Resultats de la cerca
Es mostren 1986 resultats
cabellera de la reina
Botànica
Nom donat a diverses espècies incloses antigament en el gènere Mesembryanthemum
, especialment Aptenia cordifolia
, planta perenne suculenta de fulles ovades planes i flors purpúries.
Goeree-Overflakkee
Illa
Illa de la província d’Holanda Meridional (Països Baixos), al sector deltaic del Mosa i el Rin. Antigament, Goeree i Overflakkee constituien illes independents.
llac de Starnberg
Llac
Llac de l’Alta Baviera, antigament anomenat també llac de Würm, perquè aquest riu en recull les aigües i les vessa a l’Amper.
Hi ha la ciutat homònima 21 945 h 2000, al N, i, en un costat, una capella recorda la mort de Lluís II de Baviera
lidi
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada antigament en el territori lidi que sembla que pertany al grup de llengües microasiàtiques i que, segons alguns estudiosos, presenta elements indoeuropeus.
armil·la
Astronomia
Forma genèrica usada per a designar diferents aparells astronòmics, formats per un, dos o més cercles, que foren usats antigament per a efectuar observacions.
El tipus més primitiu i elemental, que substituí el gnòmon, era format per un o dos cercles i només podia ésser usat per a observar el moviment del Sol fou usat per Eratòstenes s III aC per a calcular l’altura meridiana del Sol, la inclinació del pla de l’eclíptica, els punts equinoccials i la durada de l’any tròpic Hiparc s II aC usà armilles més perfeccionades, amb més anells, un dels quals fix en el pla del meridià i un altre en el pla de l’eclíptica, i aparegué així un altre tipus d’aparell l’esfera armillar zodiacal Ptolemeu s II dC anomenà un tipus d’armilla portàtil astrolabi, nom amb…
la Valldigna
Subcomarca de la Safor, coneguda antigament per la vall d’Alfàndec, presidida per Simat, que compren els termes de Tavernes, Simat, Benifairó i Barx.
El nom actual prové, segons la tradició, de Jaume II, o més aviat de la influència dels monjos cistercencs que la dominaven, des del monestir 1297, les restes del qual es conserven en aquell poble La vall és una depressió estructural possiblement envaïda per la mar plistocènica entre el massís del Mondúber i la serra de Corbera la Sangonera, d’on prové l’aigua abundosa de les fonts Major, Menor, l’Ombria, etc, d’origen càrstic El camp ha estat fins els anys setanta la base econòmica de la vall actualment, els conreus mediterranis de secà han estat substituïts per l’horticultura, els…
Sant Sebastià de Montmajor
Poble
Poble del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), situat sota la muntanya del Farell, dita antigament Montmajor, abocat a la vall de Gallifa.
Forma actualment amb el Serrat de Baix un petit veïnat habitat només com a lloc de segona residència Existia ja el 1065, i el 1098 ja depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès, que féu aixecar la seva interessant església romànica reproduïda en 1928-29 al Poble Espanyol de Barcelona Els seus rectors eren nomenats pels abats de Sant Cugat, fins que el 1400 s’uní en qualitat de sufragània a Caldes de Montbui S'independitzà el 1868, quan fou creada la parròquia moderna, a la qual s’uní part de l’antic terme de Gallifa És servida des de Caldes de Montbui
alga
alga verda marina ulva o enciam de mar (Ulva lactuca)
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Organisme unicel·lular o pluricel·lular fotosintetitzador, predominantment aquàtic, que antigament era considerat com a planta i que actualment s’inclou en el regne dels protoctists.
Les algues presenten formes i colors variats, amb diferències tan acusades que fins i tot pertanyen a regnes diferents Els cianòfits , o algues blaves, són organismes procariotes que comparteixen amb els bacteris el regne de les mòneres Les dimensions poden oscillar des d’un micròmetre fins a 60 m de longitud De les característiques comunes, la més determinant és la presència de cloroplasts en el citoplasma cellular amb pigments assimiladors per tant, són organismes fotosintetitzadors i consegüentment, autòtrofs En els cloroplasts, a més de la clorofilla, acumulen altres pigments…
coforra
Indumentària
Lligadura semblant a una gorra que cobria antigament el cap i que era usada pels infants de bandoles i per les dones d’edat.
diazoreacció
Nom amb que antigament era coneguda la reacció de determinació de l’urobilinogen en l’orina, emprada en la diagnosi diferencial de les icterícies.
Hom la fonamenta en l’aparició d’una coloració vermella ocasionada pel compost azo que resulta en ésser tractada l’orina amb el reactiu d’Ehrlich i la seva ulterior lectura colorimètrica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina