Resultats de la cerca
Es mostren 4186 resultats
Bạc Liêu
Ciutat
Ciutat del Vietnam, capital de la província de Bạc Liêu.
Situada a la part oriental de la península de Ca Mau, prop de la desembocadura del Basac És el centre comercial d’una àrea agrícola molt rica arròs, sobretot d’altres recursos econòmics són l’extracció de sal, la pesca i la fabricació de teixits Fins l'any 1996 tenia el nom de Minh Hai
rabí
Judaisme
Ministre del culte jueu i cap espiritual de la comunitat, amb títol conferit per les escoles rabíniques.
Als regnes cristians de la península Ibèrica el càrrec, electiu i remunerat hom coneix casos de sotsarrendament de funcions, era generalment confirmat pel sobirà, el qual designava també el qui exercia l’autoritat suprema rabí major de les aljames de la corona, on també actuava com a jutge, si no hi havia cort judicial constituïda
Filips van Almonde
Història
Militar
Vicealmirall neerlandès.
Durant la guerra de la Lliga d’Augsburg 1689-97 comandà les esquadres aliades, anglesa i holandesa, contra la francesa, la qual derrotà a La Hague 1692 Al servei de l’arxiduc Carles, durant la Guerra de Successió, comandà l’esquadra que bombardejà, entre altres ports de la península Ibèrica, el de Barcelona 1705
Andreu Alcon i Calduch
Química
Doctor en farmàcia, professor del Colegio de Farmacia de San Fernando i, després, de química de la Universitat de Madrid.
Destituït i emigrat a causa de les seves idees liberals 1823, es traslladà a Edimburg, on féu treballs d’investigació que publicà en el periòdic dels liberals emigrats Retornat el 1830, fou diputat a corts set vegades per València, i primer vicepresident del congrés 1844 Fou un dels químics més notables de la península
Carles Barraquer

Carles Barraquer
© Fototeca.cat
Història
Militar
General d’enginyers.
Del 1863 al 1865 prengué part activa en les lluites a Cuba, i el 1873 i el 1874 en la tercera guerra Carlina El 1895 dirigí, com a comandant general sotsinspector de Cuba, la ràpida fortificació de l’Havana Tornà a la península Ibèrica el 1897 i dirigí a Madrid l’Instituto Geográfico y Estadístico
Muḥammad ibn Ġāniya
Història
Valí almoràvit de les Balears, probablement des del 1126.
En decaure el poder almoràvit a la resta de l’Àndalus, assolí una independència efectiva, malgrat que no adoptà el títol d’emir Aglutinà nombrosos refugiats proalmoràvits de la península Ibèrica i signà tractats comercials amb Gènova i amb Pisa 1148 i 1149 Fou assassinat pel seu fill Isḥāq ibn Muḥammad ibn Ġāniya 1151
Agustín de Zárate
Història
Funcionari i cronista castellà.
Enviat al Perú per a reorganitzar l’administració colonial 1543, no pogué dur a terme la seva tasca, a causa de la insurrecció de Gonzalo Pizarro Tornà a la Península, i fou enviat a Flandes com a funcionari d’hisenda És autor d’una Historia del descubrimiento y conquista de la provincia del Perú 1555
Yosef ben Saddiq d’Arévalo
Cronologia
Història
Cronista jueu.
És autor del Qiṣṣur zéker ṣaddiq ‘Compendi del record del just’, ritual de cerimònies i d’oracions jueves Conté una crònica dels jueus notables de la península Ibèrica i dels reis hispànics des de Ferran I de Castella-Lleó fins a la presa de Màlaga 1487, que complementa l’iniciada per Abraham ibn Dā'ūd
Deutsches Archäologisches Institut
Història
Institució alemanya amb seu a Berlín des del 1874 dedicada a la investigació de l’antiguitat clàssica del món mediterrani i del Pròxim Orient amb seccions a Roma (fundada el 1829, origen de la institució), Atenes (1874), Istanbul (1929), el Caire (1929), Madrid (1942), Bagdad (1955) i Teheran (1961).
A la península Ibèrica, la secció de Madrid ha realitzat importants treballs en el jaciment eneolític de Zambujal Portugal, en els establiments fenicis de la costa de Màlaga Chorreras, Toscanos, Morro de la Mezquitilla, Trayamar, etc i en el poblat argàric de Fuente Alamo Almeria A Catalunya, estudià i reconstruí el mausoleu de Centcelles Tarragonès
itzà
Observatori El Caracol, a la ciutat de Chichén Itzá, fundada pels itzà cap a l’any 530
© Corel Professional Photos
Etnologia
Individu d’una tribu indígena de l’Amèrica Central, de la família lingüística maia, que actualment habita a les regions cobertes de selva tropical de l’estat de Tabasco i al territori de Quintana Roo (Mèxic).
Segons les tradicions indígenes, els itzà foren una branca del poble tolteca que al segle X sortí del Tula vall de Mèxic i s’establí a la regió septentrional de la península del Yucatán, on fundà la ciutat de Chichén Itzá Amb posterioritat a la conquesta castellana els itzà es desplaçaren més cap al sud
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina