Resultats de la cerca

El 1767 i el 1768 el seu periòdic “Éphémérides du Citoyen” fou òrgan dels principals fisiòcrates, i del 1774 al 1776 publicà “Nouvelles Éphémérides Économiques” Molts dels seus articles foren recollits en llibres, entre els quals destaca per la seva claredat Première introduction à la philosophie économique 1771

Marquès de Flers Autor de comèdies satíriques i de costums, en collaboració amb GAde Caillavet escriví Miquette et sa mère 1906, Le roi 1908, Le bois sacré 1910, L’habit vert 1912, etc, i, juntament amb Fde Croisset, Les vignes du Seigneur 1923, Les nouveaux Messieurs 1925, etc

Féu diverses excavacions a la Península Belo, etc i tingué un paper molt destacat durant les primeres etapes de la descoberta arqueològica dels ibers Essai sur l’art et l’industrie de l’Espagne primitive 1903-04 Adquirí 1897 la Dama d'Elx per al Musée du Louvre

Pintà paisatges i, sobretot, retrats, a l’oli i al pastel se'n conserven alguns de personalitats de la noblesa anglesa, de la família reial, car el 1790 fou nomenat pintor del rei, i de nens, un dels seus temes preferits El nen de les cireres Musée du Louvre

Establert a París, fou professor de l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts i obrí un taller, on estudiaren ARenoir, CMonet, ASisley, JWhistler i FBazille El seu estil és molt convencional Obres Allegoria del Nil, Illusions perdudes ambdues del 1843, al Musée du Louvre i La nimfa Eco 1846

Formà part del moviment cubista a partir del 1908 La seva obra, influïda per PCézanne, té efectes subtils de llum i d’àmplia composició Paisatge 1911 Musée National d’Art Moderne, París Fou el primer a expressar l’estètica del cubisme a Du cubisme 1912, obra escrita amb JMetzinger

Fruit d’una vasta formació cultural són les seves edicions privades Arquimesa 1910, Evocacions 1912 i Hores de collegi 1920, amb poemes d’influència romàntica i parnassiana Traduí poemes de Leopardi, de Joachim du Bellay, de Francis Jammes, etc, i publicà 1923 una versió incompleta d' Evangelina , de Longfellow

Estudià filosofia i lletres a Montpeller i a Tolosa de Llenguadoc Fou un dels fundadors de la revista Ruscino de Perpinyà Autor, entre altres obres, de La voie romaine du Roussillon 1890, Le passage de Perthus 1908, Les trophées de Pompejus 1909 i Le dernier roi de Majorque 1909

Anà a Florència 1574, on treballà en el taller de Giambologna Tornà a París 1604 i fou nomenat escultor de Lluís XIII, per a qui féu els esclaus de l’estàtua eqüestre d’Enric IV Altres obres seves són Orfeu 1598 i David 1608, ambdues al Musée du Louvre

Canonge i professor a Lió, havia estat deixeble de Léopold Delisle De les seves múltiples obres són encara útils el Répertoire des sources historiques du Moyen Âge 1873-1903, el Repertorium Hymnologicum 1892-1912, amb més de 40 000 poemes litúrgics fitxats, així com diversos cartularis del Delfinat