Resultats de la cerca

Després d’una sèrie de maniobres d’ambdós exèrcits al front lleidatà juny-juliol, centrades especialment entorn de Balaguer, les forces de l’arxiduc Carles passaren la Noguera Ribargorçana per Alfarràs i ocuparen aquella població 26 de juliol L’endemà formaren en ordre de batalla prop d’Almenar Segrià i atragueren les tropes borbòniques La batalla fou una victòria decisiva que permeté la darrera contraofensiva carolina i obligà les tropes filipistes a abandonar Catalunya En la campanya que seguí, Carles ocupà Saragossa 20 d’agost i entrà a Madrid 28 de setembre

Aquest santuari es localitza al vessant meridional de la serra que porta el seu nom, damunt la Terreta L’any 1186, Arnau, prevere de Pagerola , figura com a integrant de la comunitat de Sant Esteve del Mall El Diccionario de P Madoz, al segle XIX, fa esment d’un beneficiat de l’església que posseïa terres pròpies Els pobles de la rodalia hi feien un aplec per la Mare de Déu d’Agost Actualment el santuari resta pràcticament abandonat L’església, adossada a un gran casal, té les voltes que daten de l’època gòtica

Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, a setze anys ingressà a l’Arsenal londinenc Debutà al primer equip el 25 de setembre de 2007 i quatre mesos després fou cedit a la Real Sociedad la resta de la temporada Jugà a l’Arsenal 16 partits en tres temporades 2007-10 Fou traspassat a l’Atlético de Madrid 2010-11, cedit a l’Sporting de Braga 2011-12, i, a l’agost del 2012, fitxà per l’Hércules Ha estat internacional i campió d’Europa sub-17

Implicat en la rebellió de Sanjurjo agost del 1932, fou destinat a Canàries Arran de l’aixecament del 18 de juliol fou alt comissari del Marroc i assegurà el pas de les tropes a la Península Cap d’una divisió en el front de Madrid desembre del 1936, dirigí 1937 la Jefatura de Movilización, Instrucción y Recuperación, per a la formació d’oficials provisionals Fou cap dels exèrcits de Llevant 1938-39 i capità general de Catalunya 1939-41, alt comissari del Marroc 1941-45 i cap d’estat major 1945-46

El Ministeri d’Exteriors d’Oman va confirmar, al gener, l’arribada al país de deu iemenites que es trobaven empresonats a la base militar de la badia de Guantánamo El soldà Qabus va acceptar la petició de trasllat dels Estats Units, recalcant que els deu iemenites romandrien a Oman per motius humanitaris fins que poguessin tornar al Iemen A l’agost, les forces de seguretat d’Oman van detenir un periodista i van tancar el diari en el qual treballava, Azamn , per criticar la judicatura del país, segons va denunciar Human Rights Watch

Continuador de la revista del mateix nom, adoptà caràcter de diari arran de les eleccions del 1936, per a la campanya de les quals li fou aixecada la suspensió de l’agost anterior Se subtitulà Diari Catalanista de les Esquerres Subvencionat per Josep Sunyol i Garriga, en morir aquest al front de Guadarrama passà sota el control del Partit Socialista Unificat de Catalunya febrer del 1937 i en fou el portaveu Més tard fou cedit pel PSUC a la seva secció juvenil JSU de Catalunya, pel setembre del 1938

Estudià al seminari de Girona, on s’ordenà de sacerdot el 1892 Fou professor del seminari de Girona fins el 1896, que es llicencià en dret civil a Barcelona Obtingué per oposició una canongia de Tarragona i el 1908 fou nomenat professor de dret civil de la universitat pontifícia de Tarragona, d’on fou nomenat vicari general de l’arxidiòcesi el 1914 Fou bisbe de Canàries del 1922 al 1936, que fou traslladat a Sogorb, on fou pres al principi de la guerra civil i mort el dia 9 d’agost

Durant la guerra contra Napoleó fou cap de l’exèrcit, en substitució de Castaños agost del 1813, i tingué una brillant intervenció en la batalla de San Marcial 1813 que li valgué el títol de marquès de San Marcial 1834 Sospitós de simpaties liberals, el 1914 li fou denegat el càrrec de ministre de la guerra Dirigí les tropes governamentals que reprimiren el moviment constitucionalista a Cadis 1820 i hom li atribuí la tràgica matança del 10 de març, l’endemà d’haver jurat Ferran VII la constitució

Compromesa en matrimoni amb el primogènit de Pere III de Catalunya-Aragó, l’infant Joan 1370, després de la renúncia prèvia a tot dret de successió a la corona francesa, sortí de París el 1371, cap a Barcelona, però en arribar a Besiers emmalaltí greument de disenteria Els metges francesos demanaren ajut a l’infant Joan —que havia anat a Perpinyà a rebre-la—, el qual hi trameté tot seguit els seus Joana li escriví pregant-li que l’anés a veure, i aquest la visità, d’incògnit, el 15 d’agost Morí l’endemà

Ebenista de professió i persona amb grans inquietuds polítiques i culturals, collaborà en periòdics com “El Vinalopó”, “El Labrador”, “El Pueblo de Elche” i “Nueva Illice” i fundà i dirigí el setmanari en català “El Bou”, de caràcter satíric 1885-86 i 1894-96 Fundà un teatre d’afeccionats als baixos del Casino de la ciutat i estrenà peces costumistes, com ara Tio, jo vullc ser gos 1887, la més recordada, i El catorze d’agost , i algunes de castellanes com Estragos del fanatismo , Remedio contra las trampas i A uno en fondo , perdudes