Resultats de la cerca

Especialitzat en la modalitat de salmònids, competí amb la Societat de Pescadors Esportius de Ponts El 2003 aconseguí la categoria d’alta competició i el bronze individual i l’or per seleccions als Campionats d’Espanya disputats al riu Jerte Assolí dues vegades l’or individual al Campionat d’Espanya 2007, 2009

Guanyà en tres ocasions el Campionat de Catalunya de salt de llargada 1950, 1953, 1954 Aconseguí la seva millor marca l’any 1954, amb un registre de 6,76 m Fou membre del CN Barcelona, el CA Stadium i el CD Universitari, entre d’altres També participà en proves de salt d’alçada

Tenia lloc anualment a l’estadi del Congost i era organitzada pel Club Atlètic Manresa L’any 2000 s’aconseguí situar entre les cinc primeres competicions de l’Estat espanyol segons les taules de puntuació En aquella edició destacaren David Canal en els 400 m i Montxu Miranda en el salt de perxa

Competí representant el Club Judo Moià Aconseguí el títol de subcampió d’Espanya sub-17 2001 i fou subcampió de Catalunya universitari representant la Universitat de Girona en la categoria de -66 kg 2007 Internacional per Espanya en categories inferiors, fou designat esportista d’alt nivell pel Consell Català de l’Esport

S’inicià al Rugbi Universitari de Girona l’any 2008 Un any més tard, fitxà pel Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, amb el qual aconseguí quatre subcampionats de Catalunya consecutius 2009-12 Amb la selecció catalana, es proclamà campiona d’Espanya 2012 i subcampiona 2013 El 2013 debutà amb la selecció espanyola

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, en el seu palmarès destaquen dos Campionats de Catalunya d’outrigger de vuit amb timoner 1946, 1948, un Campionat de Catalunya de canoa 1950 i dos Campionats d’Espanya de iol de quatre amb timoner 1951, 1953 També aconseguí dos subcampionats d’Espanya 1956, 1957

Fou professor de bioquímica a la Universitat Cornell d’Ithaca El 1926 aconseguí d’aïllar l’enzim ureasa en forma de proteïna cristallitzada La importància dels seus treballs, no reconeguda fins molt més tard premi Nobel de química l’any 1946, està sobretot en l’esclariment definitiu de la natura química dels ferments

Especialista en salt d’alçada estil ventral, ocupà el setè lloc 1,85 m en els Jocs Olímpics de Munic 1972 El 1976 obtingué el títol olímpic a Montreal 1,93 m El 1977 aconseguí superar els 2 m i es retirà el 1980 després de quedar quarta als Jocs Olímpics de Moscou

Conseller i ministre de Maximilià Josep, elector de Baviera, efectuà nombroses reformes Aliat de Napoleó 1806, aconseguí que el seu sobirà es convertís en rei Maximilià I Josep de Baviera Promulgà la constitució del 1808, però l’oposició del clergat i de la noblesa li féu prendre una línia dura i dictatorial

Fou professor de química orgànica i director de l’escola tècnica superior de Munic Investigà les porfirines i llur síntesi, els colorants de la bilis i les fulles, descobrí l’hematina de la sang i aconseguí la síntesi de l’hemoglobina 1929 El 1930 fou distingit amb el premi Nobel de química