Resultats de la cerca

Amb Acht Bücher grammatischer Regeln ‘Vuit llibres de regles gramaticals’, 1839-40 permeté d’apreciar l’obra dels gramàtics indis El 1842, cridat per l’Acadèmia de Ciències de Peterburg, inicià el gran Sanskritwörterbuch ‘Diccionari sànscrit’, 1853-75 Al costat de nombrosos altres treballs de sanscritista i comparatista publicà Über die Sprache der Jakuten ‘Sobre la llengua dels iacuts’ 1851

Fou arxiver a l’Arxiu Secret Vaticà, director de l’Escola de Paleografia i Arxivística del Vaticà 1932-74 i professor a la Pontifícia Universitat Lateranense 1937-66, a la Sapienza de la Universitat de Roma 1965-68 i a la Universitat de Macerata 1970-75 Autor d’una seixantena de treballs, la seva màxima obra són les Lezioni di Paleografia 1948

Llicenciat a Cervera 1810, actuà com a metge militar a Mèxic, on el 1822 collaborà en la fundació de l’Academia de Medicina Tornà a la península Ibèrica el 1828, continuà dins l’exèrcit i fou director general de sanitat militar 1847 Fou diputat a corts 1854 i senador per la província de Tarragona És autor de treballs de caràcter clínic i preventiu

Autor de nombrosos treballs, entre els quals es destaca Les châteaux des croisés en Terre Sainte 1934-71 Treballà també sobre l’art català Notes sur la sculpture romane en Languedoc et dans le Nord d’Espagne 1923 Fou membre de l’Institut de France, conservador en cap honorari del Musée National des Monuments Français i conservador en funcions del museu Jacquemart André

Estudià a Avinyó i a Montpeller, on es doctorà en medicina 1785 Exercí de metge a Ciutadella, ciutat de la qual fou clavari 1811, 1819 i 1823 Publicà treballs sobre medicina i botànica Botanicus medicus ad medicinae aliquorum usum 1791, interessant per a l’estudi de la botànica menorquina, i la necrologia del bisbe de Menorca Pedro Antonio Juano 1814

Catedràtic d’oftalmologia de les universitats de Salamanca 1948 i de Barcelona 1955, continuador de l’Escola d’Oftalmologia catalana, autor de nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Traumatología ocular de urgencia 1947, Estasis papilar 1948, La función visual normal y patológica en relación con el arte de la pintura 1965, Dermatooftalmología 1967 i Urgències oftalmològiques 1981, dins la collecció “Monografies Mèdiques”

Estudià als Estats Units d’Amèrica, a les universitats de Harvard i Purdue, i el 1951 se n’anà a Dinamarca a treballar, al Nordic Institute for Theoretical Nuclear Physics El 1975 li fou atorgat el premi Nobel de física, juntament amb Aage Bohr i James Rainwater , pels seus treballs sobre el moviment collectiu i els de les partícules en els nuclis atòmics

Llicenciat en ciències químiques Essent capità d’enginyers, fou triat defensor militar de Pere Coromines en el procés de Montjuïc del 1896 tingué llavors una brillant actuació, assessorada per Amadeu Hurtado i Salvador Dalí Posteriorment es lliurà a una sèrie de treballs tècnics, especialment preocupat per les comunicacions òptiques i elèctriques i l’higienisme militars El 1918 ascendí a coronel

Fill d’un guàrdia de corps d’origen alemany, fou pintor, arquitecte i alt funcionari de la cort de Felip V Publicà diversos treballs sobre ordenances urbanes i cursos aqüífers, i fou l’arquitecte de les catedrals de Granada i Toledo, i de la municipalitat i de l’alcàsser de Madrid Construí el primer palau de La Granja 1721-23

És autor de nombrosos treballs florístics sobre les terres mediterrànies, dels quals cal destacar Notes sur un voyage botanique dans les îles Baléares et dans la province de Valence 1882, on recull moltes dades d’interès de la flora de Mallorca i del País Valencià, i el començament de la Flore des Alpes Maritimes 1892, que continuà després John Isaac Briquet