Resultats de la cerca
Es mostren 2041 resultats
Mormur
Puig (326 m) del municipi de Balaguer (Noguera), a migdia del camí d’Algerri, al SW de la ciutat.
El coll de Montmur és citat el 1093 Queden restes de l’antic castell però el poble que hi hagué desaparegué amb les pestes del segle XIV Hom hi ha descobert restes de ceràmica ibèrica
Vilallonga de la Safor
Vilallonga de la Safor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, al SW de la comarca, al límit amb la Marina Alta i amb el Comtat.
Comprèn part de la vall mitjana del riu d’Alcoi la vall de Vilallonga , que s’inicia al congost de l’Orxa i que es continua per tot el sector meridional del terme fins prop de la vila, on comença la plana alluvial Aquest sector, molt muntanyós, és accidentat per la serra d’Ador al NW 680 m alt i les de la Safor 1 011 m i de Gallinera al S i al SE Tres quartes parts del territori són ocupades pel matollar 2 200 ha i les pinedes 800 ha Els conreus ocupen els vessants muntanyosos més baixos i el sector de la vall ampla del riu hi ha 570 ha de secà oliveres, ametllers, garrofers i unes altres 570…
Valerna
Castell
Antic castell i quadra del municipi de Verdú (Urgell), al SW del terme, al límit amb el de Preixana.
El 1223 fou adquirit pel monestir de Vallbona de les Monges, però la possessió li fou discutida pel de Poblet
Trexenta
Regió de Sardenya, que s’estén entre la plana de Campidano i el sector SW del massís del Gennargentu.
L’agricultura cerealística és la principal riquesa Hi ha molts nuraghi
Tresserres
Caseria
Caseria del municipi de Cardona (Bages), al SW de la vila, en terreny trencat, a la dreta del Cardener.
Torrebusqueta
Llogaret
Llogaret del municipi de la Llacuna (Anoia), al SW de la vila, al peu de la serra d’Ancosa.
es Cap de Barbaria
Partida
Venda de Formentera, a la parròquia de Sant Francesc Xavier, al cap de Barbaria, al SW de l’illa.
Can Palet
Barri
Barri del SW de Terrassa, separat del nucli urbà per la carretera de Montcada, sorgit a partir del 1930.
Zona mixta d’habitatges principalment d’una o dues plantes i industrial, té a la perifèria un nucli de barraques La població era de 10 527 h el 1985
la Bufera
Estany
Estany del delta del Llobregat, al SW del terme del Prat de Llobregat, pròxim a l’estany de Remolar.
Anqing
Ciutat
Ciutat de la Xina, al SW de la província d’Anhui, a la vora nord del riu Iang-Tsé.
Domina l’estreta plana fluvial entre les muntanyes de Dabie Shan al Nord i Huang Shan a la vora Sud Important centre comercial i mercat del te produït a les muntanyes del Nord i Sud del riu S'hi ha desenvolupat la indústria del ferro i de l’acer