Resultats de la cerca

Professor de l’escola de medicina de l’Estudi General de Lleida abans del 1401, data en què passà a ésser-ho a l’Estudi General de Barcelona El 1416 assistí la vídua del rei Martí malalta i fou designat pel rei Alfons per a vigilar l’exercici de la medicina, com a protometge És autor del tractat De arte graduandi medicinas compositas , l’aportació més notable feta a la terapèutica a la corona catalanoaragonesa als s XIV-XV, i d’un sobre De quantitatibus et proporcionibus humorum , temptativa de calcular la quantitat i qualitat dels quatre humors admesos per la teoria humoral

És autor del Ta'riḥ muluk al-Andalus ‘Història dels emirs d’Al-Andalus’, d’una part del qual la descripció geogràfica de la península Ibèrica s’ha conservat la traducció castellana, coneguda per Crónica del moro Rasis , feta a partir d’una altra de portuguesa atribuïda a Gil Peres Considerada apòcrifa, Gayangos que l’edità i Sánchez Albornoz la creuen autèntica Darrerament Lévi-Provençal ha intentat de reconstituir el text àrab inclòs molt desfigurat a la Segunda Crónica General , 1344, basant-se en el text portuguès i en les citacions que en feren els geògrafs musulmans…

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Vicenç de Prats Les primeres notícies es troben l’any 1276 en el testament de Bernat de Bassil, que feu deixa a la major part d’esglésies del Lluçanès, i una d’elles era la de Sant Marçal Més endavant surt novament documentada els segles XIV i XV per tenir béns prop d’ella la canònica de Lluçà Es troba propera al mas Marçal i la capella actual, feta aprofitant alguns carreus antics, la va erigir, l’any 1746, l’hereu Climent Marçal

L’any 993 es jurà sobre les relíquies de Sant Joan Baptista “ cuius baselica sita est in comitatum Urgilitensis, infra domum Sancte Marie Sedis Vicho ”, el testament del comte Borrell II Aquesta notícia sobre l’existència d’una capella dedicada a sant Joan, construïda dins l’església de Santa Maria de la Seu i no com a edifici independent, seria ratificada en la relació feta pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, en la seva visita a la diòcesi d’Urgell l’any 1312, que esmenten la capella de Sant Joan, amb categoria de parròquia, situada dins la catedral

El primer esment segur del lloc de Botarell és de l’any 1173, en la donació d’Alforja feta per l’arquebisbe Guillem de Tarroja a Ramon de Ganegot Segons aquest document, el terme d’Alforja limitava a ponent in termino Botarelli Malauradament, no es tenen referències de l’església de Botarell fins molt a les acaballes de l’edat mitjana, bé que sembla molt probable que es construís abans del 1300 Al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe de Tarragona L’edifici actual es bastí entre els anys 1617 i 1622

L’advocació de santa Margarida, del terme del castell de Salàs, és esmentada l’any 1200, en la cessió d’un lexivum i de l’alou de Santa Margarida, feta per la comtessa Guillema a favor d’Arnau Pere i Ermengarda El 1239, en la donació d’un alou a Arnau Pere i Ermessenda, s’esmenta el preceptor de Santa Margarida de Salàs En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Salàs, s’indicà que la capella de Santa Margarida estava “ indecente ” Possiblement un progressiu abandonament de l’edifici ha estat la causa de la seva desaparició

Aquesta església és la parròquia del petit poble de Ginclar, situat a la riba dreta del riu Bolzana L’actual edifici és del segle XVIII Fins al segle XIX tingué contigu el cementiri Aquesta disposició permet pensar que l’església té un origen alt medieval i que va presidir el naixement del vilatge Aquesta hipòtesi és reforçada pel fet que el lloc és conegut des del segle XIII, moment en què era una possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, sens dubte arran d’una donació feta pels comtes de Besalú als segles X o XI

Hom no ha d’associar el terme digital amb el d’electrònic, ja que han existit rellotges mecànics d’indicació digital proveïts de discs marcats amb els nombres de les hores, dels minuts i fins i tot dels segons que apareixien per les finestretes corresponents obertes a l’esfera En la primera època dels rellotges digitals de polsera electrònics, la indicació era feta per díodes luminescents dígits en vermell Actualment aquest sistema s’empra només en els rellotges de paret de grans dígits, deixant en els de pulsera els nombres generats per pantalles de cristall líquid de molt menor…

Sembla que inicià l’activitat l’any 1909, amb la tercera i darrera edició de la Copa Catalunya, i tenia un recorregut de 14,9 km Es feu servir per als Campionats espanyols d’ amateurs , Copa del Rei del 1911 i 1912, i la I Copa d’Espanya, darrera cursa que utilitzà aquest traçat, feta també el 1912 El mateix any hi morí un pilot de proves de l’empresa automobilística Hispano Suïssa A partir del 1913, s’utilitzà només per a proves de motociclisme i de vehicles menys potents, fins a la darrera competició, celebrada el 1925

Doctor en dret 1878, fou un dels impulsors de la Societat Arqueològica Valenciana i de l’exposició arqueològica feta a València el 1878, per a la qual redactà el catàleg Formà una valuosa biblioteca sobre història valenciana Collaborà a Revista de Valencia , Valencia Ilustrada i altres periòdics Publicà diversos opuscles, entre els quals Los diccionarios y vocabularios valencianos 1882, Retratos de alicantinos ilustres 1892, Bosquejo biográfico de Crisóstomo Martínez y Sorlí 1890, Los limoncillos de Sagunto 1885 i Noticias de Pep de l’Horta Fou soci fundador de la Caixa d’…