Resultats de la cerca
Es mostren 6664 resultats
Trinitat Aldrich i de Pagès
Literatura catalana
Poetessa.
Començà escrivint en castellà Guanyà nombrosos premis en certàmens literaris i jocs florals, i, la major part de les poesies que escriví, entre les quals A la nostra Verge i La pàtria 1903, es destaquen per la seva religiositat i patriotisme Feu diverses collaboracions a La Illustració Catalana La seva obra ha estat recollida a Antologia dels poetes bisbalencs de la Renaixença 1965 i a Trinidad Aldrich Su obra y su mundo 1968
,
rotlle
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Forma que presenten certs documents medievals (cartularis, documents judicials, etc) i altres escrits anàlegs a l’antic rotlle.
Destaquen els rotlles pasquals segles X-XIV, on hi havia escrit l’anunci pasqual amb nombroses miniatures disposades en sentit invers, talment que, en descabdellar-se des de l’ambó, el diaca pogués llegir la pregària i els fidels poguessin contemplar les figures Alguns dels cartularis catalans medievals presenten també la forma de rotlle Cal afegir encara la Genealogia dels Reis d’Aragó , de començ del segle XV, document conegut com a Rotlle de Poblet
Antoni Llodrà
Literatura
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Escriptor i traductor.
Beneficiat de la seu de Mallorca Traduí al castellà diverses obres de Lucreci, el Stabat Mater Dolorosa 1838 i altres obres llatines Escriví poemes lírics i goigs, però destaquen sobretot les seves composicions satíriques Publicà Carta de un mallorquín a un suyo amigo valenciano sobre el tratado de la rabia Madrid 1791, Palma 1802 i Carta del maestro a su discípulo Palma 1802 Deixà inèdita una Comedia de la general conquista de Mallorca
,
scapigliatura
Literatura
Nom donat a un moviment literari i artístic vigent entre els anys 1860 i la fi del segle a Milà i a Torí.
El nom deriva de la novella d’Arrigli La scapigliatura e il 6 febbraio 1862 Els scapigliati pretengueren un realisme que excloïa la literatura fins aleshores àulica, incorporant al propi llenguatge el de la vida quotidiana, i ironitzaren sobre la hipocresia del viure burgès acostant-se als estaments més baixos El moviment, però, mancà d’una autèntica profunditat Es destaquen els escriptors Emilio Praga , Arrigo Boito , C Arrighi, Carlo Dossi , G Faldella, IU Tarchetti, etc
la Fosca

Vista de la caseria i cala de la Fosca (Palamós)
© CIC-Moià
Caseria
Caseria del municipi de Palamós (Baix Empordà), dins la parròquia de Sant Joan de Palamós, a la costa, al voltant de la platja de la Fosca, prop de l’antic castell de Sant Esteve.
És un centre d’estiueig La urbanització de la cala de la Fosca és anterior al boom turístic, però alguns edificis recents han malmès el conjunt edificat Hi destaquen les cases d’estiueig obra de l’arquitecte Duran i Reynals fetes vers el 1945, que continuà posteriorment l’arquitecte Lluís Nadal i Oller tot respectant-ne els trets tipològics d’aquest autor són les cases Nadal i els habitatges de la platja sota Mardia, també a la Fosca
Estudis del Baix Empordà
Historiografia catalana
Publicació anual apareguda l’any 1980 i editada per l’Institut d’Estudis del Baix Empordà sota la presidència de Lluís Esteva i Cruañas.
Com a entitats collaboradores s’hi adheriren la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i la Generalitat de Catalunya 1981, i el Patronat Francesc Eiximenis 1984 que, a partir del 1998, ha assumit tot sol el finançament de la revista Pretén divulgar i promoure els estudis i investigacions sobre la comarca, gràcies també a la coordinació de l’Institut Entre altres collaboradors destaquen Joan Badia, Albert Juanola, Lluís Costa i Xavier Rous
Jaume Planes i Bernat
Historiografia catalana
Arqueòleg i antiquari.
Fou un dels pioners de l’arqueologia mallorquina del s XIX Destaquen els seus treballs sobre jaciments prehistòrics i sobre epigrafia llatina Fou membre fundador de la Societat Arqueològica Lulliana Realitzà diferents excavacions arreu de Mallorca i collaborà amb investigadors de renom internacional com ara Émile Cartailhac i Emil Hübner Com a investigador, reuní una important collecció d’objectes del període talaiòtic que es troba a la secció balear del Museu Arqueològic de Barcelona des del decenni del 1940
Eduardo Ogando
Música
Compositor argentí.
Estudià piano amb Rafael González, composició amb Gilardo Girardi i direcció d’orquestra amb Mariano Drago a l’Escola Superior de Belles Arts de la Universitat Nacional de La Plata El 1954 s’establí a Roma, on fou alumne de Goffredo Petrassi i Guido Turchi Entre les seves obres destaquen les Variaciones , per a orquestra 1953, Concierto , per a violí i orquestra, Oda , per a baríton, sobre un text d’E Rostand, i Concertino , per a piano i orquestra
Alfonso Broqua
Música
Compositor uruguaià.
Deixeble de V d’Indy a la Schola Cantorum de París, l’estrena del seu poema líric Tabaré 1910 el convertí en un dels màxims exponents del nacionalisme musical uruguaià L’ús d’elements provinents de la música folklòrica de l’Uruguai juntament amb un gust i constructivisme característic de l’estètica francesa són els trets que més destaquen d’una obra on sobresurten les Evocaciones criollas 1929, els Preludios pampeanos 1938 i l’òpera La cruz del sud
vanessa

Vanessa (Vanessa atalanta)
zyric (cc-by-nc-sa-4.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels nimfàlids, que inclou papallones de talla mitjana o grossa (30 a 90 mm), caracteritzades per les ales fistonejades i de colors vistosos.
De cos cepat i antenes en forma de maça, són papallones diürnes de vol ràpid les larves, proveïdes de tubercles i espines, es nodreixen de certes plantes cards, llúpol, salzes Als Països Catalans destaquen Vanessa atalanta 50-70 mm, d’ales negroses amb taques blanques, blaves i vermelles, Vantiopa 70-85 mm però inclosa en el gènere Nymphalis , Vcardui 50-65 mm però inclosa en el gènere Cynthia o vanessa dels cards i Vio actualment dins del gènere Cynthia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina