Resultats de la cerca

El 1952 realitzà el seu primer llargmetratge, Mercado prohibido , i es traslladà l’any següent a Madrid, on realitzà, entre d’altres El puente del diablo 1955, Saeta rubia 1956, Pan, amor y Andalucía 1958, El valle de las espadas 1963 i Long-play 1968

Era doctor en ambdós drets Entrà a la cartoixa d’Escaladei el 1568, d’on fou prior 1586-87 Fundà a Portugal els monestirs de Scala Coeli Évora, el 1587, i de Val de Misericórdia Lisboa, el 1594 Morí essent visitador de l’orde És autor d’un tractat en portuguès sobre l’oració mental i d’altres obres, manuscrites, sobre oratòria i mística

Nebot i deixeble de Manuel Corcelles i Saurí Després de fer l’aprenentatge amb el seu oncle se n’anà a Barcelona Fou deixeble de Vallmitjana i, a Madrid, de Josep Piquer, on exposà el 1860, i hi fou premiada la seva escultura Jeremies L’any següent li fou concedida l’Encomienda de Carles III pels seus treballs de restauració en una basílica de Segòvia També treballà a la catedral de Salamanca Esculpí dues imatges religioses per als EUA Pels mèrits adquirits Amadeu I el nomenà escultor de la cambra reial Fou mestre d’Aniceto Marinas, el qual adquirí el seu obrador

Membre del consell directiu d’Estat Català amb Francesc Macià Intervingué en els fets de Prats de Molló 1926 Arran de la guerra civil, s’exilià el 1939 a Mèxic S'hi establí com a oftalmòleg i òptic, i també exercí com a professor a l’Instituto Politécnico Nacional Fou molt actiu dins la comunitat catalana de Mèxic hi fundà la Borsa del Metge Català Dedicat a la política activa, continuà militant al partit Estat Català i fou membre de la Comunitat Catalana de Mèxic i directiu del Consell Nacional de Catalunya i de la Confederació d’Organitzacions Catalanes d’Amèrica Participà en la Institució…

Estudià Ciències de la Comunicació i, després d'un temps d'exercir de periodista, es graduà a l'escola de cinema d'Hèctor Faver de Barcelona Després de guanyar-se un prestigi entre els aficionats al cinema fantàstic amb els curtmetratges Alicia 1994, premiada al Festival de Sitges i Días sin luz 1995, debutà en el llargmetratge amb Els sense nom 1999, una història de terror i intriga que el projectà internacionalment Des d’aleshores ha dirigit les pellícules de gènere fantàstic amb repartiment internacional Darkness 2002, Fragile 2005 i Rec 2007, que fou reconeguda amb diversos premis entre…

Dirigí la Gaceta de Madrid  abans de la revolució del 1868 i fou redactor de La Época  en 1868-74 Del partit conservador, fou amic de Cánovas del Castillo, que el nomenà ministre de finances 1890, de gràcia i justícia 1891 i de governació 1895 El 1891 promogué, malgrat l’oposició parlamentària, una llei que prolongava el monopoli d’emissió del Banco de España fins el 1921 Publicà Historia de la administración pública en España 1851, Problemas relativos a las prisiones 1879, Estudio histórico-crítico de la Mesta 1898

Apotecari major de l’hospital reial i farmacèutic militar dels exèrcits de Carles III d’Espanya botànic major de la Cambra Reial i president de la junta superior governativa Escriví alguns tractats de botànica, entre d’altres un Catálogo de las plantas , basat en el jardí botànic d’Algesires, l’any 1781

Des dels quinze anys es dedicà al muntanyisme i concretament a l’alpinisme El 1992 aconseguí arribar al cim central del Shisha Pangma, al Tibet 8008 m El 1995 intentà sense èxit coronar l’Everest amb una expedició de la Universitat Politècnica de Barcelona, fita que aconseguí l’any següent formant part d’una expedició internacional patrocinada per l’empresa IMAX cinema de gran format, que rodà una pellícula d’aquesta ascensió Amb aquesta gesta fou la primera alpinista de l’Estat espanyol que pujà a la muntanya més alta del món Posteriorment ha coronat altres cims superiors als 8000 m, entre d…

Llicenciat en filosofia i lletres, dirigí les Escoles Laietània collaborà a Serra d’Or i a Criterion És autor d' Els darrers dies de la vida de Jacint Verdaguer 1955

Es llicencià en dret a Barcelona, i fou un dels fundadors del grup monàrquic Peña Blanca Perseguit a mort per incontrolats, el 1936 se n’anà a Itàlia, gràcies a la Generalitat S’enrolà en l’exèrcit de Franco, i dirigí El Correo Español-El Pueblo Vasco i Nueva Rioja Redactor d’estranger a La Vanguardia i a Destino , des del 1939 es distingí pel seu monarquisme dinàstic i per la seva aliadofília Un article a Destino 1944 sobre el feixisme italià fou causa del seu empresonament Periodista sagaç i ponderat, mantingué una activitat política pseudoclandestina i fou membre del consell privat del…