Resultats de la cerca
Es mostren 2089 resultats
Francesc Marco i Díaz-Pintado
Escultura
Escultor.
Format a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Treballà de jove en obradors d’imatgeria Catedràtic a l’escola d’arts i oficis de Santiago de Compostella 1914, es traslladà després a Sevilla 1917, i més tard, a València 1933 Conreà un esquematisme influït per Mestrovic i per Victorio Macho Feu monuments i estàtues a València Agrassot, Muñoz-Degrain , Múrcia, Sevilla, Màlaga, etc Té obres al Museu de Belles Arts de València La seva obra Fontana, obtingué la segona medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts 1945 Fou acadèmic de Sant Carles Residí a Burjassot
Jean Pierre Serre
Matemàtiques
Matemàtic.
Doctorat a la Sorborna 1951, fou catedràtic d’àlgebra i geometria en el Collège de France 1956-94, on és professor honorari La seva obra ha influït en el desenvolupament de la topologia algebraica, l’àlgebra, la geometria algebraica i, sobretot, la teoria de nombres Ha estat distingit amb la medalla Fields 1954, pels seus treballs en la teoria dels espais analítics complexos, el premi Balzan 1985, la medalla d’or del Centre National de Recherche Scientifique 1987, el premi Wolf 2000 i el primer premi Abel de l’Acadèmia de les Ciències de Noruega 2003
Joan Vilanova i Piera
Geologia
Geòleg.
Doctor en medicina i ciències, estudià geologia a París i en fou catedràtic a la Universitat de Madrid Publicà Manual de geología, Tratado de geología agrícola , Teoría y pràctica de pozos artesianos , Origen, naturaleza y antigüedad del hombre , descripcions de viatges europeus i altres nombrosos estudis Féu les descripcions geològiques de distintes províncies espanyoles, entre les quals les de Castelló 1859 i València 1893 El seu germà, Josep Vilanova i Piera València 1836 — Picassent, Horta 1884, enginyer de mines 1861, fou enginyer en cap a Màlaga, Terol, Almeria i València 1875-85 i…
Narcís Xifra i Masmitjà
Enginyer industrial.
Estudià a Barcelona, on es titulà l’any 1871 Installà la primera central elèctrica dels Països Catalans a Barcelona 1873, per compte de la Societat Espanyola d’Electricitat Féu importants installacions elèctriques, com la de La Maquinista Terrestre i Marítima, a la Barceloneta 1875, la de la Rambla de Girona i la del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona El 1877 féu els primers experiments telefònics entre Barcelona i Girona, i cooperà a l’establiment de la xarxa telefònica barcelonina Més tard fou catedràtic dels instituts de Conca i Girona i vicepresident del jurat de l’Exposició Universal de…
Juan Moneva Puyol
Història del dret
Jurisconsult.
Catedràtic de dret canònic a la Universitat de Saragossa, publicà, entre nombroses obres, una Introducción al Derecho hispánico El 1952 hom publicà les seves Memorias Vocal, abans del 1936, de la comissió codificadora dels anomenats drets forals, i president, des del 1940, del Consejo de Estudios del Derecho Aragonés, defensà sempre la reivindicació d’aquests davant el dret anomenat comú Interessat per la cultura catalana, parlava i escrivia un català arcaïtzant, après dels escriptors medievals Secundà els esforços d’EToda per a la restauració de Poblet Fou membre corresponent de l’Institut…
Joaquim Vilaplana i Lleonart
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Inicià la seva carrera en l’àmbit de la filologia clàssica, i fou professor de grec a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona Posteriorment es reorientà cap a la lingüística general És doctor en lingüística general per la Universitat de Reading Anglaterra Actualment, és catedràtic del departament de filologia catalana de la Universitat de Barcelona Especialitzat en lingüística descriptiva, fonologia i morfologia, és autor de nombrosos treballs, com Elements per a una gramàtica generativa del català 1981, Dialectologia 1996, Entre la dialectologia i la lingüística…
Paul-Marie Duval
Arqueologia
Arqueòleg francès.
Especialitzat en l’arqueologia de la Gàllia romana i en l’estudi de l’art cèltic, fou director d’estudis a l’École pratique des Hautes Études 1946-80 i catedràtic d’arqueologia i història de la Gàllia del Collège de France 1964-82 Entre les seves publicacions cal destacar La vie quotidienne en Gaule pendant la paix romaine 1952, Les dieux de la Gaule 1976, Les Celtes 1977, Monnaies gauloises et mythes celtiques 1987 i De Lutèce oppidum à Paris capitale de France 1993 També dirigí la publicació en diferents volums de Recueilles d’Inscriptions Gauloises
Perry Anderson
Historiografia
Historiador i teòric polític britànic.
De família angloirlandesa, estudià a Eton College i a la Universitat d’Oxford Especialista en història intellectual i moderna d’Europa, és catedràtic de la Universitat de Califòrnia a Los Ángeles i milibrand fellow a la London School of Economics Dels seus llibres destaquen Passages From Antiquity to Feudalism 1974, Lineages of the Absolutist State 1974, Considerations on Western Marxism 1978 i The Origins of Postmodernity 1998 Entre el 1962 i el 1982 fou editor de la revista New Left Review , portaveu de la historiografia marxista britànica, i dirigí l’editorial associada a la revista,…
Luis García Montero
Literatura
Poeta i assagista andalús.
Estudià filologia hispànica, és doctor en filosofia i lletres i exerceix la docència a la Universitat de Granada com a catedràtic de literatura espanyola És considerat un dels poetes de més projecció en la literatura castellana actual i de la seva obra lírica es poden assenyalar Y ahora ya eres dueño del puente de Brooklyn 1980, El jardín extranjero 1983, Rimado de ciudad 1983, Poesía, cuartel de invierno 1987, Anuncios por palabras 1988, Las flores del frío 1991, Habitaciones separadas 1994, Completamente viernes 1998 i La poesía, señor hidalgo 2005, entre d’altres Ha publicat diversos…
Pasqual Capuz i Mamano
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Germà de Josep Capuz Catedràtic de l’escola de Llotja i de la d’Arts i Oficis de Barcelona, ciutat on residí des del 1907 Fou un dels millors cartellistes del primer quart de segle Collaborà amb dibuixos d’una gran originalitat a “Papitu” sobresurten la sèrie de dibuixos galants, “L’Esquella de la Torratxa”, “El Gall”, “La Novella d’Ara” Obtingué una primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1924 i la medalla d’or de París el 1925 Part de la seva obra, especialment la feta al guaix, es conserva al Museu Nacional de Ceràmica de València
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina