Resultats de la cerca
Es mostren 3030 resultats
Partido Revolucionario Institucional
Política
Organització política mexicana creada l’any 1929 per Plutarco Elías Calles amb el nom de Partido Nacional Revolucionario.
El 1938 adoptà el nom de Partido Revolucionario Mexicano, i el 1946 l’actual Creat com una unió de grups procedents de la Revolució de 1910-17, el PRI inicialment d’esquerra moderada i amb una posició independent en política exterior ha dominat la vida política mexicana del segle XX d’ençà de la presidència de Lázaro Cárdenas i el suport d’altres partits com ara el PAN Des del mandat de Carlos Salinas de Gortari 1989-94 la situació es deteriorà ràpidament arran de les acusacions que implicaven el partit amb el narcotràfic, de les lluites intestines que provocaren la mort de dos alts càrrecs…
Joaquim Trias i Pujol
Metge cirurgià.
Estudià farmàcia i medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1910, i el 1911 es doctorà amb una tesi sobre la importància dels lipoides en biologia Ingressà a la sanitat militar, i durant uns tres anys féu, com a membre del Cos de Sanitat Militar, la campanya d’Àfrica 1911-14, destinat al Marroc Estudià després a Berna, París i Viena Catedràtic d’anatomia topogràfica a Granada 1916, passà després a Saragossa 1918 i finalment a Barcelona 1919 El 1926 ocupà la càtedra de terapèutica quirúrgica, i el 1931 passà a la de patologia quirúrgica Fou degà de la facultat de…
Giuseppe Tavani
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Romanista italià.
Catedràtic de filologia romànica de la Universitat La Sapienza de Roma Fou soci fundador i vicepresident 1978-85 de l’Associazione Italiana di Studi Catalani, i soci fundador 1970 i president 1988-94 de l’ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes L’any 1982 organitzà el Sisè Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes celebrat a Roma Dirigí les colleccions filològiques Romanica Vulgaria i Quaderni di Romanica Vulgaria 1979 Investigà especialment sobre temes de poesia medieval, poesia moderna italiana, catalana, portuguesa i hispanoamericana i treballà en l’…
,
Manuel Trens i Ribas
Art
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador de l’art.
Format al seminari de Barcelona i a la universitat pontifícia de Tarragona Ordenat l’any 1914, ja es destacà en l’organització del Congrés Litúrgic de Montserrat 1915 Fou professor d’iconografia i art sagrat al seminari de Barcelona 1916, director del Museu Diocesà i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc 1921-60, on constituí els Amics de l’Art Litúrgic 1923 —que promogué diverses exposicions— i edità un anuari 1924, 1926 i 1929 Collaborà en la fundació del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, on promogué exposicions artístiques locals 1926 i 1928 Ajudà la revista vilafranquina d’…
Emili Guanyavents i Jané
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Des de molt jove milità en el moviment catalanista, tant polític com literari participà en el Primer Congrés Catalanista de l’octubre del 1880 i, a la dècada següent, collaborà en publicacions d’aquest signe Diari Català , La Tramontana de la qual fou membre del consell de redacció fins el 1889 i La Veu del Centre Català 1888 i, en 1892-93, a L'Avenç La seva lletra d’ Els segadors guanyà el concurs convocat per la Unió Catalanista el 1899 i, bé que donà lloc a una polèmica, ha restat com la versió actual Simultàniament, a través de la seva professió de tipògraf, entrà en contacte amb l’…
,
codi deontològic
Periodisme
Declaració de principis i criteris que regulen la pràctica d’una determinada professió.
En el cas del periodistes catalans, el Codi Deontològic se sustenta en dotze criteris que volen estimular la reflexió autocrítica sobre els valors ètics que han d’inspirar l’exercici professional Així mateix, incorpora un seguit d’annexos sobre la manipulació d’imatges, sobre internet i sobre la cobertura periodística de conflictes armats o bèllics Els professionals de la informació de Catalunya es dotaren de Codi Deontològic durant el II Congrés de Periodistes celebrat al mes d’octubre del 1992
El president del govern espanyol convoca eleccions generals anticipades
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, convoca eleccions generals anticipades per al 28 d'abril Sánchez anuncia la decisió després que el Congrés dels Diputats rebutgés els pressupostos generals de l'Estat en els quals només ha obtingut els suports de Podem, PNB i Compromís PDeCAT i ERC, que han votat contra els pressupostos, justifiquen la retirada de suport a Sánchez per la manca de diàleg sobre el conflicte Catalunya-Espanya i la falta de gestos envers els presos polítics
Dimissió d’una líder del PP per un afer d’espionatge
L’exsecretària del Partido Popular, María Dolores de Cospedal, renuncia a l’escó al Congrés de Diputats, dos dies després de donar-se de baixa de l’executiva del partit Les dimissions es produeixen poc després que es facin públiques unes converses del 2009 entre l’excomissari José Manuel Villarejo i Cospedal en les quals es comentava l’espionatge a què sotmetien a diversos polítics Les converses havien estat gravades per Villarejo, en presó preventiva per presumptes delictes de blanqueig i organització criminal
Rita Barberà, reelegida com a presidenta de la FEMP
L’alcaldessa de València, Rita Barberà PP, és reelegida com a presidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, en el congrés d’aquest organisme organitzat a Madrid durant el cap de setmana D’altra banda, a Barcelona se celebra l’assemblea de l’Associació Catalana de Municipis, que elegeix com a presidenta l’alcaldessa de Santa Cristina d’Aro, Pilar Blasco CiU, la qual substitueix en el càrrec Josep Grau, alcalde de Mollerussa i president de la Diputació de Lleida
Jaume Nualart i Maymí
Sociologia
Sociòleg.
Fou membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i fundador de l’Orientació Catòlica i Professional del Dependent i de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona Participà en l’organització de les Cases del Congrés Eucarístic, en la de l’Institut de Sociologia Aplicada, etc Collaborà en obres collectives sobre la Federació de Joves Cristians i la immigració a Catalunya i fou un dels primers militants que a la postguerra cercaren una catalanització de l’Església
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina