Resultats de la cerca

Catedràtic de dret administratiu a la Universitat de Valladolid 1895, fou amb el partit liberal diputat a corts 1911,1916 i senador 1914, 1917, 1919, 1921-22, director general de primer ensenyament 1913, 1916 i conseller d’instrucció pública 1920 Es negà a prestar suport a la Dictadura de Primo de Rivera i en 1931-36 fou diputat del partit agrari en les corts republicanes i ministre de marina el 1935 Capdavanter del centralisme espanyolista, difongué aquest ideari en llibres i pamflets La descentralización y el regionalismo , 1900 El problema catalán , 1908 Por la nación única Un grito…

Fundada el 1932, Francesc Macià en fou el primer president Pionera de la competició en pesca esportiva, des del 1933 organitza un concurs infantil cada mes de setembre El 1945 organitzà el primer concurs federat de mar-costa de l’Estat espanyol a la platja de Mataró L’any 1951 inicià les competicions d’aigua dolça i el 1969, les d’embarcació fondejada Durant les dècades de 1980 i 1990 els seus esportistes guanyaren nombrosos Campionats d’Espanya en diferents modalitats, especialment mar-costa, embarcació fondejada i aigua dolça, així com el trofeu Aragó-Catalunya-Navarra d’aigua…

Fundat el 1940, té una llarga trajectòria en l’organització de marxes collectives Destaquen les marxes nocturnes, la primera de les quals fou organitzada el 1932 per una de les entitats predecessores, el Centre Excursionista Rafael Casanova, i que foren en certa manera substituïdes per la Marxa Gràcia-Montserrat Entre les seves installacions hi ha una caseta de banys a Badalona i el 1991 construí el refugi Gràcia als estanys d’Airoto Alguns dels seus membres participaren a la primera expedició catalana a un cim de més de 8000 m, l’ Annapurna Est 1974 Deu anys més tard, l’alpinista de l’…

Fou instaurat sota la presidència de Manuel Meler Fins el 1982 tingué format de quadrangular i l’equip amfitrió només deixà escapar el trofeu en les edicions del 1976 Dinamo de Moscou, 1980 Saragossa i 1982 Spartak de Moscou A partir del 1983 passà a disputar-se en un partit únic, a excepció de l’any 1995, en què tingué lloc un triangular Des del 1996 prengué la denominació de Trofeu Ciutat de Barcelona - Memorial Fernando Lara Palmarès Trofeu Ciutat de Barcelona El torneig no se celebrà l’any 2009, ja que en lloc seu es disputà el partit inaugural de l’estadi Cornellà-el Prat De…

Format a l’Astur Patín guanyà cinquanta campionats autonòmics, estatals i internacionals en diferents categories d’edat Com a sènior, el 2008 passà al Club Patí Cobra-el Prat i començà a treballar al Centre d’Alt Rendiment CAR de Sant Cugat Aconseguí cinc medalles d’or, nou de plata i vuit de bronze en diferents proves de velocitat entre 200 i 20000 m dels Campionats de Catalunya També fou el vencedor de la Marató de Catalunya 2011 Als Campionats d’Espanya, aconseguí una medalla de plata en 5000 m relleus americans 2009 i tres medalles de bronze en proves de relleus i eliminació…

Competí representant el Club Parra II i el Club Deportivo Fran Martin del Prat de Llobregat Guanyà la medalla de bronze en els Mundials en la categoria de pesants 1993 També assolí la medalla de bronze en la Copa del Món en la categoria de més de 70 kg 1997 Fou medalla d’or en els Campionats d’Europa en la categoria de més de 70 kg 1992 Aconseguí la medalla de plata en la Copa d’Europa 1993 Fou subcampiona de la Copa del Mediterrani 1997 Participà en els Goodwill Games 1994 Es proclamà campiona d’Espanya de taekwondo i també fou medalla de bronze en aquesta mateixa competició en…

Nasqué el 1933 de la fusió de l’Aeroclub de Barcelona amb l’Aero Club Popular El seu objectiu era difondre l’aviació entre les classes socials més modestes El camp de vol continuà essent l’aeroport provisional del Prat o antic camp de la Volateria Organitzà conferències i xerrades, llançaments de planadors i altres pràctiques de vol per als socis, sempre d’acord amb l’escola Progreso El 1934 ja havien reunit més de mil socis El mateix any organitzà una delegació a Sabadell, anomenada Aero Popular de Sabadell Dolors Vives, cofundadora de l’aeroclub i segona pilot catalana, n’ocupà…

Existia ja el 1059 i el 1159 fou unida a Bigues S'independitzà al segle XIII i, després d’una unió transitòria a Caldes de Montbui 1567, es fusionà de nou amb Bigues el 1623 La primitiva església del castell, en part preromànica, es conserva força sencera La nova, del pla, construïda prop del mas Carreres, tenia jurisdicció el 1760 només en quatre masos Carreres, Vives, Ribes i Prat de Baix L’església és d’una sola nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó seguit, i absis preromànic amb planta de ferradura cobert amb volta de quart d’esfera Té dues finestres, una de…

Després d’anys d’experiència com a navegant, féu la ruta de les Filipines, itinerari en el qual s’especialitzà Fou pilot major de la flota naval espanyola Establert a Amèrica, a la Nova Espanya actual Mèxic, participà en els grans descobriments i consolidació de diversos llocs de l’Alta Califòrnia, presedits, el 1769, per Gálvez, que enllestí tres vaixells per a aquessta expedici Comandà el pailebot “San Carlos”, amb el tinent Pere Fages que manava un cos de 25 voluntaris catalans, l’enginyer Miquel Constançó, i el cirurgià Pere Prat aquest vaixell sortí de La Paz Baixa…

Situat dins el terme de la parròquia de Sant Julià de Fréixens, molt a prop del camí que anava a Maçaners, es devia trobar el castell de Grallera, avui totalment perdut, conegut també amb el nom de castell de Grayera o de Prat Una família homònima és documentada des del 1255 com a senyora del castell de Grallera i el seu primer membre és Joan Bernat de Grallera “ miles de Baucebre ” Aquesta família residí sempre a l’esmentat castell, però tenia escampats una part dels seus dominis i propietats per la baronia de Pinós és documentada fins al final del segle XIV Aquest castell de…