Resultats de la cerca

El 1980 compartí cotxe amb el copilot Josep Autet S’adjudicà el trofeu Volant RACC 1981 Fou nomenat director de l’àrea esportiva del Reial Automòbil Club de Catalunya i director de cursa del Ralli d’Espanya Fou regidor  a l'Ajuntament de Taradell per la llista de Demòcrates Units de Taradell Independents 1979-83 El 1983 fou escollit president de la UD Taradell, club que va presidí en dues etapes  En l’àmbit empresarial, fundà l’empresa del sector de la construcció Aman, que vengué als anys noranta Més tard, la família impulsà una altra companyia del sector de la construcció, Jòdul

Fou regidor de l’àrea d’esports de l’Ajuntament de Barcelona 1979-83 Soci del Club Natació Barcelona, entrà a la junta directiva 1978 i n’esdevingué president 1996-11 després d’ocupar els càrrecs de secretari i vicepresident Durant el seu mandat construí una piscina olímpica, que fou escenari dels Campionats del Món de natació 2003 organitzats a Barcelona Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 2002, la medalla d’argent de serveis distingits de la federació espanyola 2002 i la Creu de Sant Jordi 2011 Fou nomenat millor dirigent de l’esport de Catalunya 2004

Fou dissenyat per l’arquitecte Josep Maria Garreta i s’inaugurà l’1 de febrer de 1972 amb un partit entre l’equip tarragoní i el Futbol Club Barcelona, que acabà 0-1 amb gol de Martí Filosia Té unes dimensions de 110 × 65 m i una capacitat per a 14500 espectadors El primer gol oficial fou obra del grana Gallastegui Des del 1994 és propietat de l’Ajuntament de Tarragona Les installacions disposen també de dos camps d’entrenament de gespa i un de sorra, pistes de tennis, un frontó, una piscina i un pavelló poliesportiu

Liberal, prengué part en l’aixecament contra Espartero 1843 i durant el moviment progressista contra González Bravo 1854 fou elegit primer síndic de l’ajuntament de València Formà part de la junta revolucionària 1868, que contribuí a dissoldre, i fou vicepresident de la diputació provincial, diputat a les corts constituents 1869, senador 1871 i, després de la Restauració, cap del partit radical a València Advocat 1845, fou fiscal del Tribunal Suprem 1870, i degà del Collegi d’Advocats 1869, 1879 i 1881 Collaborà en diverses revistes literàries 1845-54, amb poemes en castellà…

Té el seu origen en el pensament proverista del llatí pro veritas ideat per Manuel Maysounave i es proposa aconseguir que la veritat sigui el fonament de l’actuació pública i privada Al maig de 1976 es presentà a Barcelona com a Partido Proverista Autónomo de Cataluña Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 2201 vots, de 1979 1631 vots i de 1986 677 vots Impulsà el Sindica-to Autónomo de Unión Liberal Joaquín Muñoz Casillas era el seu dirigent el 1977 Els líders a Catalunya han estat Concepción Gallego i José M Espona Remús exregidor de l’Ajuntament de Barcelona

Germà de Gonçal Serraclara i Costa Advocat, s’afilià al partit federal orgànic El 1891 passà al partit centralista de Salmerón El 1901 fou regidor de Barcelona i signà el manifest d’Unió Republicana a Catalunya Vers el 1905 s’uní al lerrouxisme formà part de la derrotada candidatura antisolidària en les eleccions a diputats a les corts d’abril del 1907, i el 1909 fou regidor i cap de la majoria radical a l’ajuntament Fou també tinent d’alcalde Tingué una gran fama com a advocat defensor de processats polítics aconseguí l’absolució de Ramon Sempau

Estudià harmonia i contrapunt a Marsella i a París Introduí el mètode Wilhelm de música en una escola elemental de Barcelona ~1852 Aquest any fundà l’Orfeó Barcelonès, de més d’un centenar de cantaires, que incloïa també una escola de música que fou subvencionada per l’ajuntament El 1862 publicà la revista musical El Orfeón Español Collaborà en altres revistes Autor d’una collecció de cors per a veus soles i també d’un Stabat Mater i de les obres corals Le défilé, La prairie, La valse burlesque , etc Traduí els mètodes de solfeig de BWilhelm

Fill de Ramon de Copons i de Grimau, fou un dels fundadors de l’ Acadèmia Desconfiada 1700 Gentilhome de cambra del rei, el 1702 lluità sota la bandera de Felip V de Castella a Itàlia, on participà en la batalla de Luzzara El 1718 fou elegit regidor del primer ajuntament de Barcelona El seu fill, Josep de Copons i d’Oms 1719-90, quart marquès de Moja per mort del seu germà Gaietà Lluís, feu construir, amb la seva muller, marquesa de Cartellà, l’anomenada Casa Moja, a la Rambla de Barcelona Era germà de  Pere de Copons

Destacà com a aquarellista autor de petits retrats de personatges diversos, d’escenes populars, etc, vius testimonis de l’època Entre els seus deixebles i continuadors hi ha els fills Joan i Josep Chiesa i Bagur i Pasqual Calbó L’estil dels Chiesa fills és lleugerament més amanerat, i sovint és difícil de determinar l’autor de les obres És conegut com a pintat per Giusseppe el retrat a l’oli del governador francès comte de Lannion ajuntament de Maó És important la collecció Hernández i Sanz Maó i Barcelona Les aquarelles dels Chiesa han estat abusivament copiades i imitades

Entrà al servei de Lluís XVI, però s’adherí a la Revolució i fou ambaixador a Londres juntament amb Talleyrand 1792 Fou empresonat durant el Terror Napoleó el nomenà comte de l’Imperi 1809, i formà part 1810 del consell d’estat El 1812 fou nomenat intendent dels departaments catalans de Montserrat i de les Boques de l’Ebre S'establí a Barcelona, on substituí l’ajuntament per una mereria juliol del 1812 El 1813 fou nomenat intendent de tot Catalunya Novament a França el 1814 i restaurat el règim borbònic, fou diputat i defensà les conquestes revolucionàries contra els…