Resultats de la cerca

Les majúscules es distingeixen de les minúscules minúscula per un mòdul més gran en general, per l’altura uniforme de les lletres, que poden ésser incloses pràcticament totes entre dues línies paralleles, i sobretot per la forma diferent de les lletres A, B, D, E, F, G, H, L, M, N, Q, R i T les restants són pràcticament iguals que les minúscules El concepte de majúscula i minúscula no és originari de les escriptures respectives La diferenciació es produí en transformar-se la forma bàsica a causa de la velocitat ràpida i sobretot del canvi d’angle de l’escriptura esdevingut cap…

Definició L’ estrabisme consisteix en la desviació d’un ull, és a dir, la pèrdua del parallelisme que normalment mantenen els eixos visuals d’ambdós ulls gràcies al qual s’adrecen al mateix objecte Segons el cas, es manifesta amb visió doble o amb ambliopia, que consisteix en la pèrdua d’agudesa visual de l’ull desviat La direcció de la mirada d’un ull, l’eix òptic, es pot modificar gràcies a l’acció dels sis músculs extrínsecs que s’insereixen en la superfície externa del globus ocular L’acció coordinada dels músculs extrínsecs d’ambdós ulls permet que llurs eixos òptics s’adrecin cap al…

Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…

Situació Aspecte que ofereix el mur sud d’aquest castell, que es dreça en un petit cingle sobre la població de Torrent de Cinca ECSA - JI Rodríguez El castell és situat sobre un cingle rocós a l’oest de la població de Torrent de Cinca, tot just sobre les seves darreres cases Mapa 31-16 415 Situació 31TBF773948 S’arriba a Torrent de Cinca en 5 km per la carretera N-211 que es pren a la sortida de Fraga, en direcció sud JRG Història Tot i que no surt esmentada en les cròniques de la conquesta, no hi ha dubte que la fortalesa de Torrent va caure en mans d’Alfons el Bataller en la famosa…

Situació A Caçà de la Selva s’hi arriba per la carretera que va de Girona a Sant Feliu de Guíxols L’església parroquial de Sant Martí està situada al centre de la població Mapa L39-13334 Situació 31TDG896375 MLIC Història El lloc de Caçà és esmentat l’any 914 “ villa Caciano ” La primera notícia sobre l’església de Sant Martí és la donació de què fou objecte l’any 1019 a la seu de Girona, per tal de dotar la canònica Tanmateix l’any 1159 l’església era evacuada per Arnau de Llers a la canònica i el 1172 el bisbe de Girona Guillem de Monells la tornà a lliurar a la canònica gironina L’any 1246…

Situació Aspecte exterior de la capçalera de l’església, amb l’absis semicircular espitllerat, sobrealçat amb una torre al segle XIII ECSA - A Roura Aquesta església és situada a l’extrem oest del recinte inferior del castell de Pèirapertusa, on hi ha les construccions més antigues del castell Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 19″ N - Long 2° 33′ 26″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior CPO Història Santa Maria de Pèirapertusa fou una església subjecta al priorat canonical de Santa Maria de Serrabona, al Rosselló El primer esment d’aquest temple…

Situació Capçalera de l’església, un edifici de la plenitud del segle XII que manté la tradicional decoració llombarda ECSA - JA Adell L’església de Sant Miquel de Pilzà és dins el recinte del que fou l’antic castell Mapa 32-12 289 Situació 31TBG921589 Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBP Història L’església parroquial de Sant Miquel, que havia estat la capella castellera de la fortalesa de Pilzà, formà part integrant fins el 1956 del bisbat d’Urgell Una de les primeres mencions documentals indirectes d’aquesta església data de l’any…

Situació Un dels sectors de muralla que cloïa aquest poble abandonat a la baixa edat mitjana ECSA - J Bolòs Poble clos rere una muralla, amb una església i un possible castell, situat al cim d’un turó, en un contrafort de la serra de Sant Miquel Resta damunt dels camps d’Alberola, davant del poble actual, a l’obaga Mapa 32-13327 Situació 31TCG067450 Des d’Os de Balaguer s’ha d’agafar la carretera que porta fins a Alberola Poc abans d’arribar-hi, de davant d’una bassa surt un camí que s’enfila cap al S, passa per entremig dels camps i, després, fent ziga-zagues arriba fins al collet que hi ha…

Situació Panoràmica de la situació d’aquest castell que corona un petit turó al centre de la conca del Gaià ECSA - J Bolòs Castell edificat al cim d’un turó, no gaire alt, però amb força bona panoràmica, en especial de la conca del Gaià Mapa 34-16418 Situació 31TCF633874 Des del Pont d’Armentera, cal agafar la carretera local TV-2141 que va cap a Selmella Quan s’acaba la carretera asfaltada comença una pista de terra que ens portarà fins a una casa que hi ha prop del castell JBM Història Són ben escasses les notícies documentals sobre aquesta fortalesa Fou, com la majoria de castells d’aquest…

Situació Detall de la porta de la façana nord, obrada amb arc de mig punt i d’una certa elegància ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Pere és a la part alta del poble de Tercui Mapa 32-11251 Situació 31TCG120724 S’arriba a Tercui per una pista de 3 km que surt prop del quilòmetre 92 de la carretera N-230 JAA Història És possible que Tercui correspongui al topònim Tenrui o Tenriu , que en bona lògica s’identifica amb Tendrui de la Conca Trobem esments d’aquest castell al cartulari alaonès ja al segle X després apareix sovint a les convinences comtals pallareses del segle XI i,…