Resultats de la cerca

Format inicialment amb l’organista, director i compositor Louis Toebosch, posteriorment amplià els estudis de composició amb H Badings, O Messiaen i KA Hartmann a París De retorn a Holanda, estudià etnomusicologia amb Jaap Kunst, matèria de la qual fou professor a la Universitat d’Amsterdam Fou professor de composició del Conservatori d’Amsterdam 1959-86, centre que dirigí 1971-73 Posseïdor d’un catàleg força ampli, les primeres obres mostren una clara influència de B Bartók i I Stravinsky A la dècada dels seixanta, començà a interessar-se per l’experimentació sonora Les seves obres palesen…

Estudià música sacra a l’escola estatal de Brunsvic 1946-47 i després a Detmold 1947-50 Continuà la seva formació a Colònia 1953-54 i a la Universitat de Bonn 1963-64, centre aquest darrer on estudià la construcció i la programació d’equipaments electrònics amb bases de dades Del 1954 al 1964 treballà al Studio für Neue Musik de Colònia, estudis de música electrònica on, a més de compondre, donà a conèixer obres d’altres compositors com G Ligeti i K Stockhausen, amb qui collaborà en algunes obres, i participà en el desenvolupament teòric i pràctic de la composició electrònica i la composició…

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat i a l’Acadèmia Granados amb D Mas i Serracant i Frank Marshall El 1924 s’inicià com a concertista de piano, amb concerts per diverses ciutats de la Península Ibèrica, tocant en solitari o en grups de cambra Amb els pianistes F Longàs i J Caminals fundà l’Acadèmia Albèniz Fou catedràtic d’orgue del Conservatori del Liceu i dirigí, entre altres orquestres, la Filharmònica de Barcelona i la del Gran Teatre del Liceu Entre les seves obres destaca l’òpera Nausica , l’òpera de cambra Eridón y Amina , les obres per a orquestra Obertura Mediterrània ,…

Estudià al Conservatori de Ginebra amb J Dalcroze, G Barblan, Humbert i l’arpista Tramonti Posteriorment amplià els seus estudis a París i a Barcelona, on fou alumna de Felip Pedrell Juntament amb Joan Gibert i Camins inicià, l’any 1934, els concerts de l’Associació de Música Antiga, que se celebraven a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona El 1916 aconseguí la plaça de professora d’arpa al Conservatori de Ginebra Ensenyà també al Conservatori de Lausana i en altres ciutats de Suïssa Els concerts que oferia solien incloure obres del repertori hispànic Compongué algunes obres per a arpa, com el…

El 1749 era organista de l’església de La Soledad de Madrid El 1753, i després de pronunciar els vots monàstics benedictins, es feu càrrec del magisteri de la capella de l’Escolania de Montserrat La seva notable producció és constituïda per obres litúrgiques en llatí les més abundants, obres religioses en romanç i obres per a tecla És probable que la seva missa a dues veus i instruments, d’estil palesament italià, conservada a la Biblioteca Nacional de Madrid, fos de l’etapa en què s’estigué a la capital castellana Martí aportà al monestir els nous aires italians en voga arreu d’Europa,…

Considerat el precursor de la reforma de la dansa, havia estudiat amb Nicolas Blondy 1675-1739, a càrrec de la cort imperial de Viena Contractat per aquesta cort el 1735, començà a experimentar amb la concepció del ballet adaptant l’acció dramàtica de la coreografia a un moviment d’expressió natural i treballant la pantomima en funció de la partitura musical Adaptà diverses obres al ballet, com ara Britannicus 1740, de Jean Racine, Idoménée , de Prosper-Jolyot Crébillon, i Alzire , de Voltaire La successiva adaptació d’obres literàries el portà a un canvi en la concepció coreogràfica, que…

Estudià al Conservatori de París amb M Bazin El 1873 obtingué la segona plaça al Premi de Roma, que guanyà el 1876 amb l’escena lírica Judith Com a compositor treballà estretament amb el seu germà Lucien Joseph Édouard 1860-1909, alumne J Massenet al conservatori, que quedà segon al Premi de Roma de Composició del 1879 i primer el 1880 amb l’escena lírica Fingal La collaboració entre tots dos germans era tan intensa que a partir del 1881 firmaren les seves obres amb el psedònim de Paul-Lucien Hillemacher, sense que es pugui esbrinar quina és la feina de l’un i de l’altre Les seves obres més…

Es formà a la Royal Academy of Music, on es diplomà l’any 1959 amb l’obtenció del premi Dove Ingressà de seguida a l’Orquestra Simfònica de Londres, de la qual formà part fins el 1966 Ben aviat dirigí la seva carrera cap a la interpretació de música amb criteris històrics i també a la música contemporània Fou membre fundador dels Pierrot Players, coneguts més tard com a Fires of London, amb els quals estrenà obres de compositors anglesos contemporanis com Peter Maxwell Davies El 1971 fundà el seu propi grup, Matrix, i estrenà obres de P Boulez, E Blake, H Birtwistle i A Goehr Des…

Estudià al Conservatori de París, on fou deixebla d’A Cortot piano i Hettich cant Debutà el 1919 amb l’estrena d’obres de G Fauré El 1922 estrenà la Chanson hébraïque i les Chansons madécasses de M Ravel, que enregistrà el 1932 acompanyada pel mateix compositor El 1926 estrenà els Chants d’Auvergne de MJ Canteloube de Malaret Especialitzada en la cançó francesa del segle XX, fou la intèrpret referencial d’autors com D Milhaud, L Aubert o M Ravel, a més de M de Falla, a qui conegué durant la gira que el 1928 realitzà per Espanya S’exilià de França entre els anys 1939 i 1947, i arribà a cantar…

Es constituí l’any 1982 per iniciativa del compositor Jordi Rossinyol, amb l’objectiu de treballar obres contemporànies, difondre-les i promoure noves composicions Han format part del grup, al costat d’intèrprets d’alt nivell, autors com G Brncic, J Nuix, D Padrós o el mateix J Rossinyol, circumstància que ha permès una recerca d’estils d’interpretació i la creació de nous canals de comunicació entre l’intèrpret i el compositor Vol ad Libitum ha estrenat a Espanya obres de molts músics forans i ha dut a terme l’estrena absoluta d’un gran nombre d’obres de compositors catalans Ha actuat en…