Resultats de la cerca
Es mostren 9259 resultats
Antoni Riera i Melis
Historiografia
Historiador.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic del departament d’Història Medieval Els seus primers treballs foren dedicats a la relació entre el comerç i l’economia La Corona de Aragón y el reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV , 1986, tema al qual continuà dedicant estudis posteriors, com el capítol “Activitats econòmiques” que, juntament amb Gaspar Feliu, escriví per al volum III de la Història de Barcelona 1992 L’altre camp de les seves investigacions fou la història social, principalment les reaccions multitudinàries enfront els terratrèmols en la…
Damià Mateu i Bisa

Damià Mateu i Bisa
© Biblioteca del Castell de Peralada
Industrial.
Es llicencià en dret a Barcelona, però no exercí Se centrà en el negoci familiar, dedicat al ferro, Fill de Miquel Mateu, que posteriorment esdevingué Construccions Metàlliques Mateu Comemasa, que arribà a ser una important empresa en l'àmbit nacional, amb seu a Barcelona i a València Posteriorment, fundà diverses empreses industrials El 1904, juntament amb l’empresari Francesc Seix i l’enginyer suís Marc Birkigt, redreçà i reorganitzà La Hispano Suïssa , que convertiren en un negoci sòlid dedicat a la fabricació d'automòbils de luxe i de competició, i a la de motors d'aviació i…
avanç

Moviment d’avanç en el torn
© fototeca.cat
Tecnologia
En una màquina eina, moviment relatiu de l’eina i de la peça que exposa successivament noves parts d’aquesta a l’acció de tall de l’eina.
Com a variable de màquina és una velocitat de desplaçament relatiu que pot ésser expressada en diferents unitats segons que hom consideri l' avanç pràctic en mm/min, l' avanç de treball en mm/volta o mm/passada i l' avanç per eina , per a plats de més d’una eina, en mm/volta × eina L' avanç per dent en cas de fresatge i en general de treball amb eines de més d’una dent, en mm/volta × dent en el cas del brotxatge , l’avanç per dent expressa la diferència d’altura entre dues dents consecutives Com a variable operacional serveix per a determinar, juntament amb la profunditat de tall, la secció…
Castell de Miramar (Figuerola del Camp)
Art romànic
Les mencions més antigues del castell de Miramar són del segle XII Aquesta fortalesa, juntament amb els castells de Prenafeta i Figuerola del Camp, amb els quals formava una sola jurisdicció, apareix com a pertanyent als Puigverd L’any 1157 Pere de Puigverd reclamà els drets que ell posseïa en aquest territori al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, adduint que els seus antecessors havien colonitzat aquesta demarcació Els seus drets foren reconeguts, ja que el 1198 Pere, Berenguer i Guillem de Puigverd —tots ells, fills de Pere de Puigverd— atorgaren una carta de franquesa als…
Santa Eulàlia de Viladonja (les Llosses)
Art romànic
La parròquia de Santa Eulàlia de Viladonja era una de les quatre parròquies, juntament amb Sant Feliu d’Estiula i Sant Esteve de la Riba, del bisbat de Vic, i Sant Llorenç de Corrubí, sufragània de Sant Jaume de Frontanyà, que formaven l’antic municipi de Sant Esteve de la Riba, creat l’any 1830 i que l’any 1860 passà a anomenar-se Viladonja, fins a l’any 1974 que fou annexat al de les Llosses Les quatre parròquies pertanyien al monestir de Ripoll L’esment més antic, conegut, del lloc és el de l’any 975, quan Aga cedí al monestir de Ripoll la vila rural de “ Doneia ” o “ Donia…
Guido W. Imbens

Guido W. Imbens
© Stanford Graduate School of Business
Economia
Economista nord-americà, d’origen holandès.
Llicenciat en econometria per la Universitat Erasme de Rotterdam 1983, màster en economia i econometria 1986 per la Universitat de Hull Gran Bretanya i màster 1989 i doctor 1991 en economia per la Universitat de Brown EUA Ha estat professor a les universitats de Tilburg 1989-90, Harvard 1990-97 i 2006-12, UCLA 1997-2001 i Berkeley 2002-06 Des del 2012 és professor d’econometria aplicada i d’economia a la Stanford Graduate School of Business Des del 2002 és editor associat de la revista Econometrica i el 2019 en fou nomenat redactor en cap Ha publicat Re-employment Probabilities over the…
Taialà
Poble
Poble del municipi de Sant Gregori (Gironès), a l’esquerra del Ter, dins la zona d’expansió de la ciutat de Girona.
De l’església parroquial de Sant Narcís depengué, des del s XIX, la de Sant Ponç El 1974, part de l’antic terme de Taialà se segregà del de Sant Gregori i, juntament amb els pobles de Domeny i Sant Ponç de Fontejau, s’incorporà al terme de Girona
cova Negra
Cova
Cova del terme de Xàtiva (Costera), a l’estret de les Aigües de Bellús, en el meandre més ampli que forma el riu d’Albaida.
Conté estrats, molt potents, d’època mosteriana, excavats en part Els materials es conserven al Museu de Prehistòria de València Juntament amb les peces mosterianes aparegué un fragment de crani parietal d’home de Neandertal El paratge que envolta la cova fou declarat paratge natural municipal l’any 2006
Benifurt
Partida
Partida del terme de Xàtiva (Costera), prop del riu d’Albaida, vora la confluència amb el Cànyoles.
La séquia de Benifurt , que rega, juntament amb la séquia del Puig, la part de l’horta de Xàtiva a la dreta del riu d’Albaida, pren l’aigua d’aquest riu a l' assut de Benifurt , a 2,75 km i aigua avall de l’assut del Puig
Galí
Església
Antiga quadra i església del municipi dels Prats de Rei (Anoia), situada a ponent del terme, entre la vila dels Prats i Sant Valentí de Vilallonga.
És documentada des del 1068 i tradicionalment tenia només el mas de la Codina, per això és anomenada Cal Codina de la Quadra El 1778 perdé la independència en unir-se a Solanelles i, el 1840, s'uní juntament amb aquest poble al municipi dels Prats de Rei
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina