Resultats de la cerca

Ocupà diversos càrrecs de l’administració pública estatal escribà de cambra, arxiver del tresor, visitador de rendes, tresorer i recaptador de contribucions i fou capità de la milícia nacional 1820-40 Inspirant-se en models francesos, crea a Barcelona la primera vaqueria a gran escala 1841 i, a Sant Feliu i a l’Hospitalet de Llobregat, els primers prats artificials El 1838 ingressà com a soci al Liceu Filharmonicodramàtic Barcelonès i engegà i dirigí, fent cara a tota mena de dificultats, la construcció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1846-48 El 1847 fundà el Cercle del…

Fou conegut com Tin Bosch Ingressà en el CE Júpiter 1924-25 i posteriorment en el Terrassa FC 1926-27 Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1928-43, equip amb el que guanyà dues copes d’Espanya 1929, 1940 i quatre campionats de Catalunya 1929, 1933, 1937, 1940 Jugà com a davanter i extrem esquerre 129 partits a primera divisió i fou un dels pioners de l’inici de la Lliga, en la qual debutà a la tercera jornada, el 24 de febrer de 1929 Fou vuit vegades internacional La temporada 1945-46 entrenà el primer equip de l’Espanyol

Collaborà en la revista literària existencialista Heretica Traductor de RM Rilke , n'experimentà la influència sobretot en Stjernen bag gavlen ‘Els estels darrere el frontis’, 1974 i en Anubis 1955, en el qual també hi ha influència de TS Eliot  Publicà, a més, Figur og ild ‘Figura i foc’, 1959, Vibrationer ‘Vibracions’, 1966, Ravnen ‘El corb’, 1968, Opror mod neonguden ‘Revolta contra el déu de neó’, 1970 i Delfinen ‘El dofí’, 1975 Profundament analític, el seu estil és molt elaborat i contingut Com a crític estudià sobretot Rilke i MA Hansen L’any 1960 ingressà a l’Acadèmia…

Ingressà el 1635 a l’orde dominicà i viatjà per la península Ibèrica, Occitània i Itàlia Fixà la seva residència a Roma 1653-72 on féu gravar els dibuixos de moltes de les plantes recollides en els seus viatges Perduts el seus escrits en un incendi, Antoine de Jussieu publicà, el 1714, sota el títol de Plantas per Galliam, Hispaniam et Italiam observatae iconibus aeneis exhibitae , la impressió dels gravats de les plantes, acompanyats d’alguns comentaris Hi ha un cert nombre d’espècies procedents del Principat i del País Valencià, facilitades a Barrelier per Joan Salvador i Boscà

Estudià simultàniament les dues disciplines a Saragossa Ingressà al Cos de Sanitat Militar 1900 i, juntament amb el seu germà Josep, fundà 1906 la “Revista Pasteur”, anomenada un any després, “Revista Veterinaria de España” Traduí i publicà les obres veterinàries estrangeres més importants aparegudes durant la primera meitat del sX a la Biblioteca Veterinaria de España fundada el 1912 Fou president del Collegi de Veterinaris de Barcelona 1928-30, ponent i integrant del comitè organitzador del primer congrés veterinari espanyol 1929 i acadèmic corresponsal de la Reial Acadèmia de…

Estudià lletres a València El 1939 ingressà en la ràdio Publicà narracions en castellà i algunes biografies, com Jornadas de Miguel de Cervantes 1947, premi José Antonio Entrà a Radio Nacional de Madrid 1947 i escriví guions cinematogràfics de tema religiós o polític, que dirigí Rafael Gil Balarrasa 1950, La Señora de Fátima 1951, Murió hace quince años 1954, etc El 1959 dirigí el seu primer film, El hombre de la isla , obra esteticista, com Dulcinea 1962 Posteriorment dirigí El golfo 1970, amb el cantant Raphael, La curiosa 1972, La lozana andaluza 1976, Esperando a papá 1980,…

Després d’estudiar al seminari de Vic 1822-30, ingressà a l’orde de predicadors a Girona, on professà 1830 i on estudià teologia, fins a l’exclaustració del 1835 Acabats els estudis a Vic, hi fou ordenat el 1836 Com a frare exclaustrat missionà per Catalunya El 1856 fundà, a Vic, la congregació de les dominicanes de l’Anunciata i en fundà més de 50 cases arreu de Catalunya Escriví alguns llibres de pietat i romanen inèdits alguns escrits pastorals Fou beatificat per Joan Pau II el 1979 i el successor d’aquest, Benet XVI, el canonitzà l’octubre de 2009

Segon marquès de la Romana, pare de Pere, Joan, Josep i Maria Caro i Sureda El 1733 ingressà a la marina de guerra i lluità en l’expedició a Itàlia de l’infant Felip 1743-45 Passà a l’exèrcit de terra i fou governador de Palma Mallorca, on intervingué en les disputes lullianes del seu temps És autor d’un pla de la ciutat de Maó i d’estudis de física i química Morí en l’assalt a la ciutat d’Alger Pel seu matrimoni amb Maria Sureda havia esdevingut un dels grans latifundistes de Mallorca

Flequer d’ofici, a divuit anys ingressà al sindicat de forners de la CNT Després de la vaga general del 1917 es traslladà a Madrid Fou nomenat membre del comitè central del Partido Comunista de España, al quart congrés, a Sevilla 1932, i, després, secretari general El 1935 assistí com a delegat al setè congrés de la Internacional Comunista a Moscou, on fou elegit membre del comitè executiu de la Tercera Internacional En les eleccions del 1936 fou elegit diputat a corts per Madrid Després de la guerra s’exilià a França, i després a Moscou

Llicenciat en dret 1932 Durant la guerra civil actuà al Servicio Militar de Recuperación Artística i el 1939 esdevingué comissari del servei de defensa del Patrimonio Artístico Nacional als Països Catalans fins el 1947, des d’on impulsà la restauració d’obres, com Poblet o la seu de Vic, i organitzà importants exposicions Collaborà amb Martí de Riquer en l’obra Els castells medievals de Catalunya , i es dedicà a la divulgació mitjançant conferències, opuscles i articles a Goya , San Jorge , etc Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres amb la ponència Ingeniería militar en las…