Resultats de la cerca

Pel seu estil grandiós, es un dels més destacats representants del manierisme de Miquel Àngel a la península Ibèrica Treballà especialment al País Basc i a Aragó Collaborà en el retaule major de la catedral de Burgos 1578 i sobresortí en els retaules de la Trinitat, a la catedral de Jaca ~1578, de Sant Miquel, a la seu de Saragossa ~1580, i de l’església parroquial de Tafalla Creà escola, que es mantingué durant bona part del s XVII

Estudià dret a Cervera, Osca i Saragossa Arrauxat i radical, fou membre de la Milícia Nacional i intervingué en les bullangues de Barcelona Publicà articles i opuscles polítics, collaborà amb articles de costums a El Constitucional 1842, El Imparcial 1842 i “El Corresponsal” de Madrid 1843, que recollí a Enciclopedia de tipos vulgares y costumbres de Barcelona 1844 Traduí la Historia de Carlos XII, rey de Suecia 1844 de Voltaire i collaborà al “Diario de Villanueva” 1852-57

Segon marquès de Castellnou i de Ponts Fou gentilhome de cambra de Joan-Josep d’Àustria i majordom de Carles II Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677 Vidu de Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, fou ordenat sacerdot Escriví diverses comèdies, algunes de les quals foren representades i editades Lo mejos es lo mejor, Más es servir que reinar o El más heroico silencio

Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Martí I fou escrita entre el 1416 i el 1436 i concebuda, com la Crònica del Regnat de Joan I , per tal de posar al dia la Crònica de Pere el Cerimoniós i escrita també fora de l’àmbit oficial, com ho denota el to crític envers els monarques L’…

Lloc on fou lliurada la batalla de Santa Ponça entre les tropes de Jaume I i els musulmans mallorquins, el 1229 La capella guarda la pedra que segons la tradició serví d’altar a la missa celebrada pels catalans abans d’emprendre la batalla De fet, però, aquesta missa ressenyada per la Crònica de Jaume I degué celebrar-se a la platja de Peguera, on hi havia el campament reial Sa Pedra Sagrada es trobava a cel obert fins que el 1929, amb motiu del setè centenari de la conquesta, fou construïda la capella, segons un projecte de Mossèn Antoni Maria Alcover

Extrem dret, milità en el Reial Club Deportiu Espanyol 1940-43, procedent de l’Athletic Club de Bilbao 1939-40 Amb l’equip espanyolista jugà 51 partits de Lliga i marcà 14 gols Disputà la final de Copa del 1941 Posteriorment jugà amb el Saragossa 1943-44, l’Hèrcules 1944-47, el Real Madrid 1947-51, el Racing de Santander 1951-53, la Gimnástica Torrelavega 1953-54 i el Laredo 1954-55 Amb la selecció catalana actuà dues vegades i marcà un gol

Es formà a les seccions inferiors del Futbol Club Barcelona Després passà al Contal 1962-66, amb un interval cedit al Gimnàstic de Tarragona 1964-65 Debutà al primer equip del FC Barcelona la temporada 1966-67, amb el que disputà 57 partits i guanyà la Copa 1968 i al final de la temporada següent fou traspassat al Saragossa 1968-71 Posteriorment jugà amb el Sant Andreu 1971-74, a segona divisió, i la temporada 1974-75 amb l’Artiguense, en categoria regional

El Tribunal Suprem condemna Catalunya Banc a retornar 122647 euros a dos clients per no informar-los degudament sobre els productes financers complexos que van adquirir participacions preferents, deute subordinat i dipòsits estructurats quan l’entitat era l’antiga Caixa Catalunya Aquesta sentència anulla la dictada per l’Audiència de Saragossa, que va donar la raó al banc, i confirma la del jutjat de primera instància número 1 de la capital aragonesa, que va estimar íntegrament la demanda dels dos clients

Participà en la Guerra del Francès com a ajudant del general Castaños Essent cap de la Ciutadella de Barcelona, denuncià en un memorial 1830 les atrocitats del comte d’Espanya El 1833 era governador de Tortosa ascendí a mariscal de camp i fou traslladat al govern militar de Saragossa Lluità contra els carlins a Morella i obtingué una victòria que li valgué el títol de comte de la Riba i Picamoixons Fou capità general d’Aragó, Navarra, Catalunya 1845 i Castella la Nova