Resultats de la cerca
Es mostren 1257 resultats
Violeta Chamorro
Política
Política nicaragüenca, de nom de soltera Violeta Barrios.
Filla d’una família benestant, el 1950 es casà amb el polític i periodista Pedro Joaquín Chamorro, l’assassinat del qual per les forces de Somoza 1978 la portà a l’activitat política al costat dels sandinistes El 1980, però, se separà del nou règim i es posà al capdavant del diari La Prensa , que transformà en portaveu de l’oposició al govern sandinista El 1990 guanyà les eleccions a la presidència del país encapçalant la Unión Nacional Opositora UNO, coalició que agrupà totes les tendències contràries al Frente Sandinista tot i que, un cop al poder, donà cabuda en el seu govern i en càrrecs…
Adrien-Maurice de Noailles
Història
Militar
Militar.
Tercer duc de Noailles i comte d’Ayen Era fill d’Anne-Jules de Noailles, i lluità al costat seu a Catalunya Aviat comandà una companyia i assistí a la batalla del Ter 1694 i, poc després, a l’ocupació de Palamós i Girona En retirar-se el seu pare, restà a les ordres del duc de Vendôme i entrà a Barcelona amb les tropes d’aquest 1697 El 1705 tornà a Catalunya, en iniciar-se la guerra de Successió, però hagué de passar al Rosselló, on reorganitzà les seves forces el 1707 penetrà a la Baixa Cerdanya, i hostilitzà les tropes del rei arxiduc Carles III a l’Empordà el 1709 s’apoderà d’…
Ramon de Montcada
Història
Senyor de Tortosa —Ramon (II) de Montcada—.
Fill gran de Ramon I Fou testimoni del testament d’Ermengol VIII d’Urgell, mort el 1209 L’any següent actuà com a conseller i fiador del compromís de matrimoni entre Aurembiaix d’Urgell i el futur Jaume I Jurà aquest com a rei a Lleida el 1214 i intervingué en els problemes de la seva minoritat Ja rei, n'esdevingué conseller Però a partir del 1222 s’oposà al rei seguint les directrius del seu cosí Guillem de Montcada després Guillem II de Bearn, fins que els Montcada aconseguiren de sotmetre'l a una mena de tutela el 1225 Participà en el setge fracassat de Peníscola 1225 i intervingué en el…
comenda
Història
Dret canònic
Administració o custòdia d’una església vacant per un clergue que en percebia les rendes o provisió d’un benefici regular atorgat a un secular, amb dispensa de la professió religiosa.
La comenda era temporal quan era donada per un temps limitat, generalment fins que el bisbat, l’abadia o qualsevol altre benefici eclesiàstic fossin coberts definitivament, i en aquest cas el comendatari no tenia dret sobre les rendes La comenda perpètua donava dret al comendatari de fruir de les rendes i dels benifets, com a veritable prelat o beneficiat L’ús d’encomanar a un bisbe el govern d’una altra diòcesi ja era vigent sota Gregori el Gran Concessions anàlogues, especialment en abadies, foren nombroses des del període carolingi L’ús esdevingué un abús i s’estengué sobretot durant el…
León Febres-Cordero Rivadeneyra
Política
Polític equatorià.
Enginyer mecànic graduat el 1953 als EUA, treballà en companyies privades i creà una empresa pròpia de serveis elèctrics Diputat de l’Assemblea Constituent en 1966-68, el cop d’estat de Guillermo Rodríguez Lara que imposà una dictadura militar 1972-79 interrompé la seva carrera política, bé que s’oposà al règim des de la seva condició d’empresari, i el 1973 estigué nou mesos a la presó El 1978 s’afilià al Partido Social Cristiano, pel qual fou diputat del 1979 al 1983, i l’any següent guanyà les eleccions presidencials al capdavant d’una coalició de dretes Durant el seu mandat 1984-88 impulsà…
Blas Infante Pérez
Política
Polític andalús.
Es llicencià en dret el 1906 i el 1910 ocupà la notaria de Cantillana Sevilla, on inicià també l’activitat política Esdevingué el principal organitzador i impulsor del moviment andalusista amb la fundació de les revistes Bética 1913 i Andalucía 1915, els manifests El Ideal Andaluz 1914 i El ideario de la nacionalidad 1919, la creació del primer Centro Andaluz 1916, el Congreso Andaluz de Ronda 1918, el manifest per a l’autonomia andalusa 1919 i l’editorial Avante 1920 El seu programa vinculava l’andalusisme a la resolució del problema agrari i la superació de l’endarreriment andalús, que…
Rowan Williams

Rowan Williams
© Saint Paul's Cathedral
Cristianisme
Eclesiàstic gal·lès.
Graduat en teologia el 1971 al Christ’s College de Cambridge i doctorat el 1975 al Wadham College d’Oxford, s’ordenà sacerdot per l’Església d’Anglaterra el 1978 A Cambridge compaginà una carrera acadèmica amb tasques pastorals Bisbe de Monmouth 1991-99 i arquebisbe de Galles 1999-2002, l’any 2003 fou entronitzat arquebisbe de Canterbury en successió de George Carey Al llarg del seu ministeri mantingué una actitud conciliadora en les qüestions del sacerdoci femení i homosexual, intentant defugir posicions rígides i alhora evitar les divisions internes de l’Església d’Anglaterra Mantingué una…
Ramon Fabregat i Arrufat
Història
Política
Polític.
Arran de la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià a França, on esdevingué, amb Francesc Macià, un dels dirigents d’Estat Català Participà en el complot de Garraf i els fets de Prats de Molló 1926, activitat per la qual fou jutjat a París el mateix any Posteriorment, s’establí a Bèlgica S’oposà a la creació del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya que Macià i una assemblea de grups catalanistes de diversos països americans havien intentat crear a l’Havana el 1928 Malgrat aquestes diferències polítiques, formà part amb Macià del comitè d’aquesta assemblea per a Europa De retorn a…
Andrej Sakharov
Física
Físic i activista pels drets humans rus.
El 1953 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Soviètica Feu recerques sobre física teòrica i proposà amb IE Tamm un mètode per a obtenir reaccions termonuclears controlades mitjançant descàrregues elèctriques en el plasma situat en un camp magnètic Participà en la construcció de la primera bomba d’hidrogen soviètica Des dels anys seixanta s’oposà públicament a la proliferació nuclear i, juntament amb la seva esposa Jelena Bonner , es convertí en el capdavanter de la dissidència soviètica en favor de la democratització i el respecte als drets humans a l’URSS, posicions expressades en el seu assaig…
noucentisme
Música
Terme introduït per Eugeni d’Ors l’any 1906 per a denominar una tendència sorgida en la literatura i les arts plàstiques catalanes al principi del segle XX.
El noucentisme s’oposa al Romanticisme, al modernisme i als corrents d’avantguarda posteriors per la seva cerca d’una mesura d’arrel clàssica Enfront dels excessos expressius i de la fantasia incontrolada de moviments contemporanis, els noucentistes cercaven un art racional i lúcid, atent també a les coses petites de la vida quotidiana En música la paraula no és tan utilitzada, però és evident que determinats compositors catalans de l’època escriviren la seva música, o una part, partint d’ideals anàlegs Potser el cas més clar el representa l’òpera El giravolt de maig , d’Eduard Toldrà, amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina