Resultats de la cerca
Es mostren 1423 resultats
Els medis aqüífers granulars
Els medis granulars sorres, graves, conglomerats i gresos poc cimentats són els que presenten millors condicions per a emmagatzemar i transmetre aigua Per aquest motiu, la reconstrucció paleogràfica dels medis sedimentaris on ha tingut lloc la sedimentació detrítica, a més de la repartició de les fàcies litològiques, és d’un gran interès hidrogeològic per a conèixer amb aproximació suficient la geometria dels aqüífers, així com la distribució dels paràmetres hidràulics que els caracteritzen Si bé en els dipòsits recents Holocè i Quaternari això és relativament fàcil, mitjançant la informació…
Sils
Sils
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la depressió selvatana, en un territori pla que donà lloc a la formació de l’antic estany de Sils, dessecat a mitjan segle XIX, de caràcter endorreic.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Vilobí d’Onyar, a l’W amb els de Santa Coloma de Farners i Riudarenes, al S amb els de Maçanet de la Selva i Vidreres i a l’E amb el de Caldes de Malavella Fins a mitjan segle XIX hi hagué l’estany de Sils, de caràcter endorreic, format pels escórrecs de les aigües pluvials procedents dels sectors més alts de Vallcanera, Caldes de Malavella i els vessants interiors de la Serralada Litoral Els límits de la llacuna, dessecada definitivament el 1845, resten encara assenyalats per fites que van des de prop de l’Hostal de la Granota fins al…
serra Carbonera
Serra
Alineació muntanyosa (785 m alt.) situada al marge septentrional de la Depressió Central, continuació vers l’est del Mont-roig, del qual és separada pel Segre, que forma el congost de Camarasa.
coll de Canyelles
Collada
Depressió de la serra de Rodes entre Vilajuïga i Llançà (Alt Empordà), sota la qual passa el ferrocarril de Barcelona a Cervera de la Marenda a través de la foradada de Canyelles
.
coll del Cantó
Vista parcial des del mirador del Cantó, Alt Urgell
© Fototeca.cat
Collada
Depressió (1.715 m) de la serralada que, des del ras de Conques, separa les conques del Segre i de la Noguera Pallaresa entre les serres de Sant Joan i de Sant Quir.
Hi passa la carretera de Sort a la Seu d’Urgell, i és termenal pedra del Cantó dels municipis de Castellàs i Soriguera Pallars Sobirà i Montferrer de Segre Alt Urgell el Cantó és una important zona de pasturatge per a bestiar boví El riu del Cantó , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa aigua avall de Sort, es forma sota el coll
coll de can Bordoi
Collada
Depressió de la Serralada Litoral Catalana al sector que separa les conques de les rieres de Mogent (Vallès Oriental) i d’Argentona (Maresme), per on passa la carretera de Llinars a Dosrius.
coll d’Arques
Collada
Depressió (1 250 m) del contrafort que des del serrat de la Guàrdia de Busa es dirigeix devers l’W, fins a Guilanyà, sobre el Cardener, dins el municipi de Navès (Solsonès).
Al costat del coll es troba l’ermita de Sant Jaume
coll d’Arenes
Collada
Depressió (2 510 m) de la serralada que separa la vall de la Valira d’Encamp de la ribera d’Ordino, entre el pic de Casamanya i el pic de l’Estanyó.
Hi passa el camí de Canillo a Llorts
Altai
Serralada
Serralada de l’Àsia central situada a l’W de Sibèria i Mongòlia, que s’estén des del riu Irtyš i la depressió de Jungària (46-47° latitud N) en direcció NW.
La part russa forma la república de Gorno-Altaj 92600 km 2 que depèn del kraj de l’Altai La seva altura mitjana és de 1500-1700 m, i la ratlla de les neus permanents és a 2040 m al vessant nord i a 2380 m al vessant sud La serralada és flanquejada a l’E i al SE pel gran altiplà de Mongòlia s’efectua gradualment la transició mitjançant d’altres altiplans més petits, com els d’Uköc 2400 m, Kak 2500 m i Suok 2600 m Té llacs importants, com l’Ubs-Nuur i Chobdo-Nuur La serralada d’Altai es pot dividir en dos conjunts que difereixen considerablement quant a formació geològica L’ Altai mongol o…
vall d’Alcudia
Depressió sinclinal de la península Ibèrica, al S de la província de Ciudad Real, flanquejada per les serres d’Alcudia i drenada pels rius Alcudia i Montoro, que aflueixen en direccions oposades.
Lloc d’hivernada dels ramats transhumants de Castella