Resultats de la cerca

Installat des del 1891 a Alemanya, Prússia i Suïssa, participà en diverses revistes socialistes i sostingué l' Iskra El 1905 formà part del soviet de Sant Petersburg, però després de la repressió, exiliat de nou, esdevingué un pròsper home de negocis Partidari dels alemanys durant la Primera Guerra Mundial, intentà més tard de fer costat a la Revolució Russa, però hom el rebutjà

Romàntica, de llenguatge concís i enèrgic, molt lloada al seu temps, després fou oblidada i, més tard, recuperada pels simbolistes del s XX Dominen en ella la lírica amorosa i el tema del poeta incomprès Obres Razgovor v Trianone ‘Conversa al Trianon’, diàleg de Mirabeau i Cagliostro sobre la Revolució Francesa del 1848, Razgovor v Kremle ‘Conversa al Kremlin’, 1854, poema eslavòfil

El 1991, arran d’una nova normativa sobre els clubs filials, s’hagué d’integrar plenament al club i canvià el nom pel nom actual El 2008, amb Joan Laporta com a president, recuperà el nom de Barcelona Atlètic, i dos anys més tard, amb l’entrada de Sandro Rosell a la presidència, tornà a la denominació de Barcelona B

Secretari de la duquessa de Montpensier 1648, collaborà en algunes obres d’aquesta, com la Relation de l’Isle imaginaire 1659 Més tard ho féu amb Mme de La Fayette en La Princesse de Montpensier 1662 i Zaïde 1670-71, obres que aparegueren sota el nom d’ell Conreà també la poesia, com el poema Athis 1653 i les Églogues 1723

Primer marquès de Halifax 1685-95 Fou membre del consell privat de Carles II i s’oposà a la persecució dels catòlics i a l’exclusió 1679-80 del duc de York —més tard, Jacob II— de la successió Lord del segell privat 1682-85, fou destituït pel rei a causa de la seva moderació El 1692 es retirà de la política

Fou mestre de capella de Sant Martí de València El 1717 passà a Madrid com a organista del convent de les Señoras Descalzas Més tard fou mestre de capella de la seu de Palma Mallorca Compongué, entre altres obres, un Domine ad adjuvandum meum per a dotze veus amb acompanyament instrumental i l’oratori La conversión de un pecador 1719

Estudià a l’École Polytechnique de París, on més tard 1883 fou professor S'especialitzà en explosius i pólvores i el 1886 ingressà a l’Académie des Sciences Publicà obres com Recherche théorique sur les effets de la poudre 1875, Cours d’artillerie 1893 i Introduction à la théorie des explosifs 1893 També estudià la llum polaritzada i la compressibilitat dels gasos

Lloctinent del gascó Mahiot de Coquerel, intervingué en la conquesta del principat angeví d’Acaia i s’hi quedà com a vicari general més tard s’autotitulà príncep En 1389-90, aliat amb Venècia, intentà de recuperar les possessions que a Tebes i Atenes havia conquerit als catalans i que poc després li havia pres Nerio Acciaiuoli, el qual féu presoner el 1389

La seva poesia és de caràcter popularitzant, però amb alguns referents de ressò simbolista Publicà els volums poètics Vallgorguina Primera ofrena 1947, Mòduls Ritme de llar 1948, Petita dansa d’imatges 1963 i Suma d’aurores 1966 El 1959, arran d’una conferència que més tard feu pública en forma de fascicle, contribuí a difondre la figura de Joan Salvat-Papasseit

Es distingí en la guerra del Francès Més tard fou capità general de Cuba, i el 1833 li fou concedit el títol de comte de Cuba i fou nomenat capità general de València 1833-34 Fou ajudant del general Joan Prim quan aquest abandonà l’expedició de Mèxic 1862, el denuncià a Isabel II, però la reina no en féu cas