Resultats de la cerca

El relleu és format per plecs subpirinencs que han afectat les margues i les argiles eocèniques de la Depressió Central Catalana El coll de puig Lluent 1 629 m alt i el serrat de Faig-i-branca 1 515 m s’alcen al sector nord-occidental del terme, al límit amb la Pobla de Lillet el puig Miró 1 306 m, contrafort dels rasos de Tubau, al límit amb el de Sant Jaume de Frontanyà, i, més al sud, el serrat de Molló 1212 m, al límit amb el de Borredà L’economia, estacionària, es basa en l’explotació forestal i en els serveis originats per la carretera de Berga a Ripoll han desaparegut dues indústries…

Bloc de pedra encastat damunt el portal d’una casa del poble, provinent possiblement de l’església de Sant Julià F Junyent-A Mazcuñan A Garòs, damunt el portal d’una casa del poble casa Gironí, situada al carrer de Poladeres, hi ha encastat un bloc de pedra que té esculpit un crismó, inscrit en un cercle i flanquejat per dues creus de braços patents i mànec En relació amb l’anàlisi del crismó ens volem remetre a l’estudi de la portada de tramuntana de l’església d’Era Purificacion de Maria de Bossòst en aquest mateix volum És freqüent que aquest element vagi acompanyat de dues creus podem…

Mapa de les esglésies del Vallespir anteriors al 1300 J Salvadó L’Albera Sant Joan de l’Albera Sant Martí de l’Albera Arles Santa Maria d’Arles Sant Esteve d’Arles Sant Salvador d’Arles Sant Pere de Riuferrer Santa Creu de Quercorb Els Banys d’Arles Sant Quintí dels Banys d’Arles Sant Martí de Palaldà Sant Julià de Buçac Santa Engràcia Sant Salvador de la Roca de Montdony Santa Maria de Montalbà Ceret Sant Pere de Ceret Sant Jordi de Ceret o del Carner Sant Ferriol Les Cluses Santa Maria o Sant Nazari de la Clusa Sant Pere de Sureda Sant Pere de Llaner Cortsaví Sant Jaume de Cortsaví Sant…

La Policia Nacional carrega contra un grup de 200 estudiants que protestaven per la presència del president del Govern espanyol, José María Aznar, a les installacions del Centre Nacional de Microelectrònica, a la Universitat Autònoma de Bellaterra Els enfrontaments provoquen ferides lleus a 15 estudiants i 5 policies El rector de la UAB, Carles Solà, presenta una denúncia al jutjat per la desproporcionada actuació policíaca, mentre diversos partits demanen la dimissió de la delegada del Govern a Catalunya, Julia García-Valdecasas

La masia o casa forta d’Ustrell era anomenada als segles XIV i XV com a Uyastrell o Uyestrell Les notícies sobre aquest mas són escasses i molt tardanes El 1324 n’era el propietari Guillem d’Uyastrell, el qual tenia el càrrec de batlle de la vila de Terrassa, encara que el 1325 fou substituït per Ramon Sabadia Al segle XVI en tenia la possessió Pere d’Ullestrell, pagès de Sant Julià d’Altura i familiar del Sant Ofici

Fou cofundador i redactor d’ El Telégrafo Catalán de Girona 1879-81 i collaborador de  La Vetllada , Lo Rossinyol del Ter , Lo Gironès  i  El Orfeonista , entre altres publicacions gironines, i de L’Escut de Catalunya  de Barcelona Publicà els reculls poètics  Ramell de violes 1879 i  Balades 1881, i el poema històric  Lo comte Jofre i l’adarga catalana 1880 Feu recerques arqueològiques —el 1889 excavà la cova de les Goges Sant Julià de Ramis— i fou membre de la Unió Catalanista

Fou mestre de la Capella Júlia 1538 i cantor a la Capella Pontifícia 1539-50 a Roma El 1551 es traslladà a França, on fou cantor de la capella reial 1557 i mestre de capella del cardenal de Lorena Compongué uns 250 madrigals, d’estil simple i clar, que tingueren una gran influència i foren reeditats molt de temps És també autor d’unes 120 cançons, de 3 misses, d’un llibre de motets i d’un llibre de salms

Antigament era anomenat de Vilet o de Siurana El 1077 el bisbe Julià de Saragossa el donà al monestir d’Alaó El 1153 ja no tenia comunitat El 1170 la seva possessió fou discutida entre el prior de Gualter, al qual feia costat l’abat de Ripoll, i l’abadia d’Alaó Es feu una concòrdia amb intervenció del papa i d’un concili de Tarragona, i l’església fou per a Alaó El terme de Vilet formà una quadra, dins el del castell de Gavasa

És d’economia agrícola i, sobretot, industrial, amb fàbriques d’adobs químics i de calçat, indústria de maquinària i d’aparells elèctrics i construccions mecàniques És seu episcopal Antiga Fidentia Julia romana, a l’edat mitjana tenia el nom de Borgo Sant Dannino Conserva restes d’un pont romà, però el monument més notable és la catedral, d’estil romànic llombard s XII-XIII El porxo central té escultures de l’escola d’Antelami el portal és adornat amb relleus que representen la vida de sant Dannino

És situat en dependències annexes a l’important conjunt artístic del temple arxiprestal Hi destaca la pintura religiosa, com ara les taules de la visitació, obra de Joan Reixach, de mitjan segle XV, el davallament pintat per Joan Falcó en la mateixa època i el sant Pere in cathedra, considerat un retrat de Benet XIII, el papa Luna Entre les teles barroques destaca una santa cena de Jeroni Jacint Espinosa i un sant Roc d’Urbà Fos Destaca entre la indumentària litúrgica el tern de sant Julià