Resultats de la cerca

La seva novellística descriu, en un estil realista i concís el comportament de personatges abocats a situacions absurdes i frustrants a causa de la seva inadaptació social D’entre la seva producció, molt sovint ambientada en la comunitat jueva novaiorquesa, cal esmentar les novelles The Assistant 1957, The Fixer 1966, premi Pulitzer i National Book Award el 1967, que reflecteix l’antisemitisme de la Rússia prerevolucionària, Dubin's Lives 1979 i les narracions Idiots First 1963 i Rembrandt's Hat 1973 Fou president del PEN Club americà 1979-81

De família polonesa, estudià a l’Escola de Belles Arts de París Collaborà a la revista Hara-kiri i el 1960 fou un dels fundadors, amb Fernando Arrabal i Alejandro Jodorowsky, del moviment teatral i literari Pànic A més de llibres de dibuixos, publicà relats i novelles, entre les quals hi ha Le Locataire , que fou adaptada al cinema per Roman Polanski En el cinema, fou responsable de les pellícules d’animació La planète sauvage RLaloux, 1968-73 i Marquis HXhonneux, 1989 El 1981 fou guardonat amb el gran premi Nacional d’arts gràfiques

Collaborador directe de Tito, fou el més important teòric del comunisme iugoslau Vicepresident del consell i president de l’assemblea nacional 1953, fou privat dels seus càrrecs i expulsat del partit 1954 per discrepàncies ideològiques empresonat dues vegades, fou amnistiat el 1966 i alliberat definitivament el 1969 Les seves obres evolucionaren cap a la crítica aferrissada del sistema iugoslau i del comunisme, de les quals les més famoses foren La nova classe 1957 i Conversa amb Stalin 1966 Escriví també novelles i memòries S'oposà públicament a la…

El record de les Açores i la memòria de la infantesa són els dos pols que centren la seva poesia, especialment al llibre Nem toda a noite a vida 1950 A O cavalo encantado 1963 la nostàlgia esdevé reflexió metafísica Ha conreat el conte Paço do Milhafre , 1924 i la novella Mau tempo no canal 1944, mena de saga proustiana centrada en les Açores, una de les millors novelles portugueses contemporànies Fou un assagista i un investigador destacat Relações francesas do Romantismo portuguès , 1937 Conhecimento de poesia , 1958 La génération portugaise de 1870…

De jove residí a Catalunya —el seu pare fou governador civil de Girona— i fou amic de Josep Carner i de Josep Mde Sagarra —de qui féu la traducció de La corona d’espines i de L’estudiant de Vic , entre altres— Traduí obres de Maragall Fou redactor de La Publicidad , corresponsal d' El Sol de Madrid i secretari general de l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 Publicà poesia postsimbolista Meditaciones líricas, Elegía a Roma, Misisipí , obres de teatre i novelles Artur Sedó li comprà un important fons de teatre que ell mateix catalogà

Professor a la Universidad Iberoamericana de Mèxic, on fou professor, es doctorà a la Universitat de Maryland EUA Fou editor literari del Fondo de Cultura Económica Debutà el 1995 amb la novella La muerte de un instalador , guardonada amb el premi de Primera Novela Joaquín Mortiz, i que ha estat considerada una de les novelles mexicanes més importants del segle XX Seguiren Virtudes capitales 1998, El cementerio de sillas , 2002, el volum de narracions Hipotermia 2006, Vidas perpendiculares 2008 i Decencia  2011 L’any 2013 obtingué el premi Herralde de novella amb Muerte súbita…

Format per les editorials Ediciones Grijalbo, fundada a Mèxic el 1939 per Joan Grijalbo i que publica diccionaris, novelles, guies de la natura, economia, etc Editorial Crítica, fundada a Barcelona el 1976 i que edita obres d’història, filosofia i ciències socials, etc, i Ediciones Junior i Grijalbo-Dargaud, fundades a Barcelona el 1974 i el 1979 respectivament, que editen còmics en català i castellà Un 50% de la seva producció és destinada a l’exportació a l’Amèrica Llatina El 1988 un 70% del seu capital fou adquirit per l’editorial italiana Mondadori

Els dos primers fundaren el 1959 el Club Editor  SL, que es feu càrrec de l’edició de la collecció La dirigí Joan Oliver fins el 1959 des d’aleshores fins al 1983 fou dirigida per Joan Sales i, posteriorment, per Núria Folch Publicà novelles d’autors catalans Xavier Benguerel, Mercè Rodoreda, Joan Sales, Llorenç Villalonga, etc, dels quals alguns títols esdevingueren clàssics moderns, com ara La plaça del Diamant , Incerta glòria i Bearn , dels tres últims autors, i traduccions Dostojevskij, Kazantzakis, Lampedusa, etc fins el 1973 n’havia publicades unes vuitanta

Estudià dret a la Pontificia Universidade Católica do Rio de Janeiro, on entrà en contacte amb Carlos Diegues, amb el qual, de manera bàsicament autodidacta, esdevingué un dels principals representants del Cinema Novo , amb pellícules com Ganga Zumba 1963, A Grande Cidade 1966 i Bye Bye Brasil 1979 Fou també autor de les reeixides adaptacions de les novelles de Jorge Amado Dona Flor e Seus Dois Maridos 1976 i Gabriela, Cravo e Canela 1983 que dirigí Bruno Barretto, amb el qual també collaborà en el thriller polític O Que È Isso, Companheiro 1997

Després de treballar en oficis diversos, el 1911 publicà la narració de ciència-ficció Under the Moons of Mars , la bona acollida de la qual determinà la seva professionalització com a escriptor El 1912 publicà Tarzan of the Apes , i l’èxit fou tan gran que arribà a publicar 25 narracions amb el mateix personatge Tarzan , esdevingut encara més popular en ser traduït a més de 50 idiomes i fer-se'n versions per a còmic i cinematogràfiques És autor d’altres novelles, incloses també en el gènere fantàstic i la ciència-ficció