Resultats de la cerca

Estudià, probablement, a Venècia i a Pàdua A partir del 1470 es dedicà a la vida militar fins deu anys més tard De retorn a Itàlia, féu amistat amb Pontano i, a Florència, polemitzà asprament amb el Polizziano Poeta i literat sensible, i també esperit inquiet i aventurer, deixà quatre llibres d' Epigrammata i quatre d' Hymni naturales, que revelen una delicada sensibilitat

Era cavaller de Montesa i de Sant Jordi d’Alfama i sacerdot Fou membre de l’audiència de Barcelona i assessor jurídic de l’orde benedictí Recopilà en tres volums les decisions de l’audiència barcelonina Sacri supremi regii senatus Cathaloniae decisiones 1688, i deixà obres de tema religiós, com Corona benedictina 1677 i Escudo montesiano 1703, sobre el seu orde

Abans del 916 es casà amb el comte Unifred I de Ribagorça Segons el Cronicó de Domènec i la Crònica d’Alaó renovada , mitjançant aquest matrimoni Unifred I aconseguí la comarca de Sobrarb, que alliberà dels sarraïns i repoblà Sembla que morí abans que el seu marit i que deixà els seus béns particulars al monestir d’Ovarra, on es féu enterrar

En fou fundador 1958 i director fins a la seva mort 1965 Jaume Bofill i Bofill Des d’aleshores la dirigí Miquel Siguan i formaven el consell de direcció Josep Alsina, Josep Maria Calsamiglia, Francesc Canals, Carles Ferrer i Salvador Pàniker Ha dedicat volums a Tomàs Carreras i Artau, a Joaquim Xirau i a Jaume Bofill L’any 1975 deixà de publicar-se

El 1555 Carles I el creà per tal de proporcionar a Felip II, desconeixedor dels Països Baixos, un instrument idoni per a governar el territori El componien quatre consellers flamencs, però més tard hi ingressaren consellers castellans El 1628 fou reorganitzat del tot Fou suprimit el 1720, quan la totalitat dels Països Baixos deixà de formar part de la monarquia hispànica

Mort el seu primer marit, JWFBöhmer 1788, i després d’haver estat empresonada per les seves simpaties per la Revolució Francesa, es casà amb AWSchlegel 1796 L’influí notablement i tingué part en la formació del concepte romàntic de l’art figuratiu Die Gemälde , 1798, i l’ajudà a traduir Shakespeare Divorciada 1803, es casà amb FWSchelling Deixà un important epistolari

Militant del partit progressista, participà en les revoltes del 1848 i el 1854, que aquest organitzà Diputat el 1854 i el 1869, de primer sostingué la candidatura d’Espartero al tron i després la d’Amadeu de Savoia Durant la Primera República presidí el Congrés En advenir la Restauració deixà la política, fins que s’afilià al partit progressista de Ruiz Zorrilla

Era canonge de la Seu d’Urgell Cosí de Pau Claris, el succeí febrer del 1641 com a president de la generalitat de Catalunya Ocupà el càrrec durant cinc mesos Mancat de capacitat política, es deixà influir excessivament per D’Argenson i posà la generalitat en mans dels aliats francesos Hom li ho recompensà amb una canongia de la catedral de Barcelona

Professor d’història i membre del partit socialista, durant la Primera Guerra Mundial fou partidari de la “unió sagrada” i participà en el govern com a ministre d’armament 1916-17 De tendència reformista, deixà el partit socialista 1919 i participà en la fundació del Buró Internacional del Treball Organització Internacional del Treball , del qual fou el primer president 1920-32

Fill de l’emperador Manuel II, succeí el seu oncle Teodor I Sota la seva ègida fou obtinguda la gairebé completa unificació del Peloponès amb l’annexió d’Acaia, així com la major esplendor cultural i artística de Mistràs Protector d’intel*lectuals i humanistes, deixà el poder al seu germà Constantí despotat de Mistràs i es retirà en un monestir