització, debutà amb una Honda al Gran Premi del Circuit de Catalunya del Campionat del Món de 125 cc Participà en el Campionat del Món de 250 cc 1994-95 i a mitjan 1995 debutà en la categoria dels 500 cc substituint Alberto Puig Aconseguí la seva primera victòria en el Circuit de Catalunya 1996 amb una Honda com a membre de l’equip de Sito Pons El 1998 aconseguí una victòria en el circuit del Jarama i finalitzà el mundial en quarta posició L’any 2000 passà a l’equip Yamaha, i el 2001 aconseguí tres podis i acabà sisè en el Campionat del Món El 2005 aconseguí dos…
,
Ramon Soldevila i Tomasa
Història
Polític i advocat.
El seu pare s’havia destacat dins la Lliga Regionalista de Catalunya Acabada la Guerra Civil Espanyola la seva promoció política estigué determinada per la relació personal amb Mariano Calviño de Sabucedo, l’afiliació a FET-JONS i la vinculació, en condició d’assessor legal, amb l’Organización Sindical Española El 1960 entrà al consistori de Manresa com a regidor pel terç familiar i primer tinent d’alcalde, ascendint posteriorment a l’alcaldia 1964-1975 i la Diputació Provincial El 1975 s’incorporà a l’equip del governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa , com a subgovernador, càrrec…
Alfred Figueras i Sanmartí
Pintura
Pintor.
Estudià belles arts a Llotja Barcelona Treballà al Servei de Restauració de Monuments Històrics de la Mancomunitat El servei militar el portà a l’Àfrica, on descobrí Alger i el desert Pintà amb una especial atenció temes i escenes algerines Exposà a la Sala Parés, de Barcelona, des del 1921 Des del 1929 alternà la seva residència nord-africana amb la barcelonina i l’eivissenca El 1948 presentà el seu llibre de gravats Images d’Alger a l’Institut Francès de Barcelona Fundà, a Alger, l’Acadèmia Arts, juntament amb Rafael Tona Pintà moltes ciutats espanyoles, sueques i franceses
Lluís Espinal i Camps

Lluís Espinal
Cristianisme
Jesuïta.
Entre els anys 1944 i 1949 estudià al collegi i seminari menor de Sant Josep Roquetes, Baix Ebre, i el mateix 1949 ingressà a la Companyia de Jesús, en la qual feu els seus vots perpetus el 1951 El 1962 fou ordenat sacerdot Estudià humanitats 1951-53, filosofia 1953-56, teologia 1959-63 i s’especialitzà en cinema i televisió a l’Escola Superior de Periodisme i Mitjans Audiovisuals de la Universitat del Sagrat Cor de Milà 1964-65 L’any 1968 fou enviat a La Paz Bolívia com a missioner, on desenvolupà, a més de la seva tasca com a sacerdot, la seva faceta periodística com a crític cinematogràfic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina