Resultats de la cerca

Fill d’Enric II i de Caterina de Mèdici —la qual exercí la regència en 1560-63 i tingué una gran influència sobre ell—, succeí el seu germà Francesc II Després de la pau de Saint-Germain 1570, que posà fi a la lluita entre catòlics i hugonots, protegí aquests d’acord amb el seu favorit Gaspard de Coligny Però, induït per Caterina de Mèdici, ordenà la matança de la nit de sant Bartomeu 24 d’agost de 1572, fet que sembla que l’obsedí la resta de la seva vida Protegí la Pléiade i l’acadèmia de Baïf, i ell mateix escriví poesia i un Traité de la chasse royale 1625

Apassionat per la dansa, estudià amb Louis Dupré Debutà al Théâtre de la Foire de Saint-Laurent, de París 1743 es féu remarcar a Berlín, a la cort de Frederic II 1744-46, i a Marsella Tornà a París, on presentà coreografies amb èxit Més tard treballà a Londres, Lió i Viena El 1760 publicà les cèlebres Lettres sur la danse et sur les ballets , que reedità i amplià sovint Havent tornat a París, féu la coreografia del ballet de Mozart Les petits riens 1778

Cap al 1496 fou nomenat Gentleman de la capella reial, de la qual es convertí en el principal cantor arran de l’accés d’Enric VIII, de qui era un dels músics predilectes, al tron d’Anglaterra 1509 Des del 1502, o potser una mica més tard, exercí de manera simultània com a organista i mestre de capella a l’abadia de Saint Albans Es conserven vint-i-nou composicions seves, algunes incompletes, entre les quals hi ha sis misses cícliques, dos magníficats, deu antífones, vuit cançons profanes i tres d’instrumentals una és una fantasia i dues són cànons enigmàtics Excepte en un cas, les seves…

Fou educat al monestir benedictí de Saint- Amand-sur-l’Elmon i, després de passar per altres centres benedictins, com ara el de Saint-Germain-d’Auxerre Borgonya, on amplià la seva formació, retornà a Saint-Amand per ocupar-se de la direcció de l’escola del monestir Intentà perfeccionar l’escriptura neumàtica, vigent a l’època, però, realment, la contribució més important de Hucbald a la teoria musical és el tractat De harmonica institutione , una obra de caràcter pràctic amb l’objectiu d’ensenyar els rudiments del cant pla És la primera obra teòrica on s…

 

D’origen volcànic i corallí, s’assenten damunt la plataforma submarina de Puerto Rico, separada de les Petites Antilles per profunditats superiors a 3000 m Políticament són dividides entre la Gran Bretanya Illes Verges Britàniques i els EUA Illes Verges Nord-americanes La població és majoritàriament negra La canya de sucre, el cotó, el tabac, la fruita tropical, la pesca i l’elaboració de rom són els recursos tradicionals, als quals cal afegir la creixent expansió del turisme Descobertes per CColom 1493, foren colonitzades pels holandesos 1643, i passaren successivament a mans…

Advocat i publicista seguidor de les teories de Saint-Simon El 1839 fou elegit diputat i esdevingué un dels caps del partit republicà Després de la revolució del 1848 fou ministre d’instrucció pública, però dimití davant l’oposició que provocà la seva actitud desfavorable a la laïcització de les escoles El 1864 entrà al cos legislatiu del segon imperi El 1871 fou designat senador vitalici per l’assemblea nacional

Fill de Carles Martell i de Rotruda El seu pare, en morir 741, li deixà el seu càrrec de majordom del palau i Borgonya, Nèustria i Provença, mentre el seu germà Carloman rebia igualment el càrrec de majordom i Austràsia, Suàbia i Turíngia Fins el 747 compartí el poder amb el seu germà i ambdós lluitaren contra llur germà consanguini Gripó i es repartiren el seu petit domini Alliberat Gripó, es refugià prop dels saxons, i es revoltà contra Pipí, i el 748 a Baviera, fins que finalment Pipí li donà la vila de Mans i dotze comtats però el 751 Gripó es retirà a la cort del duc d’Aquitània El 752,…

Deixeble de L-ASabatier i d' ERenan , fou pastor calvinista a Estrasburg i dedicà la seva vida a l’estudi de Francesc d’Assís, que presentà en la seva Vie de Saint François 1893 com un renovador de l’Església que pouava la força no pas de la institució eclesiàstica, sinó de la pròpia experiència religiosa Dirigí les sèries documentals Collection de documents pour l’histoire religieuse et littéraire du moyen- âge 1898-1909 i Opuscles de critique historique 1901-08 Fundà la Società Internazionale di Studi Francescani a Assís 1902 i la British Society of Franciscan Studies 1908 a…

Fou cridat, a causa del seu prestigi, a la cort de Carlemany, de la qual fou bibliotecari Fou deixeble d’Alcuí de York El 798, quan només era arquebisbe electe de Lió, fou enviat com a missus imperial a Septimània, de primer amb Teodulf d’Orleans, i després sol, per tal de desvincular la seva església de la visigòtica hispana i integrar-la a la franca El 799 anà a Urgell i s’entrevistà amb el bisbe adopcionista Fèlix d'Urgell el convencé d’anar a Aquisgrà per tenir-hi una disputa teològica Fèlix fou obligat a retractar-se, i fou confiat a Leidrat perquè el custodiés Vers el 800 tornà a…